[Inici] [Qui Som] [Rutes i Tracks] [Videos] [Links] [2ª Mà] [Fòrum] [Xat] [Contactar]

divendres, 17 de setembre del 2010

NOCTURNA 16-09-2010

Sortim tots els que varem quedar: Joan Caba, Héctor, Àlex Plans i jo.

¡Al loro! La Ctra. Rellinars ja esta oberta o sigui que el punt de trobada queda OFICIALMENT canviat, torna a ser el de sempre.

Passem a recollir el Joan, que surt amb el paravents tot dient que a la seva terrassa feia fresca. Després de comentar-li que passarà molta calor, el deixa a casa perquè a la mochilla porta el “transparent”. Tirem cap a la Cavasa, on recollim a l’Héctor, i cap a la Ctra. Rellinars, on arriba l’Àlex i discutim la jugada: sopar davant La Pastora i tornar per Matadepera, per acompanyar l’Àlex.

Estrenem el tram nou de la Carretera i enfilem cap a l’Hípica. Cauen les primeres gotes però son tant poques que ni ens plantegem posar-nos el paravent. Després de les primeres rampes, l’Héctor, que diu que nomes a sortit una vegada, i el Joan comencen a marcar el ritme seguits de l'Àlex i a uns metres, per controlar-los, jo. Agafem el sender de la dreta que porta al primer dipòsit, l’Héctor es queda sense llum, porta la “nova” del manillar (com la meva) i no l'ha carregat prou. Li deixo la meva bateria (amb queda suficient llum) i seguim. Creuem el camí principal, baixem uns metres i tombem a la dreta pel sender que porta a la rampa de la Plaza Catalunya. Allà tirem amunt, cap a Les Foradares. Arribem a La Torrota totalment suats com si fóssim a una sauna. Brutal, molt mes que a ple sol a l’estiu. Després de comprovar les forces del grup, es decideix sopar aquí mateix, o sigui que, a les llums dels nostres lots i tot veient passar la boira baixa, ens posem a sopar tot just quant comencen a caure quatre gotes que paren ràpidament. Tots portem entrepans però a l’Àlex li a fallat la “intendencia” i porta barretes. Cap problema, el convenço per a que mengi un tros dels meus entrepans (en porto dos amb pa de la tarda) i també tenim una mica de vi fresquet, Coca-cola i aigua, nomes falten les olives “verdes” (intentaré que no torni a passar). Recollim i cap a vaig, fins trobar la carretera, on creuem i agafem el sender del costat de la riera fins a la Bolera de Matadepera. Deixem l’Àlex i cap a Terrassa.

Sortida amb pocs Km però la majoria de pujada, temps incert, molta xafogor i amb bona gent.

Fidel

dijous, 16 de setembre del 2010

MATARRODONA TORNANT AMB TREN

Bones biciades,

El dimecres passat vaig sortir amb l'Alfons i dos companys més, en Martí Peña i el Francisco (aquest últim també va fer l' "stage" de La Molina).

Varem pujar fins a les Pedritxes per camins i després ctra. fins a la Mata. Alla varem agafar un camí que porta a Matarrodona. Entre mig, hi ha l'Hospital de Sang, on varem esmorzar. Normalment, aquí apareix una egineu però es veu que deuria estar ocupada amb altres afers ja que no li varem veure el pèl. Aquest camí que passa per Matarrodona es fa molt bé, podriem dir que des de la Mata fins a baix es pla baixada, amb algun fals pla i algun repexonet però. Una vegada a Pont de Vilomara, varem agafar la ctra. fins a St. Vicenç de Castellet, on vem agafar el tren.

En resum, una sortida molt xula que l'hem de fer algun dia, sobre tot les vistes que ens vem anar trobant des de La Mata fins a Pont de Vilomara. 44 Km, descomptant ja el tram del tren evidentment, molt ben parits i amb bona companyia. La temperatura i el temps perfectes.

Us deixo un parell de fotos fetes per l'Alfons (sempre us queixeu de que no surto doncs apa).


Fins la propera,
Pep

dilluns, 13 de setembre del 2010

St. LLORENÇ SAVALL PER LES CASTELLASSES



Bones biciades,

Ahir, seguint la tònica de les últimes sortides, varem sortir pocs efectius: en Fidel, en Xavi Maench i en Pep. Com vaig prometre, varem fer un recorregut que feia molt temps que no feia: Les Castellasses, inèdit per Ales10acasa.

Sortim més o menys com estava previst, a les 8 i uns minuts (arribo un pelet tard per culpa d'haver de canviar una roda punxada). A la Cavasa no hi ha ningú. A Matadepera tampoc. Pugem Can Torres (com li agrada al Fidel aquesta pujada!!) i seguim a munt fins a trobar el corriol que ens porta cap a Les Castellasses. Bonic sender, molt tècnic i estret. Ens parem per fer unes fotos a les Castellasses i... putada! la meva supercibershot s'ha mort. Tibem del mòbil del Xavi M.

En acabar el tram més tècnic, empalmem amb una pista forestal que ens porta fins la Vall d'Horta, amb molta pujada però bastant guapo. Arribem a St. Llorenç Savall a les 11:15. Esmorzem al lloc de l'últim dia. Segueixo pensant que els bocates són molt bons. En Fidel li toca la grossa: és l'únic bocata amb pa de xapata, clar que a aquelles hores encara com en tenien, inclus de normal.

La tornada la fem pel camí de les figuretes, Can Cadafalch, el corriol del Platanobalú (tornem a flipar de lo guapo que és), Castellar, Riu Ripoll, St. Julià (per la trialera), Mossen Homs i cap a casa. A la trialera de St. Julià em toca canviar de càmera per punxada: ja en van 2, però aquesta vegada és la del darrera. I no s'acaba aquí el tema punxades i és que en arribar a casa me n'adono que a la roda del davant li surt un bunyol per un costat: tinc el neumàtic rajat i el bunyol és la càmera (ja no se quants en porto enguany).

Al final, 51,8 Km bastant divertits, amb bona companyia, fets a una mitja no gaire alta (alguns trams són bastant complicats) i passant un pel de calor (varem arribar als 33ºC).

Aquest és l'enllaç de la ruta al Wikiloc. I les fotos del esdeveniment:








Fins la propera,
Pep

diumenge, 5 de setembre del 2010

SETMANA AMB POCS EFECTIUS

Hola,


Quina setmana mes interessant.


Divendres nocturna amb el Joan Caba. Varem quedar a les 21,15 a casa seva. Pujada per la directa als Caus, sopar i baixada per la paral·lela, tot perfecte, sense sorpreses, bona temperatura, agradable companya. Els Caus estava molt ple però no es podem queixar. La súper llum del Joan va donar algun problema però tot es solucionarà.


Diumenge, desprès de la poca resposta del grup, quedem el Pep i jo ales 8 a la Plaça del Progrés i tirem cap a Sant Llorenç Savall. Trobem Cal Ramon tancat per vacances fins final de setembre. El Pep suggereix un altre lloc que queda a 20 metres, tot perfecte, l’entrepà boníssim amb un pa espectacular, si, tinc que reconèixer que les olives son mes bones a l’altre, però l’entrepà o compensa i el preu també. La tornada brutal, desprès de la companya i del entrepà, lo millor. Al arribà al “sofà del Marc” tirem cap a buscar la famosa trialera cap a Castellar i la troba a la primera. Senyors, comença l’èxtasi: és un sender, que no podem anomenar trialera, de uns 3 Km, si 3, casi sense cap dificultat. El Pep anava obrint camí i seguin algú sempre es molt mes fàcil. Porta a tocar Castellar evitant tot el camí de pols, motos .... que sempre fem. És molt guapo, l’únic inconvenient es que l’única “vista” dels 3Km es el cul del Pep, es per això que al final li comentava que el podriem anomenar el sender del maricons doncs només veus culs. Sense conya, és molt guapo. L’únic que si tenim presa és mes ràpid el camí ample.

Fidel