[Inici] [Qui Som] [Rutes i Tracks] [Videos] [Links] [2ª Mà] [Fòrum] [Xat] [Contactar]

dilluns, 15 de febrer de 2010

COLLCEROLA 14.02.2010

Bones biciades,

Continuant amb la preparació física per poder afrontar el Camí Moliner amb una mica de dignitat, ahir varem anar a Collserola per fer kilòmetres. Quedem a les 7:45 a la Plaça Progrés el Xavi, Toti, Fidel i Pep, fot un fred que pela, més que a qualsevol nocturna feta dies abans. Passem per cal Joan, que s'afageix i tirem cap a Mossèn Homs. Ens trobem amb l'Alex P, Marc i Mike, els matadeperos, i primera sorpresa, apareix del no res una figura corrent, sembla en Rocky però no, resulta ser l'Alex C que amb els 8 kilos que ha perdut està irreconeixible. Després d'una estoneta arrenca a correr sense fer petons. Nosaltres tirem avall. Tot i portar varis gps, va i ens equivoquem, però cap problema doncs al cap de poc ja som a la ruta establerta. Això si, mentre ens orientavem, em va donar temps de fer la foto del dia (veure la primera foto) en la que es mostra un sistema, no se si del tot efectiu, molt barat per intentar no passar fred: el "flim" de cuina.

Atravessem St. Cugat i ens endinsem pel camí de Collserola. Passem pel costat del Pi d'en Xandri i tot seguit arribem a Can Borrell on estem 15' llargs (oi Fidel) esperant a que obrin a les 10 (aquests també es podrien dir ales10obrim). Esmorzem pelats de fred i tirem cap amunt. Un corriol preciòs i que no es fa amb gaire dificultat. A dalt, foto de rigor amb Barna de fons. Ens abriguem i cap a la trialera. Foto de rigor també amb el Tibidabo darrera just al pont on comença el "fregao". Primeres baixades i tots flipem. Després la cosa ja es complica però arribem tots a baix, tot i alguna òstia sense conseqüències (1ª del Marc). Tirem cap a St. Cugat i, com sempre, em trobo amb un conegut. Òstia, un colega de l'Institut que fotía anys que no el veia i vaig i me'l trobo allà. El mòn és un mocador, no em cansaré de repetir-ho. Travessem St. Cucufate per una drecera que coneix en Marc, una volta de collò de mico però "no hay mal que por bien no venga", ens permet veure el CAR i el Viaró, cole on l'Alex P i el menda varem anar de petits.

Enxufem cap a Terrassa. Els kilòmetres comencen a fer estralls. Jo, que m'ha tocat anar tota la excursió al darrera, començo a veure com ja hi han algunes unitats del grup que van caien. De totes formes, continuo anant l'últim tragant llufes. Segona òstia, en Marc ens torna a deleitar amb un front-side-flying-looping-regatering. Em dono per convençut, sap caure més bé que el Toti. Continuem i a la següent pujada en Marc ja fa llufa, mai millor dit, 2 òsties en 1 dia han de castigar molt, i al Joan Caba li arriba la seva hora, toquen rampes a les cames com ja és habitual en ell quan porta uns 50 km. Arribats a la N-150 ens dividim i cadescú a ca seva. Al final (i a petició de tothom) varen sortir 60 Km molt ben parits i amb una companyia que ti cagues (ho dic per lo de les llufes). Us deixo les fotos:


Fins la propera!
Pep