[Inici] [Qui Som] [Rutes i Tracks] [Videos] [Links] [2ª Mà] [Fòrum] [Xat] [Contactar]

dilluns, 28 de juny de 2010

ST. LLORENÇ SAVALL

Bones biciades,

Ja som plenament a l'estiu i les temperatures ens ho fan notar. Avui 20ºC al sortir i 35ºC de màxima.

Quedem en Fidel, Joan C., Xavi, Toti, Joan P. (aquest 3 últims es presenten en furgo a Matadepera espero que per una qüestió de temps i no pas per estalviar-se uns kilòmetres), Alex P., Héctor (una nova i grata incorporació) i Pep.

El recorregut ha estat el típic. Al final, 50 Km ben portats, sense presses però sense pauses. Penso que el promig que em va sortir de 13,5 Km/h està prou bé. Com a anèctotes: la reparació de la punxada abans de sortir de casa que em va fer arribar 1 minut tard (que n'aprenguin!!!), esprintant i suant ja de bon matí; la caiguda del Fidel quasibé en l'anonimat, com si s'hagués amagat per caure per que ningú el veiés; el cotxe de bombers tocant la sirena quan baixavem del Puig de la Creu cap a Castellar, sort de la sirena si no em sembla que m'hagués quedat enclastat com un mosquit; el Joan C. ens va deixar a mig camí estalviant-se una convidada en motiu del seu sant (ja la pagaràs ja!! queda apuntada). Pel que fa a les inclemències, a part de la calor, dir que el terreny comença a estar molt sec i la pols ja comença a ser molt molesta pels que tanquen el grup.

Quan a l'Héctor, deu-n'hi-dor com puja i pel que varem estar parlant mentre esmorzavem, no era el segon dia que agafava una btt: entén bastant de bicis, mecànica i es coneix molt bé els camins. A veure si segueix sortint amb nosaltres, serà sempre ben rebut.

Agrair a tots la paciència per qui tancava el grup que poc a poc va agafant la forma i que va aguantar com un jabato després de haver dormit només 3 hores.

Fins la propera,
Pep

Ps.: No hi han fotos de l'esdeveniment, ho sento, em vaig deixar la càmera amb les presses i lo adormit que anava.

divendres, 25 de juny de 2010

JA TENIM L'ESTIU AQUÍ

Bones biciades,

37ºC pujant les Vendranes, em pensava que em fonia, i això que em sortit de Terrassa a 18ºC. Si biciades, 19ºC de diferencia entre les 8 del matí i el migdia, brutal!! Avui hem sortit amb el Fidel a fer un Rellinars: Pineda, Obac, Font Carlets, Rellinars, Can Còdol, Vendranes, Caus, Paral·lela, Abuelo i el Congelador que porta a Can Boada. L'esmorzar a Ca la Pepa, pinxos de butifarra, especialitat de la casa. El ritme, el meu, estic en un lamentable estat de forma. Tot i així he pogut acabar sense rampes els 45 Km que ens han sortit. Agraïr al Fidel la paciència de gregari que ha tingut recolzant-me en tot moment. L'haurieu d'haver vist com buscava les ombres mentre pedalavem. L'hem encertat parant a la font que hi ha a la curva tant pronunciada que hi ha pujant cap els Caus i que ja coneixeu doncs hem parat varies vegades. L'aigua fresca ens ha donat una mica d'alè per poder seguir i acabar sense problemes.

Hem fet una mica de cerca quant a un camí que el feiem ja fa molts anys i que passava pel costat d'una minipresa que hi havia a sota Can Còdol, de la que ja us he explicat mil vegades com un company li va relliscar la bici un dia que estava gelada i de les peripècies que varem passar per treure-la del mig. Doncs m'he enportat una bona decepció. La presa ja no existeix i el camí tampoc. Amb el temps se l'ha menjat la vegetació i les riuades deuen haver fet lo seu.

Quan a la foto, doncs en Fidel amb el Pallé de Tot l'Any al fons.

Fins la propera,
Pep

dimecres, 23 de juny de 2010

NOCTURNA LIGHT PER COMENÇAR

Bones biciades,

Una vegada acabades les obligacions estudiantils (avui he fet l'última prova de síntesi), toca cuidar-se una mica físicament. Què millor que una nocturna per obrir boca.

Em sortit a escampar a boira amb el Joan Caba. La ruta: Egara, Can Candi, Plaça Catalunya, Camí Troncó, Hipica i cap a caseta. El primer entrebanc l'hem trobat a l'Egara ja que han llaurat el camp per on passem normalment, però es pot passar per el costat de l'Egara. L'últim troç l'hem hagut de fer pel mig (algú ha de ser el primer que aplani altra vegada el terreny). Degut això m'he quedat fregit.

La segona putada ha estat pujar per l'asfalt de l'Alberg, segona fregida. Vamos, que he arribat a dalt a Can Candi fotent una peste a quemao que pa qué. Això si, les vistes un premi a l'esforç. Tota la resta de la ruta la hem anat fent xino xano, gaudin de la bona temperatura (entre 17 a 21ºC) i la quietut que ofereix el bosc a aquestes hores.

Quan hem arribat a la plaça Catalunya, em començat a sentir uns sorolls. Era un noi anomenat Marcel que baixava dels dipòsits. No sabem la cara que feia doncs no a parat d'enfocar-nos a la cara. Deu fer poc que surt de nit o bé que sempre surt sol. Ens ha comentat que ha vist gent per La Pineda (evidentment les Qks). Hem tirat avall i quan arribavem a Terrassa ens els hem trobat. Un plaer retrobar la bona gent de les Qks. Per cert, el Joan no ha caigut baixant l'Hipica.

Al final, sent dia 22 no podia sortir més rodó i hem fet 22 Km molt ben parits i la companyia... que dir de la companyia... doncs collonuda !!!






Us adjunto una novetat al blog: les fotos que s'il·luminen quan passes el cursor per sobre.



Fins la propera,
Pep

dilluns, 7 de juny de 2010

DESAFIANT LA PLUJA

Bones biciades,

Ahir, després dels respectius missatges "esseemeesse" del cagadubtes de torn en veure que queien 4 gotes (aquest soc jo), varem fer una sortida memorable. Dic memorable perquè me'n recordaré tota la vida de la "pàjara" que vaig patir. Això de la btt no es pot deixar, que la forma es perd massa depressa.

Pujem en Fidel, Xavi, Joan Caba i Pep cap a Matadepera a buscar l'Alex P.. El Jaume va comentar que "igual" venia però, com sempre, aquest "igual" ja ens te acostumats a voler dir que no venia i és que al noi li agrada molt banyar-se amb anaguets i després no pot ni pedalar.

Pujem cap a Can Torres i les columnes d'aigua ens envolten per totes bandes (primera foto). Va caient un xirimiri però no ens mullem. Els trons fan pronosticar un mal final a l'assumpte. Però no és així. Arribats a Can Petufet (St. Feliu del Racó), cau un petit xàfec. Ens hem d'esperar una bona estona a que ens obrin el recinte però després ens veiem recompençats per un bon esmorzar. L'Alex C. ens deleita amb la seva presencia vestit de mosso de paisà, com la secreta. Un petit comentari sobre l'empadronament i ens fotem un fart de riure. I és que de vegades l'acudit més curt i tonto té molt bons resultats.

El sol fa acte de presència. Tornem per la cantera i en arribar a dalt de la urbanització de St. Feliu agafo un pajarote de colló de mico. Marejat com una sopa. Sort de les ruixades d'aigua del Fidel. Miro el rellotge. Faig tard. Ja em trobo més bé i arrenco a caminar. Pujo a la bici i veig que encara aguanto. Però una mica més enllà, la fatiga fa de les seves: rampes a les cames. Ja quasibé hi som. Arribo just a Matadepera. Salvat. La resta fins a Terrassa sense cap problema. Al final, 31 Km molt ben parits, fatigats, enrampats però amb molt bona companyia i, el més important, solidaria. Ah! i arribant just a l'hora prevista.


Fins la propera,
Pep