Bones biciades,
Una vegada acabades les obligacions estudiantils (avui he fet l'última prova de síntesi), toca cuidar-se una mica físicament. Què millor que una nocturna per obrir boca.
Em sortit a escampar a boira amb el Joan Caba. La ruta: Egara, Can Candi, Plaça Catalunya, Camí Troncó, Hipica i cap a caseta. El primer entrebanc l'hem trobat a l'Egara ja que han llaurat el camp per on passem normalment, però es pot passar per el costat de l'Egara. L'últim troç l'hem hagut de fer pel mig (algú ha de ser el primer que aplani altra vegada el terreny). Degut això m'he quedat fregit.
La segona putada ha estat pujar per l'asfalt de l'Alberg, segona fregida. Vamos, que he arribat a dalt a Can Candi fotent una peste a quemao que pa qué. Això si, les vistes un premi a l'esforç. Tota la resta de la ruta la hem anat fent xino xano, gaudin de la bona temperatura (entre 17 a 21ºC) i la quietut que ofereix el bosc a aquestes hores.
Quan hem arribat a la plaça Catalunya, em començat a sentir uns sorolls. Era un noi anomenat Marcel que baixava dels dipòsits. No sabem la cara que feia doncs no a parat d'enfocar-nos a la cara. Deu fer poc que surt de nit o bé que sempre surt sol. Ens ha comentat que ha vist gent per La Pineda (evidentment les Qks). Hem tirat avall i quan arribavem a Terrassa ens els hem trobat. Un plaer retrobar la bona gent de les Qks. Per cert, el Joan no ha caigut baixant l'Hipica.
Al final, sent dia 22 no podia sortir més rodó i hem fet 22 Km molt ben parits i la companyia... que dir de la companyia... doncs collonuda !!!
Una vegada acabades les obligacions estudiantils (avui he fet l'última prova de síntesi), toca cuidar-se una mica físicament. Què millor que una nocturna per obrir boca.
Em sortit a escampar a boira amb el Joan Caba. La ruta: Egara, Can Candi, Plaça Catalunya, Camí Troncó, Hipica i cap a caseta. El primer entrebanc l'hem trobat a l'Egara ja que han llaurat el camp per on passem normalment, però es pot passar per el costat de l'Egara. L'últim troç l'hem hagut de fer pel mig (algú ha de ser el primer que aplani altra vegada el terreny). Degut això m'he quedat fregit.
La segona putada ha estat pujar per l'asfalt de l'Alberg, segona fregida. Vamos, que he arribat a dalt a Can Candi fotent una peste a quemao que pa qué. Això si, les vistes un premi a l'esforç. Tota la resta de la ruta la hem anat fent xino xano, gaudin de la bona temperatura (entre 17 a 21ºC) i la quietut que ofereix el bosc a aquestes hores.
Quan hem arribat a la plaça Catalunya, em començat a sentir uns sorolls. Era un noi anomenat Marcel que baixava dels dipòsits. No sabem la cara que feia doncs no a parat d'enfocar-nos a la cara. Deu fer poc que surt de nit o bé que sempre surt sol. Ens ha comentat que ha vist gent per La Pineda (evidentment les Qks). Hem tirat avall i quan arribavem a Terrassa ens els hem trobat. Un plaer retrobar la bona gent de les Qks. Per cert, el Joan no ha caigut baixant l'Hipica.
Al final, sent dia 22 no podia sortir més rodó i hem fet 22 Km molt ben parits i la companyia... que dir de la companyia... doncs collonuda !!!
Us adjunto una novetat al blog: les fotos que s'il·luminen quan passes el cursor per sobre.
Fins la propera,
Pep
Pep
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada