dijous, 23 de juny del 2011
NOCTURNA DEL DIMECRES 22/06/2011
dilluns, 20 de juny del 2011
Sortida Diumenge 19/06/2011
Sortim a les 7:30 amb el Fidel de la Pl. del Progrés. Conversa molt interessant pujant cap a Matadepera, es veu que ahir el Fidel va fer 48 canalons (sí, sí, els va fer, no els va comprar) amb una avantpassada de la termomix que encara va amb 125. Després de Nadal de 2012 la cedirà al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. Per cert, està buscant una data per quedar i fotre'ns els canalons, m'ha semblat entendre..
A la parada del bus ens esperava el Marc. Poc s'ho pensava aquest carallot que s'ho passaria tant bé. Ahir va estar a punt de tirar la tovallola però el vam convèncer. El que s'ho ha perdut ha estat el Maench, per causes no del tot clares.
Des de Matadepera només hem fet que empalmar pujada rera pujada fins al Pou de Glaç. Des de Terrassa em sortien uns 16 km de pujada sense parar. La banda sonora de la pujada ha estat un dueto de desviador i cadena del Fidel, a veure si passes pels boxes tiu! Llavors hem anat fent el sender de dalt fins a l'alçada del Paller de tot l'any, on hem torçat a la esquerra. Cap avall que fa baixada. A partir d'aquest moment el Marc ja anava palote. Còm ha disfrutat el cabrón!!! Ha estat una trialera acollonant que no sé ni el que ha durat. Calculo uns 4 km però això ho hauria de confirmar el Fidel. A tots ens ha vingut al cap el mateix pensament, però no diré amb quí hem pensat, és lleig. No, no, no!!! No hem pensat amb algú lleig, el que vull dir és que és lleig dir amb quí hem pensat, collons !!!
Per cert, avui hi havia molta gent pel bosc. Cap incident remarcable excepte un senyor d'avançada edat que ens ha tingut fent caravana una bona estoneta. Jo pensava que era sord i no sentia els meus frens (avui per no sentir-los s'havia d'estar sord), però el Fidel diu que li ha demanat educadament que si ens
deixava passar i li ha contestat "passa" sense apartar-se. Amb lo estret que era, la única manera de passar era atropellar-lo i el Fidel amb bon criteri ha esperat a que el camí s'eixamplés una mica. Llavors li ha dit de tot, no se'n calla ni una. Coses de la edat. A la meitat de la trialera ens hem saltat un desviament cap a l'esquerra que portava directament a Rellinars. Quan s'ha acabat la trialera (57 segons després de que el Fidel digués que quedava trialera per estona) hem arribat als Hostalets de Davi (un casalot) on ha mort el meu casc (me remito a la foto). Hem fet un sender estret i llavors hem sortit a un camí més ample. Aquí hi havia un 2on desviament per anar cap a Rellinars, ja portàvem més de 20 km. Hem estat a punt d'agafar-lo però entre el Fidel que és un liante i el Marc que no s'entera han decidit seguir endavant direcció Pont de Vilomara. Per sort, al cap d'uns 3 o 4 km hem trobat el 3er desviament cap a Rellinars. Ja era massa tentador i el Marc ha entés finalment que si feiem el que havia proposat el Fidel no arribariem niales15acasa. L'hem agafat i finalment hem arribat a Rellinars cap a les 11h amb 32 km al cul.
Hem esmorçat a Ca la Pepa on us hem deixat a tots de vuelta i media (se sieeeenteeeee, perquè no veniiiieuuuu). També ha ajudat que el Fidel se li ha posat entre cella i cella demanar un segon carajillo de Magno i els altres li hem fet companyia. La broma ens ha sortit per 12€ a cadascú. Que sapigueu que les restes mortals del meu casc han quedat depositades a les escombraries de Ca la Pepa. A partir d'ara declaro Ca la Pepa santuari BTTero.
La tornada ha estat per les Bendranes, la típica. Com que el Marc volia aigua i no podia ser d'una font de Rellinars (una mica especial el nen), a mig camí de pujada el Fidel ens ha portat a un lloc íntim per ell, li saltàven les llàgrimes. Era la Font de la reconciliació amb el Pep. Amagat entre branques,lluny de les mirades d'altri, el Marc ha profanat el jacuzzi de los amantes del btt. Semblava un porc revolcant-se en un toll de fang (foto). Després d'això ja no ha passat res més interessant. Als Caus el Marc ha tirat cap a la Pastora per que volia "arribar a casa baixant" (veieu com sí que es rarot el nano) i el Fidel i jo hem baixat per la paralela.
He arribat a casa a les 13:45 i m'han sortit 52 km. El Fidel m'ha promès que penjarà el trac al Wikiliks o Wikiloks o com es digui. M'agradaria saber el desnivell acumulat.
El dia molt maco i sense passar gens de calor. La companyia també molt grata (excepte un parell d'individus que no anomenaré, és lleig).
Toti.
PD: He estat més estona fent la crònica que amb bicicleta. Fins d'aquí a un any no en foto cap més.
Track (Wikiloc, Fidel)- http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1790141
Fotos:
diumenge, 22 de maig del 2011
"LA BANDOLERA"...donant 'bandolaços' per Viladrau
Surto de casa ben aviat, 6.40, no fos cas que trobi els de la F1 i arribi tard, amb una temperatura de 17º i arribo a Viladrau a les 7.45 a 7º, Es com Canàries amb l'hora, aquí les temperatures pugen mes tard. Aparco al camp de futbol i nomes baixar del cotxe veig la gràfica de la sortida, adjunto foto, "pa cagarse" i rebo un SMS de suport, moltes gracies Alex Costa.
Trobo el meu colega, Jordi, de la feina i els seus tres colegues i comença la festa. Comencem pujant i els primers 500mt es fa algun tap ja que comencem a trobar els primes trams, de baixada, tècnics i molta gent els passa a peu. Després les pujades fent la selecció i quedem tots repartits. Ens endinsem per uns boscos brutals, el sol no pot entrar per la tupida vegetació i el terra esta ple de fulles, pedres, arrels, troncs ... Ens fan baixar per dins el bosc, obrint camí a la terra negra, les bicis s'enfonsen, i veig la primera caiguda, un que surt per davant del manillar, tres o quatre volteretes després aconsegueix parar i per sort no te res, escala els 5 mt que ha baixat rodolant i sant tornem-hi. Després veig dues caigudes mes o menys similars. Primer habituallament als 10Km, nomes queda aigua, coca-cola i plàtans, Segon habituallament, on pots agafar la curta, si senyors, tot el que he explicat fins ara, ho feia tothom, els de la curta i la resta, 20Km. nomes queden taronjas, la gent arriba demanant aigua i no els en hi queda "es acollonant". Esperem que arribin dos dels nostres companys però ens comuniquen que si volem fer la llarga, hem de continuar perquè la tanquen amb 10minuts, collons com si fos una cursa. El Jordi i jo seguim i el Xavi espera als altres dos i ferant la curta. A les primeres pujades, no son pujades, son inpracticables, un desnivell molt fort, ple de pedres, sorra, son impossibles de pujar i les haig de fer a peu, com tots els del meu costat. Aixo acaba amb tot el que em quedava, arribo al tercer habituallament, nomes 30Km, queda aigua, amb les cames molt tocades i els braços trinxats per les baixades amb pedres, arrels, fang, sorra i de tant frenar. Agafem la carretera, 2Km de baixada i 4 de pujada fins a Viladrau.
Total 39.37Km, 1.376mt de desnivell amb 4H.12mint i 14segons d'unt nivell super professional.
Conclusió: Paisatge espectacular, corriols preciosos, pujades i baixades imposibles, habituallaments horrorosos i bona companyia. Però el meu nivell no es per fer aquestes coses.
Fidel.
dijous, 19 de maig del 2011
NOCTURNA DEL DIMECRES 18/05/2011
dilluns, 16 de maig del 2011
SORTIDA DIUMENGE 15/05/2011 - VALL D'HORTA
Hola nois,
diumenge, 8 de maig del 2011
SORTIDA DIUMENGE 08/05/2011
Distancia total: 63,11 km.
Desnivell acumulat: 1369 m.
Velocitat mitjana: 12,7 km/h.
Temps en moviment: 4h 57min.
Temps parats: 1h 42min.
Temps total: 6h 39min.
dimarts, 26 d’abril del 2011
SORTIDA DE PASQUA A RELLINARS, DIA 25 D'ABRIL DE 2011.
dilluns, 11 d’abril del 2011
LA PORTALS 2011
dissabte, 2 d’abril del 2011
Sortida Dissabte 02/04/2011
dilluns, 21 de març del 2011
Sortida Diumenge 20/03/2011
dilluns, 14 de març del 2011
Sortida Diumenge 13/3/2011
diumenge, 27 de febrer del 2011
SEMPRE EN FALTA 1
diumenge, 20 de febrer del 2011
PUIG DE LA BALMA
Bé, a hores d’ara ja som a casa i amb dues aventures per explicar.
Avui diumenge 20 de Febrer una colla d’intrèpids amb unes màquines entre les cames ha volgut superar les inclemències del temps, fet que ha portat aquest jovent, molt aviat a encarar la muntanya…. Ens esperava el Puig de la Balma!! Vinga pit i collons!
A les 8h del matí el reagrupament de xavals amb i sense mallot eren per ordre d’aparició: Fidel, Hector, Joan Caba, Toti, Alex Costa, Jordi i Xavi Maench. S’han trobat a la parada del bus de Matadepera, i desprès d’unes encaixades de mants i d’uns estiraments, han remuntat pel costadet de la riera cap a casa d’en Mike….
Ei Mike!! SHHHHIIIIII… Mike…!!) hòstia semblaria que no hi es. I si ha marxat a localitzar-nos una mica més avall?... Comenta en Fidel. Com que hem fet 5 minuts tard... igual…. Ep!! PER ALLA SURT, SI és en Marc i en Mike…!! han fet la volta pel darrera…. Bé no me’n rollo mes. Vinga anem tirant...
Passem la carretera deixant la riera darrera, continuem amunt pel camí travessant per les Pedritxes, que ens porta fins a trobar la cadena. Encarem camí amunt fins la Torrota de l’obac. El repte comença per fer la primera pujadeta “subidón”, que va forteta , mulladeta i amb la roda del davant, de tant en tant aixecadeta. Parem a veure les vistes.... bé això semblarà ser que ho deixarem per un altre dia, ja que la boira gebradora impedeix gaudir de tant apreciat plaer. El primer corriol es divisa i amb gran soltura i harmonia.... Ei !! Alex, i l’ Alex Costa?. L’Alex ha marxat, comenten que ha dit que havia de ser aviat a casa i que ja s’ha acomiadat, be fins un altre dia Alex. Continuem encarant la muntanya i anem mesurant els peus que l’un i l’altre va deixant pel corriol, trialera, bé nois molt bé! Hi ha nivell i la gent ho supera amb bona nota. Ja sóm al Coll d’en Boix, una carena que es a dalt de tot de la Muntanya, el terreny és molt mullat i causa les primeres víctimes, ”Hector compte les branques....!!!” Bé no res!, amb un parell de sacsejades al Hector i a la Bici ens tornem ha incorporar. Seguim pel camí de l’aigua i anem un darrera l’altre, ens anem trobant diverses situacions, boira, mes boira, el camí moll, Ull!!.... Mike! Marc! que això fa un patir de la Hòstia!. Res, no ha passat res, ha sigut un petit ensurt, continuem.
Sembla ser una sortida molt tècnica que en alguns llocs ens fa baixar de la bicicleta per la condició del terreny, empedrat i escarpat, amb forta pendent en alguns llocs. Quan ja portem una estoneta i comencem a divisar el Coll d’Estenalles, el grup es planteja dividir-se en dos, la gent que vol arribar a les 12h a casa, i els que no tenen hora d’arribada i que ja veurem si poden entrar-hi. Ens separem d’en Joan Caba, Marc, Hector i Jordi, que tornaran pel Coll d’Estenalles per un corriol que es coneix en Marc i que enllaça en trams del camí Moliné, eeeiiiii,.... ja es fan els primers entrenaments per anar agafant forma.
En Fidel, el Toti, en Mike i el Xavi M. continuem per arribar al Puig de la Balma. El camí que fem és més del mateix que ja portàvem, trencador tècnic i mulladet. Desprès d’una bona estona de “senderillo”, ja trobem el camí ample, que ens porta camí avall i cap a la riera, enfilem al restaurant del Puig. Ja ens hem entaulat, unes bones butis, bons cigronets i cansalada ens fan entrar en calor. Ja creiem que en Toti ens menjava a mig camí doncs deia que portava Ketxup i era capaç de fer el que fos per menjar-se al que es poses per davant.
Un cop finalitzat el tant esperat esmorzar, enfilem camí guai!! Vinga som-hi amunt que fa pujada, i quina pujada per pair com cal. Ja l’hem superada, ara vé mes canya. Trobem un trencall a mà esquerra que ens farà tallar molt tram, però quina alternativa!! Que bèstia! Vinga “lo mismo”, amunt, baixa de la bici, fes trialereta, puja, mes curriolet, ja comencem a tenir-ne els pebrots plens de tant “sube Y baja”. Per fi ja hem arribat al trencall on abans ens hem acomiadat de l’altre grup. Tirem cap el Coll d’Estenalles fins la carretera avall, fent asfalt fins a trobar la riera en direcció a casa d’en Mike, ens despedim i cap a la Q8 a fer net de les màquines.
Be això és tot, dir-vos que ha sigut una sortida per anar fent boca, de 46Km, de 6h6m58s temps en moviment i 1178 mts de desnivell acumulat, tot això gràcies al patrocini del GPS –Fidel Miralles- (Que marca aqui?).
Xavi Maench
divendres, 21 de gener del 2011
NOCTURNA A 2°C EN 'FAMILIA'
Recullo al Joan C. per casa seva i ens trobem amb el Xavi M. a la Cart. de Rellinars.
Deixem que el Joan C. escolleixi la ruta i enfilem cap a La Pineda, el Joan fa la desviació de la 1ª casa per primera vegada i seguim fins a troba l' asfaltat, trobem la cadena de d'alt posada. Fem una parada per connectar la nou joguina del Joan, una MINI maquina que porta al casc i tirem paral·lela avall. Espero contemplar les imatges filmades.
Sortida per estirar cames i posa a punt el cos desprès dels 70Km del diumenge, mínima de 2ºC, bona companya i millor ambient.
Salut,
Fidel
diumenge, 16 de gener del 2011
CENTELLES - TERRASSA (16.01.2011)
Bones mariquilles, Mira que em toca els collons fer cròniques (per això no n’he fet mai cap), però encara me’ls toca més que una vegada que sortim de casa no hi hagi crònica. Per tant em veig obligat a fer-la ja que ningú passa davant. AQUÍ VA!! Massa d’hora!, massa d’hora!, estem sonats!, encara és fosc a les 7:00h. a la plaça Progrés. Fidel, Toti i Xavi pujem cap a la Renfe on trobem al Joan P. i després a l’Hector. Comprem els bitllets i finalment arriben les dues perles de Matadepera, l’Alex P. i en Mike. Bicis avall i cap a les vies a esperar. Mentrestant arriba un altre tren “de marxa”, ple de nenes joves amb una pinta de porques que fa por, els nens que les acompanyen, ben torrats i plens de grans. Agafem el tren i fem transbordo no sé on (en Fidel se’n recordarà). Merda, ens em d’esperar bastant estona i comencem a agafar fred. Entre els sonats que van en tren a aquelles hores d’un diumenge hi ha molts immigrants, els quals ja han perdut qualsevol respecte a l’autoritat. Dos negres travessen la via per sobre i després de la bronca dels segurates encara marxen insultan-los i aixecan-los-hi el dit,JE,JE, cony de negres, quins collons, jo m’hauria cagat a sobre. Després t’has d’esperar 6h. per què apartin els cossos del mig. Arribem al destí, les bufetes a tope, el WC ple i la gent comença a marxar. CONY! Passem de pixar i comencem a pedalar perquè ningú sap el camí. Poc a poc anem fen parades estratègiques per buidar les aigues sense perdre el fil de la cursa. L’inici és terrible, pujada, pujada i puta pujada amb un % molt elevat durant uns 5km. Un cop dalt, la baixada és molt llarga i molt guapa, el paissatge impressionant. Agafem un tros de carretera a l’indret de Sant Miquel del Fai fins a Sant Feliu de Codines on varem esmorzar. Esmorzar i “quirijillos” bons i a un preu raonable. Continuem amb els de Sabadell fins que ens separem i els 7 magnífics van cap a Terrassa, no sense cagar-la, equivocar-se i fer uns 4km extres per arribar a Castellar, però que collons, estem forts i voliem coneixer aquesta part del polígon que no coneixiem, tota escusa es bona per no reconeixer una equivocació. El cervell ja no estava per pensar, solament teniem al cap “mi casa!”, total què, cap a can Deu on aquella puta pujada ens va acabar de desmontar. Uns cap aquí, els altres cap allà, tots cap a casa amb els culs ben petats i les cames fetes una merda. Això sí, cap punxada, cap ostiot i com a campions que som, 61,5km, a 15,1km/h de mitja, 1.440 m de desnivell 'positiu' acumulat i 4:05h, el cul sobre el seient. OOOOLEEEEE!!!! La temperatura molt bona i la companyia que he de dir, una estona bé, però massa ja canseu eh! Je,je. L’hem de tornar a fer tots junts, és xula, ara ja tenim el track fins a casa. Xavi.
dilluns, 10 de gener del 2011
COMENÇANT L'ANY PER SENTMENAT
Ahir sortida suau cercant els camins amb menor grau d'inclinació possible, cosa difícil de trobar en el nostre mapa betetero.
Sortim en Alex P, Fidel, Joan P, Mike, Toti, Xavi i Pep. Comencem la ruta des de la Plaça Progrés, no sense abans donar un cop d'ull als gadgets que a alguns els han portat els reis. Destacar el suport que s'ha fabricat el Toti, que ja podria fer societat amb el Joan C i muntar una empresa d'artilugis, llums i soports varis. El TwoNav del Fidel es veu molt xulo i amb un soport a primera vista molt consistent. A veure com respon en situacions extremes. Recollim al Joan P a la última rotonda del poble i ens trobem amb els matadeperos a Mossèn Homs.
La ruta fins a Sentmenat... doncs la proposada... baixem fins a Can Deu per St. Julià, on el Xavi es troba amb un aguinaldo inesperat: bossa d'eines que algú trobarà a faltar quan arribi a casa. Pugem pel camí de la Salut per anar a buscar l'última trialera que hi ha abans d'arribar a la ctra. Sentmenat-Sabadell. Bonica baixada fins a Sentmenat doncs la trialera està bastant neta. Ja a Sentmenat, en Fidel entra al Casal per veure com ho tenen per esmorzar. Després d'esperar que algú l'atengui, decidim canviar de bàndol i esmorzem a l'Andalús que hi ha al davant, on també guarden les bicis a dins. La mesura del bocates força bona i el preu molt millor (5 euros per cap). Això si, la música ambient proporcionada per algun dels jugadors de dòmino, també presents a la sala, una mica molesta. No se sap si era per concentració o per distreure als contrincants... lo estrany és que al sortir no plogués.
Per tornar, decidim tirar cap a les Escoles de Castellar. Una vegada allà, optem per tornar pel Girbau, més dur però així els matadeperos ja estaran a casa. Encara a Castellar, el punxades fa de les seves i mentre repara, el Fidel s'ofereix per acompanyar-me en avançadeta per anar guanyant temps. Ens retrobem a la cadena de l'urbanització de St. Feliu. L'últim a fer acte de presencia, l'Alex P, que ve amb les cames fetes un trunyo. Acabem de fer la ruta sense més problemes que el cansament, d'alguns per que d'altres sembla que comencin ruta (collons Fidel, Joan P, Xavi i Mike! ja us enganxaré, ja!), i tots cap a caseta, que ja fem tard.
Al final, 47 km a uns 13 Km/h (en el meu cas, que segur va ser el més baix), molt lluny dels 16 Km/h que s'ha marcat alguna altra vegada en sortides similars. Temperatura collonuda, 17ºC de mitjana, res a veure amb els 2 sota zero als que varem arribar fa dues setmanes. La companyia collonuda. Llàstima que l'Alex C al final no s'apuntés i el Marc pel inoportú esquinç. A veure com els va anar a l'Héctor i al Jose en les seves respectives sortides. Ah, i les calories, important dada: 2900 Kcal cremades, encara que de moment els michelins els veig igual d'enormes.
Fins la propera,
Pep
dilluns, 27 de desembre del 2010
SORTIDA CREMAPRODUCTESNADALENCS
Suposo que la sortida d'ahir va ser l'última d'enguany, al menys per la meva part. Feia 3 mesos que no tocava la burra i vaig anar a triar el dia que fotia més rasca (-2ºC segons l'artilugi). Avui em foten mal fins i tot les pestanyes. A més, per fer memòria de com és una sortida bttera, vaig fer pleno: patiment per la baixa forma, punxada en el moment més oportú i, per a deleitar als companys, un front-flight-looping-slow-motion-in-the-morros.
Sortim des de la parada del Bus de Matadepera l'Alex C., l'Héctor, el Joan P., en Marc, en Mike i en Pep. Tirem cap al golf, depuradora, camí de la cantera, Castellar (sense arribar-hi) i St. Feliu del Racó, on esmorzem al Patufet. Alguns esmorzen com cal i d'altres doncs esmorzar de putes: croissant+caféambllet, o ni això, unes galetetes o unes infusions i ATPC. Tornem per la cantera/urb. St. Feliu/Girbau fent primer la trialera que hi ha en sortir del Patufet, on es produeix la meva cabriola (haig de practicar més, a veure si un dia aconseguixo quedar dret, que d'esquena no mola gens).
Al cap d'avall, 35 Km molt ben parits amb molt bona companyia. Quant a les calories cremades, no ho poso ja que no em va servir per res, a la tarda ja les havia recuperat i més, després de l'àpat de St. Esteve.
Fins la propera i.... MOLT BON ANY NOU!!!!
Pep
Ps: Espero que en Fidel i en Xavi M. els anés molt bé la sortideta matinera.
divendres, 8 d’octubre del 2010
NOCTURNA 07-10-2010
Retirades d’última hora: Marc (per feina).
20.25 Ctra. Rellinars al final arribem a les 20.40. Hípica, com que el diumenge plourà, imprimim un ritme mes alt, Font del tronco, baixada fins la font de l’Alba creuem Crta. Rellinars direcció el Guitard i anem a buscar el camí principal per pujar fins La Pineda, on apareixen les primeres molèsties als bessons del Mike. No se que passa, tots diem que portem un ritme fort però quan ens posem davant tirem fort. L’Alex esta refredat i diu que acusa una mica les pujades. Sort que esta refredat, perquè segueix el ritme perfectament.
Els Caus, La Pastora i fins La Torrota de l’Obac, el Mike segueix tenint molèsties però aguanta el tipus. Al final confessa que havia anat a fer surf al migdia i esta una mica cansat. Baixada, creuem Ctra. i seguim riera fins Matadepera, on deixo l’ esplèndida companyia i enfilo cap a Terrassa.
Al final 40.62 Km i 15.9 de promig. Molt bona sortida, perfecte per agafar ritme, tots ens em esforçat al màxim.
Fidel
dijous, 7 d’octubre del 2010
diumenge, 3 d’octubre del 2010
SORTIDA D'AVUI
En primer lloc donar les gràcies al FIDEL, MIKE, ALEX, JAUME, XAVI, HECTOR i TOTI pel suport i els anims en la sortida d'avui.
Això no es la crònica d'avui, es la meva primera experiència amb la bici, després de quasi cinc mesos:
Em quedat a la parada de bus a les 8.20 amb els bikers que he anomenat i em decidit anar tots junts cap a Sant Llorenç Savall. La pujada a Can Torres ha estat un autèntic suplici pel Jaume i per mi i la veritat es que un cop a dalt de Can Torres li hauria fotut foc a la bici pel trinxament que portava. Però com si fos un miracle, m'he començat a trobar be i he anat agafant confiança, sobretot al veure que feia tota la baixada de les Arenes sense baixarme de la bici i que després he anat baixant molt be fins el trencall del corraló. Un cop em arribat a "los caños", m'he separat del grup ja que no volia anar a esmorçar i he tirat cap a Can Cadafalch per la pujada dura. L'Hector ha pujat amb mi, la veritat es que l'he vist nomès 30 segons, i al meu ritme he arribat xino-xano a dalt sense parar i adelantant fins i tot a un altre biker!!! Un cop a Can Cadafalch he baixat per l'autopista fins a Castellar, la baixada ha estat genial m'he sentit supersegur i he arribat a marcar 49,9 km/h de màxima. Passat Castellar, carretera fins trencall que porta a la Pedrera i a mig camí, he agafat cap a l'esquerra per anar a parar a la carretera asfaltada que surt de la Pedrera i tornar a agafar el cami que porta fins a Can Bon día, amb unes pujades que se m'han fet eternes. Al final m'han sortit 33,5 km, amb una mitjana de 11,5 km/h, 3 hores pedalant i el cul reventat com si anés sense sillín. Pero ha valgut la pena i la veritat ja m'ha passat la tonteria i ja tinc ganes que arrivi diumenge que ve per tornar a sortir tots junts.
Moltes gràcies de nou A TOTS!!!!!
Alex, "biker of the night".















