[Inici] [Qui Som] [Rutes i Tracks] [Videos] [Links] [2ª Mà] [Fòrum] [Xat] [Contactar]

diumenge, 20 de febrer del 2011

PUIG DE LA BALMA

Hola nenes!!

Bé, a hores d’ara ja som a casa i amb dues aventures per explicar.


Avui diumenge 20 de Febrer una colla d’intrèpids amb unes màquines entre les cames ha volgut superar les inclemències del temps, fet que ha portat aquest jovent, molt aviat a encarar la muntanya…. Ens esperava el Puig de la Balma!! Vinga pit i collons!

A les 8h del matí el reagrupament de xavals amb i sense mallot eren per ordre d’aparició: Fidel, Hector, Joan Caba, Toti, Alex Costa, Jordi i Xavi Maench. S’han trobat a la parada del bus de Matadepera, i desprès d’unes encaixades de mants i d’uns estiraments, han remuntat pel costadet de la riera cap a casa d’en Mike….

Ei Mike!! SHHHHIIIIII… Mike…!!) hòstia semblaria que no hi es. I si ha marxat a localitzar-nos una mica més avall?... Comenta en Fidel. Com que hem fet 5 minuts tard... igual…. Ep!! PER ALLA SURT, SI és en Marc i en Mike…!! han fet la volta pel darrera…. Bé no me’n rollo mes. Vinga anem tirant...

Passem la carretera deixant la riera darrera, continuem amunt pel camí travessant per les Pedritxes, que ens porta fins a trobar la cadena. Encarem camí amunt fins la Torrota de l’obac. El repte comença per fer la primera pujadeta “subidón”, que va forteta , mulladeta i amb la roda del davant, de tant en tant aixecadeta. Parem a veure les vistes.... bé això semblarà ser que ho deixarem per un altre dia, ja que la boira gebradora impedeix gaudir de tant apreciat plaer. El primer corriol es divisa i amb gran soltura i harmonia.... Ei !! Alex, i l’ Alex Costa?. L’Alex ha marxat, comenten que ha dit que havia de ser aviat a casa i que ja s’ha acomiadat, be fins un altre dia Alex. Continuem encarant la muntanya i anem mesurant els peus que l’un i l’altre va deixant pel corriol, trialera, bé nois molt bé! Hi ha nivell i la gent ho supera amb bona nota. Ja sóm al Coll d’en Boix, una carena que es a dalt de tot de la Muntanya, el terreny és molt mullat i causa les primeres víctimes, ”Hector compte les branques....!!!” Bé no res!, amb un parell de sacsejades al Hector i a la Bici ens tornem ha incorporar. Seguim pel camí de l’aigua i anem un darrera l’altre, ens anem trobant diverses situacions, boira, mes boira, el camí moll, Ull!!.... Mike! Marc! que això fa un patir de la Hòstia!. Res, no ha passat res, ha sigut un petit ensurt, continuem.

Sembla ser una sortida molt tècnica que en alguns llocs ens fa baixar de la bicicleta per la condició del terreny, empedrat i escarpat, amb forta pendent en alguns llocs. Quan ja portem una estoneta i comencem a divisar el Coll d’Estenalles, el grup es planteja dividir-se en dos, la gent que vol arribar a les 12h a casa, i els que no tenen hora d’arribada i que ja veurem si poden entrar-hi. Ens separem d’en Joan Caba, Marc, Hector i Jordi, que tornaran pel Coll d’Estenalles per un corriol que es coneix en Marc i que enllaça en trams del camí Moliné, eeeiiiii,.... ja es fan els primers entrenaments per anar agafant forma.

En Fidel, el Toti, en Mike i el Xavi M. continuem per arribar al Puig de la Balma. El camí que fem és més del mateix que ja portàvem, trencador tècnic i mulladet. Desprès d’una bona estona de “senderillo”, ja trobem el camí ample, que ens porta camí avall i cap a la riera, enfilem al restaurant del Puig. Ja ens hem entaulat, unes bones butis, bons cigronets i cansalada ens fan entrar en calor. Ja creiem que en Toti ens menjava a mig camí doncs deia que portava Ketxup i era capaç de fer el que fos per menjar-se al que es poses per davant.

Un cop finalitzat el tant esperat esmorzar, enfilem camí guai!! Vinga som-hi amunt que fa pujada, i quina pujada per pair com cal. Ja l’hem superada, ara vé mes canya. Trobem un trencall a mà esquerra que ens farà tallar molt tram, però quina alternativa!! Que bèstia! Vinga “lo mismo”, amunt, baixa de la bici, fes trialereta, puja, mes curriolet, ja comencem a tenir-ne els pebrots plens de tant “sube Y baja”. Per fi ja hem arribat al trencall on abans ens hem acomiadat de l’altre grup. Tirem cap el Coll d’Estenalles fins la carretera avall, fent asfalt fins a trobar la riera en direcció a casa d’en Mike, ens despedim i cap a la Q8 a fer net de les màquines.

Be això és tot, dir-vos que ha sigut una sortida per anar fent boca, de 46Km, de 6h6m58s temps en moviment i 1178 mts de desnivell acumulat, tot això gràcies al patrocini del GPS –Fidel Miralles- (Que marca aqui?).

Xavi Maench