MONTSERRAT 2011

Bones biciades,

En aquesta convocatòria s'han batut rècords d'assistència i, malauradament, d'abandonaments per motius varis. A Rellinars completàvem un grup de 17 bikers amb ganes de veure la Moreneta.

En Fidel, Joan C, Héctor, Xavi M, Jose, Laurie, Jordiet (nebot) i Pep, sortim a les 7 del meeting point de la Ctra. Rellinars a Terrassa, no abans de que en Joan C ens delectés amb un striptease amb 'fregues' incloses. Pugem per La Pineda fins els Caus, on s'afegeixen el Punxades Toti i el Joan P. Al principi, algú dubtava que poguéssim pujar amb 45' però fins i tot el que us escriu va i ho fa. Tirem cap a La Pastora on al cap d'uns instants apareixen els matadeperus Marc, Mike, Alex C i Alex P. Al cap d'una estona, apareix l'Aleix (cunyat del Mike), que havia quedat als Caus però per uns problemes de tracció no havia pogut arribar a l'hora. Seguim Obac avall direcció Rellinars. Quan arribem a camí bó, el Punxades ho fa per 1ª vegada. En Laurie ens fa una demostració de com canviar una punxada en pocs segons... collons quina via que en passa! Arribem a Rellinars on s'afegeixen els darrers membres de la sortida, en Jordi i Oriol Massó, amics de'n Toti. Tirem cap a Castellbell i El Vilar.

Comencen els abandonaments. Camí de Castellbell, l'Àlex C fot un canvi de marxa dels que estan marcats com a prohibits en el manual de la btt i se li arrenca tot el desviador del darrera... la patilla ATPC!! Mentre ens fotem unes olivetes 'blanques' del Fidel, se li fa un pedaç per que pugui pedalar fins a baix a la carretera i fins a l'estació per tornar en tren. En arribar a la carretera, ens trobem amb la colla del Malgosa, que ens venien trepitjant els talons, i es fan canvis d'impressions. Ens acomiadem de l'Alex C, de l'Aleix (que ja no pot continuar degut a la manca de tracció) i de l'altra colla. Tirem carretera avall cap a El Vilar i ens piquem amb uns carreteros (collons com gamba la Klein!). A El Vilar, alguns omplen els dipòsits d'aigua de la font de la plaça (té molt mal gust, segons el Marc... ja ho sabem per una altra vegada). Agafem la ctra. de Marganell fins el desvio del camí que ens ha de portar una mica més amunt però sense trepitjar asfalt. Després d'alguns despistes per trobar el camí correcte (això els passa per no esperar-me!), arribem a la ctra. de Marganell on, a unes desenes de metres, es troba l'ermita de St. Jaume i ens parem a esmorzar. Vinillo, olives, music Blues,... Mentre acabem d'esmorzar, el Xavi M, en Laurie i el Jordiet, van a omplir els bidons d'aigua a no se quina font. A l'hora d'engegar altra vegada, el Jordi i l'Oriol Massó ens diuen que no poden continuar doncs al nano li fa mal un canell degut a la caiguda que ha tingut anteriorment baixant cap a El Vilar, que llavors semblava que no s'havia fet res.

Tirem amunt direcció a Santa Cecília. A la placeta on s'acaba l'asfaltat de la urbanització i on comença el camí, ens trobem amb els que havien anat a repostar aigua... bé tots no, falta en Jordiet que sembla ser s'ha despistat en arribar a la urbanització. En Laurie i en Xavi M, els més ben preparats, baixen a cercar-lo separant-se per 2 possibles trajectòries. Finalment, és el mateix pare de la criatura el que el troba. Una vegada reunificat tots els que quedem, tirem a munt fins a Sta. Cecilia... el sol apreta de valent! Ja a Sta. Cecília, ens hidratem a tope: acuarius, coca-coles, aigua i fins i tot un tallat (el Toti, qui havia de ser si no). Una vegada al peu dels Degotalls, decidim tirar pel pàrquing per guanyar temps. A l'entrada d'aquest, ens acomiadem del Xavi M (per paella) i del Laurie i Jordiet (el Laurie està fart de passar calor). Tirem amunt... Dios! esto es un infierno! Fot una calor que empesta! Arribem a dalt de tot, al Monastir. Uns ens quedem a fora vigilant les burres i els altres entren a posar un ciri a la Moreneta.

Ja de tornada, decidim prémer les dents i intentar arribar a les 13:15 a l'estació de Monistrol, però una 2ª intervenció del Punxades ens deixa fora de tota opció. Ja sense pressa però sense pausa (guapa la baixada), baixem fins a Castellbell i El Vilar. Després de fer unes claretes (un robo de 3 euros/clareta... no aneu mai al Café de El Vilar si no aneu molt apurats), tirem per carretera fins a l'estació on, després d'unes classes de com fer estiraments per part de l'Héctor, agafem el tren fins a Vacarisses (Toti) i Terrassa (la resta).

Al final, 60 Km de trajecte amb una companyia collonuda, a una mitja de 31ºC (35º de màxima), molta xafogor, una velocitat màxima de 99,6 Km/h (la del tren) i uns núvols que encara cerquem.

Fins la propera,

Pep

Ah! i les fotos...