Hola Bikers,
dijous, 8 de desembre del 2011
Sortida Dijous 8-12-2011
diumenge, 4 de desembre del 2011
VALLGORGUINA'11
Hola nois/noia,
Aquest mati l'Alex Costa i un servidor, hem fet la Vallgorguina.
Varem carregar les bicis el dissabte, l'Alex va venir a buscar-la meva a casa i així no hem hagut de matinar tant.
A les 7,30 sortíem de Terrassa direcció Vallgorguina, està molt aprop i amb uns 40minuts baixàvem les bicis del cotxe. Recollim dorsal sense fer cua i piquem alguna cosa, tenien xocolata desfeta, llet, cafè, crosanets de xocolata o sense, trenes de full ... Al cap de 5 minuts, ha començat a fer-se cues per recollir el dorsal i per picar. L'Alex te mal d'esquena i es planteja fer la curta, uns 24Km, jo vull fer la llarga 38Km.
Ens plantem a la sortida i apareix el Laurie, petem la xarrada fins que donen el tret de sortida i comencem a pedalar uns 500 bikes amb diverses noies. Tot sortir del poble comencen les primeres rampes i com és normal els embussos, per sort després de la tercera rampa la cosa es normalitza i no tenim més problemes que seguir patint a les pujades. El Laurie, per si algú tenia dubtes, ja no està amb nosaltres i jo intento seguir a l'Alex, patint més del compte fins arribar al Santuari del Corredor a 10Km de la sortida on tenim el pica-pica, molt pobre, quedaven 3 crosans, plàtans, taronges i beguda. El mal d'esquena de l'Alex, ara també el tinc jo i les cames no tiren. Comencen les baixades i els "falsos llanos" fins que de cop arribem a un camí principal i no veiem cap indicació, tirem una mica avall i res, tornen a pujar i tampoc, trobem a dos bikers que tampoc saben cap a on tirar, tot mirant (sense ulleres) el GPS tirem camí amunt i arribem al poble sense mes complicacions, no per la ruta organitzada, després de 23Km i 721m d'ascens acumulat, decidim deixar-ho. Fem la botifarra i com que esta bona i tenim més gana, l'Alex aconsegueix un altre entrepà i ens el partim tot ben regat amb vi, també ens donen una samarreta de la pedalada. Trobem el Laureie que també ha fet la curta, te les cames carregades perquè ahir va fer uns Km corrent. Comenta que altres anys el recorregut era mes guapo i amb menys pistes.
Després de fer només 23Km i patir tant, estic pensant de passar-me al domino per parelles per aguantar el ritme. Adjunto un parell de fotos, el sol nomes ha sortit a les fotos, no l'hem vist en tot el recorregut ja que passa per moltes obagues i boscos tancats, el paisatge espectacular.
Bona nit.
Fidel
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Sortida Diumenge 16/11/2011
Crta. Rellinars 8,30, Miquel, Marc, Joan P, Toti i Fidel. Esmorzar a Rellinars. Pugem pel Paintball on ens paren estil militar i s'enrotlla el "jefe" del tinglado dient que és un camí particular, que no li molesta que passem però que l'altre dia un ciclista ....... el Miquel li pregunta si és el propietari i diu que no però que te permís per muntar....sí, sí, sí adéu, que pesat de bon matí. Seguim fins Els Caus i el Toti proposa baixar per Les Vendranes i pujar per La Pastora i així o fem. No sense que el Marc estigui tot el camí dubtant, que si no tot és baixada, que si arribarem a Rellinars amb pujada .......... sort que jo anava "tota l'estona" ÚLTIM i no el sentia gaire. Al final confessa que li ha agradat el canvi i a més els hi va millor per tornar per les Pedritxes. Esmorzem a Cal Carter, enfilem el tros de carretera fins el corriol i tornem, amunt, amunt fins La Pastora, on el Marc i el Miquel, sobrats tota la sortida, es despedeixen i tirant cap a La Torrota de l'Obac, la resta fem la paral·lela i cap a casa. 39,36Km Ascen.Acum. 935m V. Mitjana 13 Km/h El Toti portava un GPS al mòbil i avui ha provat la xistorrilla i repetirà. Ningú ha punxat, si, el Toti tampoc, bona companyia. Gràcies a tots per esperar-me i pels ànims. Què dura és la tornada! Però amb vosaltres serà més fàcil, gràcies. Fidel
dilluns, 26 de setembre del 2011
Un biker d'Ales10acasa a la Selènika 2011
Bones biciades,
Pedals de Foc 2011
Bones biciades,
La 3a setmana de Setembre (dels dies 15 al 18) vam fer la Pedals de Foc en 3 etapes (72 + 65 + 78 = 215 Km, amb quasi 6000 de desnivell positiu acumulat) gairebé la meitat del components de Ales10acasa: l'Aleix, Héctor, Marc, Mike, Xavi M i Pep. Al final no van poder venir en Fidel (per lesió) i l'Alex P (per feina)... us vam trobar molt a faltar, companys!!! i a la resta també!!!
Fent un resum de totes les experiències viscudes, haig de dir que van ser 3 dies (i mig, si comptem l'anada del dia 15) increïbles. Bones vistes, recorreguts preciosos però exigents (a mi concretament se'm va travessar el primer, i potser més exigent, per culpa de les rampes a les cames), bona teca, bones amistats fetes (vam compartir la volta amb un badaloní, l'Isaac Aranda, i un basc madriles, en Guillermo Bilbao, molt ben parits tots 2, i vam coincidir als punts de dormida amb 2 bikers de Navarcles molt canyeros) i una gran companyonia. Quant a la climatologia, ens va respectar fins al 3er dia, quant ens va plovisquejar durant uns pocs kilòmetres tot passant per Montgarri, a uns 25 Km de finalitzar la volta.
Aquí sota podeu trobar l'enllaç a les instantànies. Els vídeos, per qüestió de temps, els deixo per més endavant.
![]() |
Pedals de Foc 2011 |
Fins la propera,
Pep
diumenge, 4 de setembre del 2011
Sortida dominical a MURA/GRANERA/CATAFAL/GIRBAU 78 Km
diumenge, 24 de juliol del 2011
LA GALLIFADA
dilluns, 11 de juliol del 2011
MONTSERRAT 2011
dijous, 23 de juny del 2011
NOCTURNA DEL DIMECRES 22/06/2011
dilluns, 20 de juny del 2011
Sortida Diumenge 19/06/2011
Sortim a les 7:30 amb el Fidel de la Pl. del Progrés. Conversa molt interessant pujant cap a Matadepera, es veu que ahir el Fidel va fer 48 canalons (sí, sí, els va fer, no els va comprar) amb una avantpassada de la termomix que encara va amb 125. Després de Nadal de 2012 la cedirà al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. Per cert, està buscant una data per quedar i fotre'ns els canalons, m'ha semblat entendre..
A la parada del bus ens esperava el Marc. Poc s'ho pensava aquest carallot que s'ho passaria tant bé. Ahir va estar a punt de tirar la tovallola però el vam convèncer. El que s'ho ha perdut ha estat el Maench, per causes no del tot clares.
Des de Matadepera només hem fet que empalmar pujada rera pujada fins al Pou de Glaç. Des de Terrassa em sortien uns 16 km de pujada sense parar. La banda sonora de la pujada ha estat un dueto de desviador i cadena del Fidel, a veure si passes pels boxes tiu! Llavors hem anat fent el sender de dalt fins a l'alçada del Paller de tot l'any, on hem torçat a la esquerra. Cap avall que fa baixada. A partir d'aquest moment el Marc ja anava palote. Còm ha disfrutat el cabrón!!! Ha estat una trialera acollonant que no sé ni el que ha durat. Calculo uns 4 km però això ho hauria de confirmar el Fidel. A tots ens ha vingut al cap el mateix pensament, però no diré amb quí hem pensat, és lleig. No, no, no!!! No hem pensat amb algú lleig, el que vull dir és que és lleig dir amb quí hem pensat, collons !!!
Per cert, avui hi havia molta gent pel bosc. Cap incident remarcable excepte un senyor d'avançada edat que ens ha tingut fent caravana una bona estoneta. Jo pensava que era sord i no sentia els meus frens (avui per no sentir-los s'havia d'estar sord), però el Fidel diu que li ha demanat educadament que si ens
deixava passar i li ha contestat "passa" sense apartar-se. Amb lo estret que era, la única manera de passar era atropellar-lo i el Fidel amb bon criteri ha esperat a que el camí s'eixamplés una mica. Llavors li ha dit de tot, no se'n calla ni una. Coses de la edat. A la meitat de la trialera ens hem saltat un desviament cap a l'esquerra que portava directament a Rellinars. Quan s'ha acabat la trialera (57 segons després de que el Fidel digués que quedava trialera per estona) hem arribat als Hostalets de Davi (un casalot) on ha mort el meu casc (me remito a la foto). Hem fet un sender estret i llavors hem sortit a un camí més ample. Aquí hi havia un 2on desviament per anar cap a Rellinars, ja portàvem més de 20 km. Hem estat a punt d'agafar-lo però entre el Fidel que és un liante i el Marc que no s'entera han decidit seguir endavant direcció Pont de Vilomara. Per sort, al cap d'uns 3 o 4 km hem trobat el 3er desviament cap a Rellinars. Ja era massa tentador i el Marc ha entés finalment que si feiem el que havia proposat el Fidel no arribariem niales15acasa. L'hem agafat i finalment hem arribat a Rellinars cap a les 11h amb 32 km al cul.
Hem esmorçat a Ca la Pepa on us hem deixat a tots de vuelta i media (se sieeeenteeeee, perquè no veniiiieuuuu). També ha ajudat que el Fidel se li ha posat entre cella i cella demanar un segon carajillo de Magno i els altres li hem fet companyia. La broma ens ha sortit per 12€ a cadascú. Que sapigueu que les restes mortals del meu casc han quedat depositades a les escombraries de Ca la Pepa. A partir d'ara declaro Ca la Pepa santuari BTTero.
La tornada ha estat per les Bendranes, la típica. Com que el Marc volia aigua i no podia ser d'una font de Rellinars (una mica especial el nen), a mig camí de pujada el Fidel ens ha portat a un lloc íntim per ell, li saltàven les llàgrimes. Era la Font de la reconciliació amb el Pep. Amagat entre branques,lluny de les mirades d'altri, el Marc ha profanat el jacuzzi de los amantes del btt. Semblava un porc revolcant-se en un toll de fang (foto). Després d'això ja no ha passat res més interessant. Als Caus el Marc ha tirat cap a la Pastora per que volia "arribar a casa baixant" (veieu com sí que es rarot el nano) i el Fidel i jo hem baixat per la paralela.
He arribat a casa a les 13:45 i m'han sortit 52 km. El Fidel m'ha promès que penjarà el trac al Wikiliks o Wikiloks o com es digui. M'agradaria saber el desnivell acumulat.
El dia molt maco i sense passar gens de calor. La companyia també molt grata (excepte un parell d'individus que no anomenaré, és lleig).
Toti.
PD: He estat més estona fent la crònica que amb bicicleta. Fins d'aquí a un any no en foto cap més.
Track (Wikiloc, Fidel)- http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1790141
Fotos:
diumenge, 22 de maig del 2011
"LA BANDOLERA"...donant 'bandolaços' per Viladrau
Surto de casa ben aviat, 6.40, no fos cas que trobi els de la F1 i arribi tard, amb una temperatura de 17º i arribo a Viladrau a les 7.45 a 7º, Es com Canàries amb l'hora, aquí les temperatures pugen mes tard. Aparco al camp de futbol i nomes baixar del cotxe veig la gràfica de la sortida, adjunto foto, "pa cagarse" i rebo un SMS de suport, moltes gracies Alex Costa.
Trobo el meu colega, Jordi, de la feina i els seus tres colegues i comença la festa. Comencem pujant i els primers 500mt es fa algun tap ja que comencem a trobar els primes trams, de baixada, tècnics i molta gent els passa a peu. Després les pujades fent la selecció i quedem tots repartits. Ens endinsem per uns boscos brutals, el sol no pot entrar per la tupida vegetació i el terra esta ple de fulles, pedres, arrels, troncs ... Ens fan baixar per dins el bosc, obrint camí a la terra negra, les bicis s'enfonsen, i veig la primera caiguda, un que surt per davant del manillar, tres o quatre volteretes després aconsegueix parar i per sort no te res, escala els 5 mt que ha baixat rodolant i sant tornem-hi. Després veig dues caigudes mes o menys similars. Primer habituallament als 10Km, nomes queda aigua, coca-cola i plàtans, Segon habituallament, on pots agafar la curta, si senyors, tot el que he explicat fins ara, ho feia tothom, els de la curta i la resta, 20Km. nomes queden taronjas, la gent arriba demanant aigua i no els en hi queda "es acollonant". Esperem que arribin dos dels nostres companys però ens comuniquen que si volem fer la llarga, hem de continuar perquè la tanquen amb 10minuts, collons com si fos una cursa. El Jordi i jo seguim i el Xavi espera als altres dos i ferant la curta. A les primeres pujades, no son pujades, son inpracticables, un desnivell molt fort, ple de pedres, sorra, son impossibles de pujar i les haig de fer a peu, com tots els del meu costat. Aixo acaba amb tot el que em quedava, arribo al tercer habituallament, nomes 30Km, queda aigua, amb les cames molt tocades i els braços trinxats per les baixades amb pedres, arrels, fang, sorra i de tant frenar. Agafem la carretera, 2Km de baixada i 4 de pujada fins a Viladrau.
Total 39.37Km, 1.376mt de desnivell amb 4H.12mint i 14segons d'unt nivell super professional.
Conclusió: Paisatge espectacular, corriols preciosos, pujades i baixades imposibles, habituallaments horrorosos i bona companyia. Però el meu nivell no es per fer aquestes coses.
Fidel.
dijous, 19 de maig del 2011
NOCTURNA DEL DIMECRES 18/05/2011
dilluns, 16 de maig del 2011
SORTIDA DIUMENGE 15/05/2011 - VALL D'HORTA
Hola nois,
diumenge, 8 de maig del 2011
SORTIDA DIUMENGE 08/05/2011
Distancia total: 63,11 km.
Desnivell acumulat: 1369 m.
Velocitat mitjana: 12,7 km/h.
Temps en moviment: 4h 57min.
Temps parats: 1h 42min.
Temps total: 6h 39min.
dimarts, 26 d’abril del 2011
SORTIDA DE PASQUA A RELLINARS, DIA 25 D'ABRIL DE 2011.
dilluns, 11 d’abril del 2011
LA PORTALS 2011
dissabte, 2 d’abril del 2011
Sortida Dissabte 02/04/2011
dilluns, 21 de març del 2011
Sortida Diumenge 20/03/2011
dilluns, 14 de març del 2011
Sortida Diumenge 13/3/2011
diumenge, 27 de febrer del 2011
SEMPRE EN FALTA 1
diumenge, 20 de febrer del 2011
PUIG DE LA BALMA
Bé, a hores d’ara ja som a casa i amb dues aventures per explicar.
Avui diumenge 20 de Febrer una colla d’intrèpids amb unes màquines entre les cames ha volgut superar les inclemències del temps, fet que ha portat aquest jovent, molt aviat a encarar la muntanya…. Ens esperava el Puig de la Balma!! Vinga pit i collons!
A les 8h del matí el reagrupament de xavals amb i sense mallot eren per ordre d’aparició: Fidel, Hector, Joan Caba, Toti, Alex Costa, Jordi i Xavi Maench. S’han trobat a la parada del bus de Matadepera, i desprès d’unes encaixades de mants i d’uns estiraments, han remuntat pel costadet de la riera cap a casa d’en Mike….
Ei Mike!! SHHHHIIIIII… Mike…!!) hòstia semblaria que no hi es. I si ha marxat a localitzar-nos una mica més avall?... Comenta en Fidel. Com que hem fet 5 minuts tard... igual…. Ep!! PER ALLA SURT, SI és en Marc i en Mike…!! han fet la volta pel darrera…. Bé no me’n rollo mes. Vinga anem tirant...
Passem la carretera deixant la riera darrera, continuem amunt pel camí travessant per les Pedritxes, que ens porta fins a trobar la cadena. Encarem camí amunt fins la Torrota de l’obac. El repte comença per fer la primera pujadeta “subidón”, que va forteta , mulladeta i amb la roda del davant, de tant en tant aixecadeta. Parem a veure les vistes.... bé això semblarà ser que ho deixarem per un altre dia, ja que la boira gebradora impedeix gaudir de tant apreciat plaer. El primer corriol es divisa i amb gran soltura i harmonia.... Ei !! Alex, i l’ Alex Costa?. L’Alex ha marxat, comenten que ha dit que havia de ser aviat a casa i que ja s’ha acomiadat, be fins un altre dia Alex. Continuem encarant la muntanya i anem mesurant els peus que l’un i l’altre va deixant pel corriol, trialera, bé nois molt bé! Hi ha nivell i la gent ho supera amb bona nota. Ja sóm al Coll d’en Boix, una carena que es a dalt de tot de la Muntanya, el terreny és molt mullat i causa les primeres víctimes, ”Hector compte les branques....!!!” Bé no res!, amb un parell de sacsejades al Hector i a la Bici ens tornem ha incorporar. Seguim pel camí de l’aigua i anem un darrera l’altre, ens anem trobant diverses situacions, boira, mes boira, el camí moll, Ull!!.... Mike! Marc! que això fa un patir de la Hòstia!. Res, no ha passat res, ha sigut un petit ensurt, continuem.
Sembla ser una sortida molt tècnica que en alguns llocs ens fa baixar de la bicicleta per la condició del terreny, empedrat i escarpat, amb forta pendent en alguns llocs. Quan ja portem una estoneta i comencem a divisar el Coll d’Estenalles, el grup es planteja dividir-se en dos, la gent que vol arribar a les 12h a casa, i els que no tenen hora d’arribada i que ja veurem si poden entrar-hi. Ens separem d’en Joan Caba, Marc, Hector i Jordi, que tornaran pel Coll d’Estenalles per un corriol que es coneix en Marc i que enllaça en trams del camí Moliné, eeeiiiii,.... ja es fan els primers entrenaments per anar agafant forma.
En Fidel, el Toti, en Mike i el Xavi M. continuem per arribar al Puig de la Balma. El camí que fem és més del mateix que ja portàvem, trencador tècnic i mulladet. Desprès d’una bona estona de “senderillo”, ja trobem el camí ample, que ens porta camí avall i cap a la riera, enfilem al restaurant del Puig. Ja ens hem entaulat, unes bones butis, bons cigronets i cansalada ens fan entrar en calor. Ja creiem que en Toti ens menjava a mig camí doncs deia que portava Ketxup i era capaç de fer el que fos per menjar-se al que es poses per davant.
Un cop finalitzat el tant esperat esmorzar, enfilem camí guai!! Vinga som-hi amunt que fa pujada, i quina pujada per pair com cal. Ja l’hem superada, ara vé mes canya. Trobem un trencall a mà esquerra que ens farà tallar molt tram, però quina alternativa!! Que bèstia! Vinga “lo mismo”, amunt, baixa de la bici, fes trialereta, puja, mes curriolet, ja comencem a tenir-ne els pebrots plens de tant “sube Y baja”. Per fi ja hem arribat al trencall on abans ens hem acomiadat de l’altre grup. Tirem cap el Coll d’Estenalles fins la carretera avall, fent asfalt fins a trobar la riera en direcció a casa d’en Mike, ens despedim i cap a la Q8 a fer net de les màquines.
Be això és tot, dir-vos que ha sigut una sortida per anar fent boca, de 46Km, de 6h6m58s temps en moviment i 1178 mts de desnivell acumulat, tot això gràcies al patrocini del GPS –Fidel Miralles- (Que marca aqui?).
Xavi Maench
divendres, 21 de gener del 2011
NOCTURNA A 2°C EN 'FAMILIA'
Recullo al Joan C. per casa seva i ens trobem amb el Xavi M. a la Cart. de Rellinars.
Deixem que el Joan C. escolleixi la ruta i enfilem cap a La Pineda, el Joan fa la desviació de la 1ª casa per primera vegada i seguim fins a troba l' asfaltat, trobem la cadena de d'alt posada. Fem una parada per connectar la nou joguina del Joan, una MINI maquina que porta al casc i tirem paral·lela avall. Espero contemplar les imatges filmades.
Sortida per estirar cames i posa a punt el cos desprès dels 70Km del diumenge, mínima de 2ºC, bona companya i millor ambient.
Salut,
Fidel
diumenge, 16 de gener del 2011
CENTELLES - TERRASSA (16.01.2011)
Bones mariquilles,
Mira que em toca els collons fer cròniques (per això no n’he fet mai cap), però encara me’ls toca més que una vegada que sortim de casa no hi hagi crònica. Per tant em veig obligat a fer-la ja que ningú passa davant. AQUÍ VA!!
Massa d’hora!, massa d’hora!, estem sonats!, encara és fosc a les 7:00h. a la plaça Progrés. Fidel, Toti i Xavi pujem cap a la Renfe on trobem al Joan P. i després a l’Hector. Comprem els bitllets i finalment arriben les dues perles de Matadepera, l’Alex P. i en Mike.
Bicis avall i cap a les vies a esperar. Mentrestant arriba un altre tren “de marxa”, ple de nenes joves amb una pinta de porques que fa por, els nens que les acompanyen, ben torrats i plens de grans. Agafem el tren i fem transbordo no sé on (en Fidel se’n recordarà). Merda, ens em d’esperar bastant estona i comencem a agafar fred. Entre els sonats que van en tren a aquelles hores d’un diumenge hi ha molts immigrants, els quals ja han perdut qualsevol respecte a l’autoritat. Dos negres travessen la via per sobre i després de la bronca dels segurates encara marxen insultan-los i aixecan-los-hi el dit,JE,JE, cony de negres, quins collons, jo m’hauria cagat a sobre. Després t’has d’esperar 6h. per què apartin els cossos del mig.
Arribem al destí, les bufetes a tope, el WC ple i la gent comença a marxar. CONY! Passem de pixar i comencem a pedalar perquè ningú sap el camí. Poc a poc anem fen parades estratègiques per buidar les aigues sense perdre el fil de la cursa. L’inici és terrible, pujada, pujada i puta pujada amb un % molt elevat durant uns 5km. Un cop dalt, la baixada és molt llarga i molt guapa, el paissatge impressionant. Agafem un tros de carretera a l’indret de Sant Miquel del Fai fins a Sant Feliu de Codines on varem esmorzar. Esmorzar i “quirijillos” bons i a un preu raonable. Continuem amb els de Sabadell fins que ens separem i els 7 magnífics van cap a Terrassa, no sense cagar-la, equivocar-se i fer uns 4km extres per arribar a Castellar, però que collons, estem forts i voliem coneixer aquesta part del polígon que no coneixiem, tota escusa es bona per no reconeixer una equivocació. El cervell ja no estava per pensar, solament teniem al cap “mi casa!”, total què, cap a can Deu on aquella puta pujada ens va acabar de desmontar. Uns cap aquí, els altres cap allà, tots cap a casa amb els culs ben petats i les cames fetes una merda. Això sí, cap punxada, cap ostiot i com a campions que som, 61,5km, a 15,1km/h de mitja, 1.440 m de desnivell 'positiu' acumulat i 4:05h, el cul sobre el seient. OOOOLEEEEE!!!!
La temperatura molt bona i la companyia que he de dir, una estona bé, però massa ja canseu eh! Je,je.
L’hem de tornar a fer tots junts, és xula, ara ja tenim el track fins a casa.
Xavi.