[Inici] [Qui Som] [Rutes i Tracks] [Videos] [Links] [2ª Mà] [Fòrum] [Xat] [Contactar]

divendres, 14 de setembre del 2012

Pedals d'Occitània'12 Seniors - del 8 al 10 Set.

Bones biciades,

El passat cap de setmana, pont de la Diada de la futura Independència de Catalunya, en Fidel, en Xavi M, en Pere Bou i en Pep, vàrem aventurar-nos a fer la Pedals d'Occitània, que transcorre en la major part per terres del Pirineu Francès, en tres meravellosos dies. Partíem de les bones referències i indicacions que ens van donar els companys que la varen fer unes setmanes endarrere, fet que ens va ser de gran ajud.

Dia 0 - Cap a Vielha que falta gent!

Recollida de bicis i bosses per part del Xavi M, anem amb el seu carro. Una vegada situades a la vaca i lligades amb un pop d'una pota, tirem amunt. Com ens va passar l'any passat, per a la Pedals de Foc, vàrem arribar justa la fusta per a recollir la documentació a l'oficina. Ja instal·lats a l'Hotel Riu Nere, degustem un sopar un pel escàs, al menys pel que fa a alguns plats de macarrons. I a l'hora de dormir, no sabem exactament que es celebra però Vielha està de festa, entre cants de gent mamada (i borratxa), els nirvis i els roncs, alguns dormim res i menys.

Dia 1 - Vielha - Bourg d'Oueil - 72 Km - 2.300 m D+

Al matí esmorzant, ens trobem amb altres colles que també fan alguna Pedals, es veu que el mateix dia uns 40 fan la de Foc i unes altres 40 la d'Occitània, però aquesta última cap en 3 dies com nosaltres. Hi ha una colla de fèmines+noi. Uns petits ajustos d'última hora al portaequipatges del Pere i comencem l'aventura! Sortint de Vielha, les primeres rampes, això promet. Ens passem un trencall però empalmem uns metres més avall, un corriolet bastant tècnic on atrapem al grup de fèmines doncs una d'elles ja ha llepat i s'ha fet mal al canell, una mica de mal però res trencat o important, pot continuar!

Esmorzem en un picnic que té unes vistes espectaculars! Continuem per una sèrie de pobles fins a Bossòst, on ens espera el Col du Portillon, rebatejat du Putillon (una mica putada si que era). Baixem fins a Bagnères de Luchon, on segellem en el primer control, dinem i aprofitem per reparar una roda punxada d'en Pep que ja venia inflant feia una estona. Arriba el grup de noies, es queden a dormir allà mateix. A nosaltres encara ens queden uns 15 Km, potser els més durs del dia, però molt bonics. A les 18:15 arribem al segon control i lloc per fer nit, l'Hotel Le Sapin Fleuri a Bourg d'Oueil, on ens rep un paio amb ànims de prendre'ns el pel (bé el del Xavi ;P). I tant que ens el va prendre! A l'hora de pagar els 4 extres, ens va fotre una clavada de collons. Netegem les bicis a manguerassos i les guardem en un cobert molt peculiar, amb un sistema aguanta-bicis paletitzat força currat. Sopar sense opció a triar però complert, 3 plats: amanida, peix i un colomet. Mentre sopem es posa a ploure. Una mica de sofing i a clapar.

Dia 2 - Bourg d'Oueil - Aspet - 92 Km - 2.000 m D+

L'endemà, si t'he vist no me'n recordo, al Pere li havien promès una ampolla de litre i mig ben freda i ara resulta que no en tenen... desconnexió entre torns de vespre i matí... torna a ser el graciós, que ens la torna a fotre! En fi, engreixem les bicis i tirem muntanya amunt... 7 Km que ens recorden al Coll del Triador. Un espectacle per la vista. Anem planejant per una preciositat de camí. El Pere prova la 29" del Fidel i flipa per un tubo. Arribem a una cabana de pastors on ens trobem amb una forta pendent de baixada... el Xavi, derrapant, es marca un 0, quin domini! Seguim baixant, ara damunt la bici, un bon tram... atrapem un home amb un quad que es sorprèn de veure'ns i de poc no se la fot. Passem per Sost sense provar els formatges. Arribem a St. Bertrand de Comminges, on s'erigeix una senyora catedral. Just al costat, l'Hotel Oppidum (rebatejat Òpium), tercer control, on dinem una mena de pasta recuita amb una pota d'ànec, banyat tot amb quantitats industrials d'oli. Els comensals que eren allà dinant ja ens havien avisat del percal. No es d'estranyar, el cambrer porta una camisa que fot fàstic!

De camí cap a Aspet, ens trobem la cirereta del dia, una pujada empedrada que tira enrere. Fem un sender de baixada molt tècnic i fosc per la frondositat de la vegetació. Arribem a Le Bois Perche, control 4, on ens trobem alguns bikers que fan nit allà. Nosaltres tirem fins a Le Grand Chalet, una casa que regenta una senyora encantadora i amable. Són les 20:30 i ens té apunt la taula per sopar a la terrasseta. Però abans ens deixa fer un bany a la piscina! Un sopar brutal! Quines mandonguilles, redeu! i quin vi! Un lloc fantàstic!

Dia 3 - Aspet - Vielha - 70 Km - 2.000 m D+

Engreixem bicis i a pujar toca, que hem de fer el Col du Menté. Al principi les pujades són molt dures, potser uns 5 km. Després la resta es fa més bé, tot i no parar d'ascendir. Al cap d'uns 25 Km arribem a dalt del Menté on hi ha un alberg, cinquè control, on ens retrobem un parell de bikers de Manresa que ens havien passat. Mentre ens hidratem amb unes coles, arriben uns jubilats de Mora d'Ebre molt xistosos, estan fent ruta amb cotxe. Seguim amunt un parell de Km més i després tot baixada fins a Fos. Un dels de Manresa, que va pràcticament sense pastilles de fre, ens comenta que la baixada, molta part empedrada, ja l'havia fet però en mullat... res a veure! hem tingut sort! Ja a Fos, cerquem un lloc per jalar i trobem un hotel en el que ens deixen entrar las bicis al pati, on ens cruspim uns entrecots, una amanida i un plat de pasta (que semblava que no es buidava mai).

Seguim carretera avall cap a Catalunya. Es fa estrany per que el riu baixa en la direcció contraria. Més endavant, tot torna a la normalitat, el riu va avall i nosaltres amunt. Passem per Les i Bossòst, on ens creuem amb la ruta que vàrem fer el primer dia. Abans d'arribar a Es Bòrdes, ens refresquem a un safareig antic, el Xavi de cap a peus. Seguim riu amunt fins a Vielha, l'organització però ens fa fer alguna extra ball de pujada per a rematar el recorregut. I per fi, Vielha!!! Ja som Pedaleros d'Occitània!!!

Al final, uns 230 Km amb més de 6.000 metres de desnivell acumulat positiu, tres dies inoblidables i amb un temps perfecte (no ens va ploure cap dia), unes vistes acollonants i una companyonia excel·lent!!!


Fins la propera,
Pedalerosoccitaniaseniors

diumenge, 2 de setembre del 2012

MONTSERRAT'12, ANAR I... TORNAR!

Bones biciades,

Enguany s'ha pogut fer una fita que hi havia pendent de fa temps... fer la tornada de Montserrat fins a Terrassa.

A diferents hores, uns sortim de Terrassa (Xavi M, David, Jordi i Pep) i els altres de Vacarisses (Fidel, Toti i Joan P), per trobar-nos als Caus quan encara no són les 8.

Tirem cap a La Casa Nova de l'Obac, Rellinars, Castellbell i El Vilar, parant a punts estratègics per a copsar les ja famoses panoràmiques. Arribem a l'hora d'esmorzar, a l'ermita de Sant Jaume, on l'únic que esmorza calent és el Xavi, que es fa fer un entrepà de truita al bar de al carretera. Tenim l'agradable visita del gat Antonio, que sembla afamat.

Seguim Sant Cristòfol amunt fins a Santa Cecília, passant per Can Martorell. Per sorpresa nostra, el refugi és tancat. Segons ens explica un personatge que restava allà assegut, sembla ser que van tancar fa vora un any per que no els renoven el contracte. Sort que fa un dia fresquet i no fa pràcticament gens de calor.

Continuem fins als Degotalls i al Monestir. Els de TV3 són per allà, gravant la missa. Hi ha una cua de 2 hores... s'ha de ser creient, redeu! Ens casquem unes coles de la tenda de queviures (Jordi, te'n dec una), el Jordi és retroba amb la seva família i s'acomiada de la colla, omplim bidons i avall que fa baixada. Passem per la Font de la Dona Morta, nom que portem tot el dia escoltant com si hi hagués ressò.

Arribem a Castellbell i El Vilar, passant pel Pont del Diable. Pugem pel carrer costerut que puja fins a la carretera de l'estació. Aquest cop tirem cap a l'esquerra per anar a cercar un camí que va fins a la part de baix de Rellinars. Seguim fins a Vacarisses per carretera. En Fidel ens ofereix uns refrigeris en arribar a ca seva (Fidel, te'n dec una). Ens acomiadem del Fidel, Xavi M i Toti. En Joan P, tot anant cap a ca seva, ens acompanya fins al semàfor on comença el Tourmalet que puja fins els Caus. Les cames van més que tocades, però juntament amb el David pugem a ritme de Pedals. Passem els Caus, la Paral·lela i l'Abuelo... ja som a Terrassa!

Resumint, un dia perfecte per a pedalar! el solet just i necessari, una temperatura ideal, uns colors del cel i el paisatge impressionants i una companyonia excel·lent! 85 Km a les patilles, uns 2000 m de desnivell acumulat positiu, una mitja en moviment d'aprox. 14 Km/h... un entreno per a la Pedals d'Occitània idoni, vaja, com si hagués fet una de les seves etapes! Ah! i havent après a fer cargols a la llauna pel mòbil!

Track de la ruta (Wikiloc)

Les instantànies:










 


Fins la propera,
Pep