ST. LLORENÇ SAVALL

Bones biciades,

Ja som plenament a l'estiu i les temperatures ens ho fan notar. Avui 20ºC al sortir i 35ºC de màxima.

Quedem en Fidel, Joan C., Xavi, Toti, Joan P. (aquest 3 últims es presenten en furgo a Matadepera espero que per una qüestió de temps i no pas per estalviar-se uns kilòmetres), Alex P., Héctor (una nova i grata incorporació) i Pep.

El recorregut ha estat el típic. Al final, 50 Km ben portats, sense presses però sense pauses. Penso que el promig que em va sortir de 13,5 Km/h està prou bé. Com a anèctotes: la reparació de la punxada abans de sortir de casa que em va fer arribar 1 minut tard (que n'aprenguin!!!), esprintant i suant ja de bon matí; la caiguda del Fidel quasibé en l'anonimat, com si s'hagués amagat per caure per que ningú el veiés; el cotxe de bombers tocant la sirena quan baixavem del Puig de la Creu cap a Castellar, sort de la sirena si no em sembla que m'hagués quedat enclastat com un mosquit; el Joan C. ens va deixar a mig camí estalviant-se una convidada en motiu del seu sant (ja la pagaràs ja!! queda apuntada). Pel que fa a les inclemències, a part de la calor, dir que el terreny comença a estar molt sec i la pols ja comença a ser molt molesta pels que tanquen el grup.

Quan a l'Héctor, deu-n'hi-dor com puja i pel que varem estar parlant mentre esmorzavem, no era el segon dia que agafava una btt: entén bastant de bicis, mecànica i es coneix molt bé els camins. A veure si segueix sortint amb nosaltres, serà sempre ben rebut.

Agrair a tots la paciència per qui tancava el grup que poc a poc va agafant la forma i que va aguantar com un jabato després de haver dormit només 3 hores.

Fins la propera,
Pep

Ps.: No hi han fotos de l'esdeveniment, ho sento, em vaig deixar la càmera amb les presses i lo adormit que anava.

JA TENIM L'ESTIU AQUÍ

Bones biciades,

37ºC pujant les Vendranes, em pensava que em fonia, i això que em sortit de Terrassa a 18ºC. Si biciades, 19ºC de diferencia entre les 8 del matí i el migdia, brutal!! Avui hem sortit amb el Fidel a fer un Rellinars: Pineda, Obac, Font Carlets, Rellinars, Can Còdol, Vendranes, Caus, Paral·lela, Abuelo i el Congelador que porta a Can Boada. L'esmorzar a Ca la Pepa, pinxos de butifarra, especialitat de la casa. El ritme, el meu, estic en un lamentable estat de forma. Tot i així he pogut acabar sense rampes els 45 Km que ens han sortit. Agraïr al Fidel la paciència de gregari que ha tingut recolzant-me en tot moment. L'haurieu d'haver vist com buscava les ombres mentre pedalavem. L'hem encertat parant a la font que hi ha a la curva tant pronunciada que hi ha pujant cap els Caus i que ja coneixeu doncs hem parat varies vegades. L'aigua fresca ens ha donat una mica d'alè per poder seguir i acabar sense problemes.

Hem fet una mica de cerca quant a un camí que el feiem ja fa molts anys i que passava pel costat d'una minipresa que hi havia a sota Can Còdol, de la que ja us he explicat mil vegades com un company li va relliscar la bici un dia que estava gelada i de les peripècies que varem passar per treure-la del mig. Doncs m'he enportat una bona decepció. La presa ja no existeix i el camí tampoc. Amb el temps se l'ha menjat la vegetació i les riuades deuen haver fet lo seu.

Quan a la foto, doncs en Fidel amb el Pallé de Tot l'Any al fons.

Fins la propera,
Pep

NOCTURNA LIGHT PER COMENÇAR

Bones biciades,

Una vegada acabades les obligacions estudiantils (avui he fet l'última prova de síntesi), toca cuidar-se una mica físicament. Què millor que una nocturna per obrir boca.

Em sortit a escampar a boira amb el Joan Caba. La ruta: Egara, Can Candi, Plaça Catalunya, Camí Troncó, Hipica i cap a caseta. El primer entrebanc l'hem trobat a l'Egara ja que han llaurat el camp per on passem normalment, però es pot passar per el costat de l'Egara. L'últim troç l'hem hagut de fer pel mig (algú ha de ser el primer que aplani altra vegada el terreny). Degut això m'he quedat fregit.

La segona putada ha estat pujar per l'asfalt de l'Alberg, segona fregida. Vamos, que he arribat a dalt a Can Candi fotent una peste a quemao que pa qué. Això si, les vistes un premi a l'esforç. Tota la resta de la ruta la hem anat fent xino xano, gaudin de la bona temperatura (entre 17 a 21ºC) i la quietut que ofereix el bosc a aquestes hores.

Quan hem arribat a la plaça Catalunya, em començat a sentir uns sorolls. Era un noi anomenat Marcel que baixava dels dipòsits. No sabem la cara que feia doncs no a parat d'enfocar-nos a la cara. Deu fer poc que surt de nit o bé que sempre surt sol. Ens ha comentat que ha vist gent per La Pineda (evidentment les Qks). Hem tirat avall i quan arribavem a Terrassa ens els hem trobat. Un plaer retrobar la bona gent de les Qks. Per cert, el Joan no ha caigut baixant l'Hipica.

Al final, sent dia 22 no podia sortir més rodó i hem fet 22 Km molt ben parits i la companyia... que dir de la companyia... doncs collonuda !!!

Us adjunto una novetat al blog: les fotos que s'il·luminen quan passes el cursor per sobre.

Fins la propera,
Pep

DESAFIANT LA PLUJA

Bones biciades,

Ahir, després dels respectius missatges "esseemeesse" del cagadubtes de torn en veure que queien 4 gotes (aquest soc jo), varem fer una sortida memorable. Dic memorable perquè me'n recordaré tota la vida de la "pàjara" que vaig patir. Això de la btt no es pot deixar, que la forma es perd massa depressa.

Pujem en Fidel, Xavi, Joan Caba i Pep cap a Matadepera a buscar l'Alex P.. El Jaume va comentar que "igual" venia però, com sempre, aquest "igual" ja ens te acostumats a voler dir que no venia i és que al noi li agrada molt banyar-se amb anaguets i després no pot ni pedalar.

Pujem cap a Can Torres i les columnes d'aigua ens envolten per totes bandes (primera foto). Va caient un xirimiri però no ens mullem. Els trons fan pronosticar un mal final a l'assumpte. Però no és així. Arribats a Can Petufet (St. Feliu del Racó), cau un petit xàfec. Ens hem d'esperar una bona estona a que ens obrin el recinte però després ens veiem recompençats per un bon esmorzar. L'Alex C. ens deleita amb la seva presencia vestit de mosso de paisà, com la secreta. Un petit comentari sobre l'empadronament i ens fotem un fart de riure. I és que de vegades l'acudit més curt i tonto té molt bons resultats.

El sol fa acte de presència. Tornem per la cantera i en arribar a dalt de la urbanització de St. Feliu agafo un pajarote de colló de mico. Marejat com una sopa. Sort de les ruixades d'aigua del Fidel. Miro el rellotge. Faig tard. Ja em trobo més bé i arrenco a caminar. Pujo a la bici i veig que encara aguanto. Però una mica més enllà, la fatiga fa de les seves: rampes a les cames. Ja quasibé hi som. Arribo just a Matadepera. Salvat. La resta fins a Terrassa sense cap problema. Al final, 31 Km molt ben parits, fatigats, enrampats però amb molt bona companyia i, el més important, solidaria. Ah! i arribant just a l'hora prevista.

Fins la propera,
Pep

TORNEN LES NOCTURNES ALES10ACASA

Quedem amb Alex Plans a casa meva 19.45 i baixem cap a Terrassa per quedar a la nova cruilla Ctra. Rellinars amb Joan Caba i Toti i anem pujant cap el camí de la Pineda tot xino-xano, ja que el Fidel ens ha d'atrapar al que d'una estoneta, ja que plega de treballar i arriva just de temps. Mentre anem pujant el Toti ens comunica que ja te nova moto i que amb el plan moto-e se li queden la seva i per tant ja no ens intentarà encolomar la moto vella! Arrivant al trencall de la ctra amb cami de la Pineda truca Fidel i quedem a baix a la riera. Ja hi som tots: Els Alex, el Joan, el Fidel i el Toti, que només vol una cosa: que es faci fosc d'una vegada per estrenar les llums que te fa més d'un any!! Comencem a pujar i ens desviem per la ruta del "pintball" que pel que ens diuen els que estan per allà fent activitats, ara el que fan es no se que "soft", amb boles de goma. El camí es molt guapo i diem que un dia l'hem de fer de baixada. Arribem a la primera casa del camí normal de la Pineda tot habent de retirar la tira de troncs que algun capullo a posat al camí per no deixar pasar. Pasem la Pineda, i un cop al camí asfaltat, comencem a baixar la Paralela i engeguem tota la "artillería". Per seguir la tónica de la fantàstica sortida del diumenge passat el Toti ens fot baixar per la trialera del Lada Niva, però jo escarmentat de l'altra dia, continuo per la paralela i les trialeretes, i quan arribo a la segona se m'enganxa el manillar amb un arbre i em foto una hostia amb mortal cap endavant de collons, però per sort caig be i no em passa res, nomès el susto. Sembla que el Joan Caba també aterrissa per l'altra trialera i al final ens tornem a retrobar al trencall del Pintball, on el Toti ens abondona ja que mai millor dit ha d'estar sens falta a les 10 a casa. Els quatre que quedem, a proposta del Fidel, baixem cap a la riera, tirem cap a Terrassa, i quan arribem a la nova macro-rotonda de la ctra. de Rellinars, agafem un corraló guapisim que ens portará fins a Can Boada del Pi, a les antenes, on van a fer kikis la penya, i on trobem un "mirón" que va pels cotxes a veure que veu. Per cert arribant a Can Boada ens menjem tota la "Xena", es a dir, cagarros i demés, d'una rierol de clavagueram que ens deixa empastifats fins el genoll. Ens despedim del Joan i Fidel i comencem a pujar cap a Matadepera per l'Egara, fins que arribem a casa. Em de dir que la temperatura durant tota la sortida ha estat fantàstica i que ens ho hem passat de collons i em rigut molt. Al final han sortit 28 km, amb una mitjana de 13,2 km/h, amb bona companyia i amb la sensació que ara que arriba la calor, em de fer más nocturnes que diurnes. Fins la propera i ja que es dissabte ja, PER MOLTS ANYS PEP GASSO, QUE TINGUIS UN BON DIA I QUE EL MILLOR REGAL SIGUI QUE TORNIS A PEDALAR AVIAT AMB NOSALTRES, ET TROBEM MOLT A FALTAR. Una abraçada a tots, fins la propera crònica BIKERS.

Alex Costa "el Trialeres".

Sortida de “La Fira Modernista”

Hola companys !!!!!!!

Actors locals: Toti, Joan Caba i Fidel. Actor d’altres contorns: Alex Costa. Actor invitat: Joan Palleja, dit d’aquesta forma sembla que tinguem de tot.

Ens trobem a La Plaça del Progrés a les 8,10, Toti i Fidel i tirem cap a buscar el Joan Caba però tot pujant el C/ Arquímedes, sentim un crit. És l’ Alex que segons ens explica, tenia una mica de descomposició i al despertar-se més aviat ja ha tirat cap a Terrassa. Arribem a casa el Joan i ens crida pel balcó, resulta que està canviant les pastilles de frens, sí, encara que els mortals les portem a canviar o ho fem el dia abans, el Joan ho estava fent al mati i no “l’hi entren”, ens diu que anem passant i si ho aconsegueix ens trucarà. Reprenem la marxa fins a trobar-nos amb el Joan Pallejà i tirem cap a la hípica on ens truca el Joan dient que comença a pujar. Ens esperem 5 minuts i comencem a pujar les primeres rampes fins que trobem el sender a mà dreta i esperem al Joan que arriba una mica fos per l’esforç d’atrapar-nos. Pugem fins al dipòsit, tirem recte i cap al sender de la dreta que ens porta fins a la cadena i amunt fins a la Torrota de l’Obac. A la Pastora l’Alex s’acomiada ja que com que no esmorzarà torna cap a casa. Esmorzem als Caus i retornem la marxa sobre les nostres roderes, Torrota de l’Obac baixem direcció Les Pedritxes però tirem cap al dipòsit del Collet de les Foradares, Pla de l’Alzina del Vent, punxada doble del Toti roda de davant i de darrere ¡ESPECTACULAR! porta no menys de 4 “parches” per càmera. Baixem per la trialera de l’esquerra que ens porta fins El Collet de l’Àguila on seguim enllaçant senders fins a tocar “l’Hospital”. Aqueta baixada o te casi tot, trialeres, sendes, arrels, pedres, es casi perfecte (la perfecció no existeix). Arribats aquest punt, el més normal fora baixar per l’Atlètic però el Toti pren la iniciativa i ens porta a la PUJADA DE LA MORT i cap a Terrassa arribant al mateix lloc on em sortit al mati.

Els números surtin de Terrassa: Distancia 30,82Km fets amb 2h, 25min i 54segons, promig de 12,4Km/hora. Cel tapadottttttttttt, bona temperatura per la bici i bona companyia.

Fins ben aviat. Si, les fotos estan malt fetes, pro son les úniques o sigui que son casi perfectes.

Fidel.

PD. L'Alex C. a proposat fer una sortida fins Barcelona tot seguin el riu Ripoll, pensem-hi, es molt diferent a lo que fem.

1ª sortida de Maig

Joan Caba, Toti, Alex Costa, Alex Plans i Fidel, sembla que el Jaume Vernet i el Marc Vilaplana finalment no venen.

7.45 Plaça del Progrés, Toti i Fidel, recollim al Joan a casa seva i tirem cap a la parada del bus de Matadepera, 8.15, on ens esperen els Alexs que han de ser a casa màxim 11 hores.

Decidim fer una sortida conjunta, el primer és trobar un bon lloc per esmorzar i que sigui proper perquè els Alexs puguin tornar a l’hora, sense esmorzar que tot no es pot tenir i Cal Patufet ens sembla perfecte.

El Toti demana als Alexs si podem fer el recorregut que la setmana passada van fer amb els seus culeges però sembla massa llarg i ho farem diferent. Agafa la batuta l’Alex Costa, direcció Can Torres però quan arribem, seguim pujant pel camí de l’esquerra puja i puja, una mica de baixada i anar tirant fins al peu del Mont-rodon i amunt. Els camins estan enfangats però aconseguim pujar-lo, patint, però pugem. Una mica de baixada on el fang de les rodes ens pica tot els cos però amb la boca tancada no entra res. Fins a la Pedrera i cap a Sant Feliu del Racó on ens acomiadem dels Alexs i anem a esmorzar tot mirant els entrenaments de moto GP. Al sortir de Cal Patufet li sona el telèfon al Joan i ens interpreta una conversació telefònica com si estigués anant amb bici i acabés de parar. El que s’ha de fer per contentar a les dones!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tornem per la urbanització, collons, quines pendents més empinades!!!!!!!!!!!! i baixada directa cap a Matadepera.

Sortida dura però molt maca, cap incidència amb les bicis, han sortit, de Terrassa, 36.76Km, 2hores i 50 minuts pedalant i una mitjana de 13Km/Hora justos, cel ennuvolat, temperatura màxima 15graus, fins esmorzar uns 22Km així podem veure que la tornada ha estat molt directa.

Esperem la ràpida recuperació del Xavi, que el Pep es pugui escapar algun dia i que la resta no tinguin tants compromisos.

Fins a la pròxima sortida.

Salut i sort per tothom.

Fidel

EL MIKETHEBIKE A LA CONCA

Hola Bisiclistes,

Mai m’havia passat que desprès d’una sortida (a tot li diuen “pedalada popular”) el dia desprès tingues agulletes als braços i no poder doblegar l’esquena per tenir els ronyons petats..... però va valdre molt la pena!!.

Collons amb la CONCA, aquests de Girona estan ben grillats. En general la sortida brutal, l’ambient de gran cursa (ple de maquinilles rollo PRO...)i els paisatges una passada. L´organització un 10.

Van sortir 43Km dels quals, i no exagero, mes de 25km per corriols i trialeras, algunes mooooolt tècniques e interminables (constantment anava pensant “si fossin aquí fliparien, fliparien!!).

Una sortida molt exigent físicament (veure track http://www.ccdaro.com/documents/noticia/contingut56.jpg, dons els primers 16km pràcticament tots de pujada i la majoria per corriol. Total, als 22km petadíssim, dons la calor brutal amb va deixar mig grogui amb indicis de rampes (si, si, als putos 22km!!!!). Per fer-vos una idea havien 4 avituallaments en 40km, mes la botifarrada al arribar. Dos d’ells un una distància de menys de 4km dels 23 al 27km!!, no cal que us digui com pujaven aquest 4km...

Ara si, una vegada arribats a dalt (530m aprox) BRUTAL!!!, 9Km de baixada per corriols i trialeras, orgasmàtic!!. Vaig haver de parar a mitja baixada i tot per descansar els braços, creuant rierols i boscos d´ alzines a fondo.

En definitiva, les Gavarres son acollonants en BTT, val molt la pena l´ experiència.

L’any que bé no hi podeu faltar bikers!!!!!!.

Track per si ens animen a fer-la un dia qualsevol: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=865391

Vaig fer alguna foto al començament, i no gaire ben fetes....sorry.

Saluti!!!!.

MikeTheBike

L´ELIXIR DU DIEUX!!!!!!!!

Quedem a les 8.30 a la plaça i ens trobem els dos Alex, Joan, Fidel, Toti i un servidor amb la colla de l´Hector. Després d´unes petites deliberacions els Alex deserten de les 10 a casa i se´n van amb els altres. En fi, quan s´ha de cumplir amb la muller s´ha de cumplir…

Arranquem cap a la Torrota de l´Obac i d´allà cap al Pou de glaç. Just passat uns corrilols, pam! Punxo.Ultimament sembla que tinc la negra amb les punxades i la cadena. Anem cambiant la roda i descobrim que tinc el desviador fluix, el collem com Déu mana i “Voilà” la cadena ja no se´m surt!!

Després d´aquest petit descans, comencem a pujar per un corriol molt tècnic, ens anem treient roba paulatinament de la calor que arriba a fer , anem a parar a una esplanada i……descobreixo en propies carns què és tocar el cel!!!! (Veure fotos adjuntes)

Després d´aquest impacte emocional, comencem a fer la ruta direcció coll d´estenalles per la carena. Tot un seguit de corriols extremadament tècnics però realment preciosos. Anem esquivant la poca gent que ens anem trobant discuplant-nos per anar per Parc natural, però la veritat es que el lloc s´ho val. El Joan les passa putes ja que aquests corriols no estan fets per gent de més de 1.70. Acabem a Coll d´estenalles amb tots els braços rascats per la quantitat de bardisses i el Joan amb el cap com un timbal després d´anar picant amb totes les branques que passaven per sobre nostre.

Un cop al coll, preguntem al forestal com podem baixar a Matadepera per camins. Ens indica una entrada i anem baixant per uns caminets realment espectaculars fins a la riera i d´allà cap a Matadepera. Son les 12 i no hem esmorzat i com que és el sant del Fidel, del Toti i meu, anem a la plaça de Cal Baldiró a fer un mos.

30km. Amb molta bona companyía i un paissatge inmillorable.

Sortida espetarrant!!!

S´ha de repetir…

SORTIDA DOMINGUERA ALS CAUS

Sortida, fins l’hora d’esmorzar, “dominguera”.

Quedem a les 8,30 Plaça del Progrés el Toti i Fidel, 8,45 cruïlla carretera de Rellinars, lloc nou, Alex Costa per esmorzar a les 9,30 amb el Xavi i el Joan, que surten de Vacarisses.

Cauen quatre gotes i tot pujant pel Arquímedes trucada del Xavi dient que esta plovent ... ¡¡¡¡ INCREÏBLE!!!!!!!!! El toti dient que son quatre gotes i que pugem!!!, deu ser que necessita el trifàsic a la vena??? Recollim l’ Alex i comenta que baixant de Matadepera plovia mes. Enfilem directa cap els caus, camí normal de La Pineda, 9,35 arribem als Caus i els dos senyors ant vingut amb COTXE. L’ Alex saluda i tira cap a casa sense esmorzar, nois, tindríem que fer una col·lecta perquè L’ Alex pugi esmorzar NO????? Poca gent esmorzant, tenim un esmorzar força animat i finalment, el Toti, d’aspres del trifàsic, es transforma i dissenya una ruta de tornada PERFECTE. Tirem, els dos, cap a la Pastora i al arriba a La Torrota del Obac, tira cap amunt direcció Pou del Glaç, pro no tirem per la “trialera” de pujada, seguim recte pel camí ample a buscar experiències noves. Camí amb pujades importants fins que trobem un altre camí que surt cap a la dreta de baixada i ens porta al camí de baixada a Matadepera. Es veu que el trifàsic encara funciona i no tirem cap a Matadepera, pujada cap el Collet de les Foradades i agafem la “trialera” (del Xavi) que surt cap a l’esquerra. QUE GUAPA baixada impressionant llàstima que trobem gent caminat pro tot correctíssim. Sortim d’aquesta i seguim investigant amb nous senders desconeguts pro molt macos fins arriba al Hospital o estudis de Cinema a on ens aturem i fem un minut de silenci recordant el Backflip del Joan Caba i cap a casa. 30Km, 2Hores i 19 minuts pedalant i una mitja de 13 Km/Hora i si no fossin per les ventositats, mocs i saliveres, amb molt bona companya (que es casi conya).

Amb tot el rotllo, amb deixava per comentar, que el Toti a punxat, sempre pot passar, lo “anormal” es que era una càmera que portava CINC “parches” adjunto foto i pensa tornar a reparar..... Sortides com aquesta fan tenir mes ganes de tornar a puja a la bici.

Fins la propera,
Fidel

SORTIDA SANT LLORENÇ SAVALL 11.04.2010

Sortida a Sant Llorenç Savall, 1ª pujadeta i súper bici amb problemes de cadena arreglats gracies al “manetes” (Joan Caba), el Alex Costa descobreix l’utilitat de les dues manetes del canvi desprès de tota una vida amb bicicleta, esmorza multitudinari amb molt de sol .................................... tornet els sorolls dels frens, es per les pastilles noves ????, Lliçó, pel professor Joan Caba, de les parts inútils d’una roda ...................

Fidel

RELLINARS - RETORN JOAN P. I ANIVERSARI JOAN C.

Bones biciades,

Avui aniversari del Joan C., per tant, assistència multitudinària doncs les convidades no estan com per deixar-les passar. A més, hem tingut la grata compareixença del Joan P. després de la seva recuperació de la luxació d'espatlla.

Quedem al punt nou de trobada a les 8:00 a la Ctra. Rellinars, en Joan C., Toti, Xavi, Fidel, Joan P., Alex P., Marc, Mike i Pep. Fot un fred de colló de mico per la indumentaria que portem, entre 5 a 7ºC, segons gadgets diversos. El recorregut, el mateix de sempre: La Pineda, Els Caus, L'Obac, Rellinars (esmorzar a Cal Forner, que per cert d'aquí a 2 setmanes sembla que es jubila i tanca), Les Vendranes, Els Caus, Paral·lela (els de Terrassa), Pastora, Torrota, Pedritxes (els de Matadepera). A banda de sorolls multiples d'alguna de les burres, no hi ha hagut averies!! increible!!

Al final, 40 Km molt ben parits, amb la bona companyia habitual i amb una pudor de vi a l'entrecuix considerable.

Fins la propera,
Pep

DOMINGADA DEL PALMÓ

Bones biciades:

Avui kiki ràpid ja que alguns havien de beneïr el palmó. De totes maneres, els que tan se'ns en fot això de les tradicions eclesiàstiques ens hem fotut l'esmorzar reglamentari a cal Caus.

Tot i el canvi d'hora, en Xavi, Fidel, Toti i Pep sortim a les 7:55 de la Plaça Progrés. Recollim al Joan Caba per ca seva. Ens ajuntem amb els 2 Àlex a la Ctra. Rellinars i tirem amunt. Decidim la ruta per unanimitat, o sigui, que l'Àlex diu que es puja pel Sanatori peti qui peti (aquest noi em vol mal, n'estic segur!!). Arribats al Sanatori, el Joan ens deleita amb un front-flight-looping al voler pujar un esglaonet de res (jutgeu vosaltres mateixos), haurem de practicar més la aixecada de... roda!!

Tirem muntanya amunt fins arribar a la Plaça Catalunya (cadena). Després Troncó i camí de la Font de l'Alba. Aquí em toca la putada tècnica del dia, se'm obra en canal la coberta del darrera i haig de fer un padàs per poder continuar.

Fem via fins a Can Guitard i cap els Caus per La Pineda. En arribar a la urbanització tenim el primer abandonament palmero, en Joan ens deixa, i en arribar als Caus en patim 2 més, les spice girls Àlex C i Àlex P també tenen obligacions. Esmorzem el 4 que quedem (si heu estat al cas ja sabreu qui sóm) i tormen cap a caseta per la paral·lela, on compartim la baixada amb uns cavalls.

Al final, 34 Km (no us poso les estadístiques perquè fan pena) amb immillorable companyia!!! (com havia de ser si no?)

Fins la propera,
Pep

L'ALEX COSTA ES TORNA A SENTIR "BISICLISTA"

Hola nenes,

Ahí va la crònica d'avui, després de tres mesos de sequera biker i cronista. Son les 7 del matí i ja no puc més: he quedat per sortir amb el Joan, el Xavi i el Fidel i es la primera sortida en bici desde que em vaig trencar la munyeca el dia de Nadal. Quins nervis! Em quedat a les 8.30 a la Ctra. de Rellinars, però amb l'emoció de sortir de nou, em llevo a les 7.15, faig unes quantes necessitats, em vesteixo, faig el meu suc de taronja i tiro cap a Terrassa, amb la meva nova bike, la flamant Scott Genius 20. Fa un dia gris, pero amb una temperatura genial, d'uns 16ºC. Com que vaig d'hora baixo fins a la Plaça del Progrés per trobarme amb el Fidel i el Xavi, però ja han començat a tirar cap a casa el Joan i allà ens trobem tots quatre, i faig la presentació oficial de la nova "machine" (algun que altre specialized grinyolador em llença una pua, oi Joan!, pero no passa res, je je je). Decidim pujar cap a la Pineda, pero desviat-nos al principi del camí principal, on hi ha la primera curva forta, on fan paint-ball, i anem pujant pim-pam pim-pam Guti maricón, fins que fem l'ultima rampa molt forta fins arrivar a la casa anterior a La Pineda, i d'allà fins els Caus, on parem a esmorçar. Em pujat a un ritme correcte, força bo i em sento eufòric per poder seguir força be als meus companys bikers i fer algún que altra adelantament quan estem al camí gran de la Pineda. Un cop esmorçats el Joan tira cap a Terrassa per la paralela i el Xavi, el Fidel i jo, el "biker of the night", pujem cap a la Torrota, i baixada fins a les Pedritxes, on comença a notar les virtuts del 150-150 de la "machine" i fem corralons fins el camp de futbol de Matadepera, on ens despedim. Ha estat un dia fantàstic per mi, després de tres mesos sense la meva bike i els meus colegues, i em trobo fort fisicament i la munyeca ha aguantat be, encara que ara em fa una mica de mal, però ha valgut la pena. Bona sortida i millor companyia (copyright Pep Gassó).

Dades de la sortida segons el meu Polar: Distància: 34,5 km, Velocitat mitja: 15,2 km/h, velocitat max. 57.5 kh/h i temps pedalant: 2 h 15 min.

Espero que us hagi agradat la meva crònica, fins aviat NENES, a veure si podem sortit tots junts d'aquí poc.

DOMINICAL POST-NEVADA

Hola Biciclistes,

Diumenge 7,45 am sona el despertador.... "Collons, no podria aficionar-me al mus o el pòquer, amb horari nocturn i un whisket....". Cafetó i a trobar-me amb el Marc. Arreglem un petit problema amb la roda del darrera (que no era tan petit...) i cap a Terrassa on ens esperen el Toti, Fidel i Joan, qui es presenta en bikini....ben curtet ensenyant cames "depilady".... con dos cojones!!!

Finalment, l´Alex Costa no diu res, no vol ensenyar-nos la seva nova adquisició. Un altre dia serà... Decidim anar cap a La Pineda però una vegada arribem al cap de munt de la 1ª pujada, girem a ma esquerra per buscar una alternativa que resulta molt divertida (suposo més per la novetat), amb fang, neu i gel, baixadeta d´anada i tornada i alguna rampa que millor apagar el pulsòmetre (oi Vilaplana, je,je). Anem a sortir a la 1ª casa de La Pineda on ens espera fang i neu fins la 2ª casa, on el Marc punxa la maleïda roda i ens prenem uns minutets de descans.

Esmorçar als Caus, on apareix el Xavi que, tot i estar fotut, no es perd un àpat. Ens tenen una hora esperant la truita de xoriço (han de matar el porc...). Finalment el Toti es pren el seu trifàsic i podem marxar. Els Terrassencs per la paral·lela i el Marc i un servidor cap a la Torrota. Fes-te fotre!!!, el que prometia una baixada triomfal es converteix el la baixada mes lenta de tots els temps!! Neu i gel a dojo, ocupant totel camí i on el Marc demostra les seves habilitats controlant les culejades amb el puto gel. Quin fart de fang ens mengem!! i jo sense ulleres no veig una merda.

Al final, una bona sortida (28km aprox), amb molt bona companyia bla, bla, bla.....

Mikethebike.

CAMÍ MOLINER 2010

Bones biciades,

El missatge que vareu rebre ahir era provisional. En les condicions en les que hem trobava és el màxim que vaig arribar a poder escriure. Vaig ser incapaç de poder estudiar i a les 21 estava al sofà clapant, tot i havent fet una bacaina després d'arribar.

Abans del tret de sortida, ens varem trobar amb la visita sorpresa de l'Alex C i el Joan P tots dos en fase bastant avançada de recuperació.

Al final va sortir tot com estava previst. Tots varem arribar sans i estalvi, això sí, rebentats per la duresa del recorregut. La ruta molt maca, amb trams de corriols molt xulos. L'únic valent de la colla que va fer tota la volta va ser el Jose, collons neeeeeng que fot que estàs!! (per cert, està bé doncs em va trucar que ja havia arribat i no trobava a ningú, ja li vaig explicar que haviem marxat). La resta ens varem estalviar la cirereta del pastís que, segons em van comentar el Jose i el Laurie, era bastant dur. Com va comentar en Xavi, com que l`últim bucle ja ens el coneixiem doncs no calia fer-lo, es a dir, que poder la podiem haver fet però per què? si ja ens ho coneixiem (que mentider que soc, jo ja no m'aguantava els pets, el Joan ja feia estona). Per mi, la "guindilla" va ser la trialera que porta a la baixada de Can Candi. Feia temps que no arribava a 178 ppm (pulsacions per minut pels totxos). De kilòmetres me'n varen sortir aprox. 56 (promig de tots els instruments que porto), sortint i arribant des de Terrassa. La companyia, no se que dir, vaig anar quasi tota l'estona sol, encara que als avituallaments i després a la botifarrada la varem petar, bé els que podien parlar es clar. El logo va fer impacte, hi va haver molts comentaris al respecte, és el que té sortir dels primers i que et vagi passant tothom. Em va sobtar molt la quantitat de noies que hi van participar. De regals, una semarreta ben parida i un xusco que va caure per sopar. Us deixo algunes dades i el IBP de la sortida:

Kilòmetres: 57 (42 de camí moliner)
Velocitat promig en moviment: 11,6 Km/h
Velocitat promig total: 8,2 Km/h
Velocitat màxima: 59,5 Km/h
IBP: 139 (St.Sebas va sortir 89)
Desnivell acumulat: uns 1700 m (des de Terrassa)

abans de sortir


dinant al arribar

Fins la propera,
Pep

ST. SEBAS DE MONTMAJOR 21.02.2010

Bones biciades,

Avui ha estat un d'aquells dies que tot i no ploure hem quedat xops i enfagats. Ha plogut tant tots aquests dies que brollava aigua per tot arreu.

La ruta ha sigut la establerta excepte al tornar, que ho em fet per on haviem començat, per la riera de Castellar. Sortim a les 7:45 des de la Plaça Progrés i anem recollint a la resta. A Mossèn Homs som: Toti, Xavi, Joan Caba, Alex P., Jose i Pep. Fem via. El tram de St. Julià fins a baix a la riera ens n'adomen que el dia promet, tots els rierols baixen amb molta aigua i tot és un fangeix. En arribar a l'últim pas de la riera abans de pujar pel Bazoka, em de fer marxa enrera per que no es pot passar (veure 1ª foto). Pugem per l'altre cantó. Ens fem el Puig de la Creu i seguim pujant fins a trobar la cruïlla on, uns metres més avall, agafem el camí/trialera que ens porta fins al camí de St. Sebas. Tot i estar molt moll i perillós per les petinades, coincidim tots que la baixada ha estat molt divertida. El Joan Caba s'hi troba com a peix a l'aigua. Varies sortides de cadena, les bicis començan a patir les conseqüencies del terreny. Esmorzem a Cal Pepet-La Rectoria amb la benemèrita observant no ens passem amb les begudes. Tonem pel camí que porta a Can Cadafalch. Renoi, una pedalada endavant i dues cap enrera, quin fangeix !!! Ens avisen de la presència dels Mossos al camí. Estan parant a biker, motards i demés (aquí entres tu Fidel). Passem sense que ni ens mirin, serà que no donem la nota i realment portem una indumentària adient? Tirem cap a castellar. Baixada impressionant per les Rambles del Puig de la Creu. El Toti constata que baixar també cansa. Tornem doncs pel mateix lloc. La pujada fins St. Julià se'ns fa molt dura. El Johan està ja al límit que li permet el cos per agafar rampes però arribem a Mossèn Homs sans i estalvis. Allà ens partim i uns quants anem a rentar les bicis (una feina menys a fer entre setmana). Al final 55 Km molt ben parits i em enfangada companyia !!!

Us deixo les dades d'avui:

- Recorregut: 55,6 Km
- Velocitat mitja en moviment: 13,4 Km/h
- Velocitat màxima: 61 Km/h
- Desnivell acumulat: 1125 m
- Calories cremades: 3.600 Kcal

Aquí teniu un link on podeu trobar l'analisi IBP index.

Fins la propera, que si fa bó serà el Camí Moliner !!!!
Pep

NOCTURNA 18.02.2010 - WATERPROOFING

Biciclistes,

El Fidel i jo varem constatar ahir una molt bona noticia. Les llums que tenim son submergibles!!!, si, si , waterproofing TOTAL!!!. Les podeu portar aquest estiu a la platja amb la família i caçar pops, enlluernar meduses etc… Collons quins farts d´aigua, baixant l’hípica diluviant i sense veure res !!!!.

A vuere si diumenge tenim mes sort....

Mikethewaterbike.

COLLCEROLA 14.02.2010

Bones biciades,

Continuant amb la preparació física per poder afrontar el Camí Moliner amb una mica de dignitat, ahir varem anar a Collserola per fer kilòmetres. Quedem a les 7:45 a la Plaça Progrés el Xavi, Toti, Fidel i Pep, fot un fred que pela, més que a qualsevol nocturna feta dies abans. Passem per cal Joan, que s'afageix i tirem cap a Mossèn Homs. Ens trobem amb l'Alex P, Marc i Mike, els matadeperos, i primera sorpresa, apareix del no res una figura corrent, sembla en Rocky però no, resulta ser l'Alex C que amb els 8 kilos que ha perdut està irreconeixible. Després d'una estoneta arrenca a correr sense fer petons. Nosaltres tirem avall. Tot i portar varis gps, va i ens equivoquem, però cap problema doncs al cap de poc ja som a la ruta establerta. Això si, mentre ens orientavem, em va donar temps de fer la foto del dia (veure la primera foto) en la que es mostra un sistema, no se si del tot efectiu, molt barat per intentar no passar fred: el "flim" de cuina.

Atravessem St. Cugat i ens endinsem pel camí de Collserola. Passem pel costat del Pi d'en Xandri i tot seguit arribem a Can Borrell on estem 15' llargs (oi Fidel) esperant a que obrin a les 10 (aquests també es podrien dir ales10obrim). Esmorzem pelats de fred i tirem cap amunt. Un corriol preciòs i que no es fa amb gaire dificultat. A dalt, foto de rigor amb Barna de fons. Ens abriguem i cap a la trialera. Foto de rigor també amb el Tibidabo darrera just al pont on comença el "fregao". Primeres baixades i tots flipem. Després la cosa ja es complica però arribem tots a baix, tot i alguna òstia sense conseqüències (1ª del Marc). Tirem cap a St. Cugat i, com sempre, em trobo amb un conegut. Òstia, un colega de l'Institut que fotía anys que no el veia i vaig i me'l trobo allà. El mòn és un mocador, no em cansaré de repetir-ho. Travessem St. Cucufate per una drecera que coneix en Marc, una volta de collò de mico però "no hay mal que por bien no venga", ens permet veure el CAR i el Viaró, cole on l'Alex P i el menda varem anar de petits.

Enxufem cap a Terrassa. Els kilòmetres comencen a fer estralls. Jo, que m'ha tocat anar tota la excursió al darrera, començo a veure com ja hi han algunes unitats del grup que van caien. De totes formes, continuo anant l'últim tragant llufes. Segona òstia, en Marc ens torna a deleitar amb un front-side-flying-looping-regatering. Em dono per convençut, sap caure més bé que el Toti. Continuem i a la següent pujada en Marc ja fa llufa, mai millor dit, 2 òsties en 1 dia han de castigar molt, i al Joan Caba li arriba la seva hora, toquen rampes a les cames com ja és habitual en ell quan porta uns 50 km. Arribats a la N-150 ens dividim i cadescú a ca seva. Al final (i a petició de tothom) varen sortir 60 Km molt ben parits i amb una companyia que ti cagues (ho dic per lo de les llufes). Us deixo les fotos:

Fins la propera!
Pep