Volta al Parc Natural de St. Llorenç del Munt... nova variant!

Bones biciades,

Ahir dijous vàrem fer una sortida un pel més llarga de lo habitual per a preparar la Pedals d'Occitània'12-2 que està previst fer a principis de Setembre. La idea era emular una de les etapes, esmorzant i dinant pel camí.

Sortim a les 7:30 el Xavi M, l'Alfons (del Diari) i en Pep en direcció als Caus per La Pineda. A les 8:30, ja als Caus, s'afegeix en Fidel, que puja des de Vacarisses. Tirem amunt, Obac, Torrota i Pou de Glaç. Uns corriols més enllà, en Xavi descobreix una utilitat de la càmera del Samsung que desconeixia... les panoràmiques! Quina cosa l'hi he anat a explicar... com un posseït, no para de fer-ne (veure imatges).

Continuem fins a Mura, on l'Alfons ens ensenya una nova variant (i ja van 4) per baixar fins al poble de Cal Carter, on esmorzem unes bones truites de melmelada de ceba, molt recomanables. Sens fan les 12 i la calor ja es fa insuportable... al Fidel se li posa alguna cosa malament de l'esmorzar i les passa canutes pujant fins el Km 19.

Continuem fins a la ctra. de Granera on agafem el camí que passa pel costat del Galí i va a espetegar a la ctra. de St. Llorenç Savall. La creuem i tirem cap a Can Brossa, a la Vall d'Horta... un camí que va pujant fins al Castell de la Pera. A meitat d'aquest camí, en Xavi aprofita una bassa per a remullar-se de cap a peus... lliga els mitjons al manillar per a assecar-los.

Ja a la Vall d'Horta, ens parem a una font per a refrescar-nos, amb llangardaix inclòs. Seguim pel corriol que porta al geriàtric i arribem a Cal Ramon, on dinem una paella que està per llepar-se els dits. El Xavi ensenya a un grup que estaven dinant allà, com de xules li surten les panoràmiques... i els en fa unes quantes. Ja portem uns 48 Km.

Ben dinat, pedalar sens fa difícil de lo farts que anem i de la forta presència del sol, que pica de valent. Pugem per les figuretes fins a Can Catafal. Seguim fins a Castellar, on ens parem a refrescar-nos en una font.

Decidim pujar pel Girbau i l'Alfons, en arribar a la cruïlla de la ctra. amb el camí, tira per la ctra. fins a Terrassa, que té coses a fer. A mig camí, en Xavi queda amb el Pere Bou, que també farà la Pedals, per sortir a partir de les 19:15. Decidim que acompanyarem al Fidel fins els Caus per Les Pedritxes. En arribar a Matadepera, ens hidratem de coles i begudes isotòniques. Arriba en Pere i tirem amunt... encara queden forces.

Les Pedritxes, Torrota de l'Obac, Pastora i Caus, on ens acomiadem del Fidel. Ja gairebé no s'hi veu i tirem per la paral·lela fins a Terrassa, quasi a les palpentes, menys en Pere que, previsor ell, porta llums.

Al final, 91 Km molt ben parits, ben portats i sense patir massa, marcats per la forta calor però a bon ritme (uns 12 Km/h), 4.000 Kcal cremades, més de 2.000 metres de desnivell acumulat positiu i molt bones sensacions... ah! i una companyia formidable!!!!

El track... http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3247385

... i les fotos i panoràmiques!!!

Pedals d'Occitània'12 - del 3 al 5 d'Agost

Hola,

A principis d'Agost, quatre companys de Ales10acasa, en Mike, l'Héctor, l'Aleix i en Marc, vàrem fer la Pedals d'Occitània en 3 dies.

El primer dia vam anar fent pero va ser una etapa durissima, van sortir uns 2.300 de desnivell, bon ritme, pero amb boira tot el dia sense poder gaudir dels paisatges.

Segon dia, etapa maratoniana de 92 km, anem fent, pero al km 30, aqui el menda, trenca el basculant per la meitat!!! Bua, sens complica tot. Estic apunt d' abandonar pero trobem un franchute manetes que em colla el basculant amb filferro!! Acabem els 60 restants baixant de la bici cada dos per tres, plovent i amb boira baixa i arribant a quarts de vuit del vespre. Gracies a l' organitzacio, em van portar una bici de lloguer per poder fer l'última etapa!

A la darrera etapa, ens esperava el coll de mente, un pallisot d'aqui t'espero. Arribem fosos i el Mike amb molts problemes amb les tubeless ja que no li van muntar del tot bé.

La conclusió és que és molt dura per fer-la en tres dies, el temps no ens ha acompanyat gens i amb bastants problemes tecnics... pero al final objectiu assolit!!!

Marc

Algunes fotos...

  

VOLTA AL PARC NATURAL DE ST. LLORENÇ DEL MUNT 2012

Bones biciades,


Són les 6:30 del matí. En Fidel i en Pep sortim de la Plaça Progrés en direcció a Matadepera. Puntuals, a les 7 ens trobem amb en Marc i en Toti. Després de admirar la nova adquisició d'en Fidel, una Cannondale de 29" doble suspensió molt ben parida, tirem cap a Les Pedritxes, Torrota de l'Obac i Pou de Glaç. Seguim, carenant fins arribar al camí de Mura, on fem una variant que, tot i un tram molt curt de força pendent, és més ciclable que la de l'any passat.


Arribem a Mura, on esmorzem a Cal Carter. En Fidel i en Toti es demanen unes truites amb melmelada de ceba per provar... molt recomanables!


Seguim ben proveïts d'aigua cap al Km. 19 pel camí que puja al Castell de Mura. Aquest cop però fem una variant, més curta però menys ciclable... queda desestimada per properes vegades. Passem pel costat de La Vall i de les cases del Soler. Arribats al Km 25 de la ctra. de St. Llorenç Savall-Monistrol de Calders, sense arribar-hi, tombem amunt cap a la dreta en direcció a la Vall d'Horta. Passem pel costat d'un abellar i recordem el dia que ens vàrem perdre a la Pedals i vàrem anar a parar a un camp ple de ruscs d'abelles. Un pel més endavant, on ens fem la foto de rigor, comença una baixada força dreta i bruta de vegetació. El Toti és l'únic que la gaudeix... us imagineu la dificultat oi? Arribem a la casa d'Agramunt amb les cames ben esgarrinxades... sang per tot arreu! Continuem baixant fins a Can Brossa. Més avall, tombem a l'esquerra per anar a cercar un corriol molt bonic, tot i que puja una mica, que en Fidel recordava de la Falconada. Anem paral·lels a la carretera fins arribar a St. Llorenç Savall. Hi ha una tenda de queviures que obra els diumenges al costat de Cal Ramon... , ens hidratem i aprovisionem de beguda. Moment també per fer una barreta, que les forces ja van molt justes.


Enfilem pel camí de la dreta fins a Can Catafal. Després de parlamentar sobre quina és la millor ruta per tornar, decidim unànimement baixar per el Puig de la Creu fins a Castellar, on ens refresquem en una de les seves fonts, i pugem cap al Girbau. Sort dels núvols que anaven tapant la que queia, que si no, no se si hagués arribat. A la cadena de St. Feliu del Racó, reposada i barreta. El Marc tira sol doncs ja fa tard a un dinar. La resta anem fent a un pas força lent, el meu, que ja no puc amb l'ànima, fins a Matadepera, on ens acomiadem del Toti. I per fi, Terrassa... són les 15:35... cansat però molt content! i l'única pega que hem tingut ha estat que al Fidel li van encolomar unes cobertes tubeless mal sellades i s'ha passat tota la sortida inflant-les... si, si, el Toti no ha punxat!!!


Resumint, 72 Km molt ben parits, 1.700 m de desnivell acumulat positiu, més de 4.000 calories cremades, un sol de justícia i 2 Kg menys de pes (pes de l'endemà pel matí un cop recuperades les constants). Com deia en Marc... com si fos una etapa de la Pedals, però amb més calor! Ah, i la companyonia collonuda!!!

Track:


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3138142


Fins al propera,
Pep

AI SI ME LA PEGO AI

Bona tarda bikers, doncs sí, aquest es el títol que em decidit per majoria absoluta. Com diu la cançó de Michel Tefló ai si te pego, pero en versió biker. Quedem a la Ctra. de Rellinars quatre valents, Comandante Fidel, Xavi Maench, Cameran Caba i el Costa. Fot un fred acollonant i anem super abrigats, i tot fent conya pugem la ctra de Rellinars i decidim anar cap a la Hípica, on ja comencen a trobar els primers trams nevadets. Un cop fem la superpujada fins el pla, decidim fer el sender que torça cap a l'esquerra i porta cap al primer dipósit de Can Amat i després baixar un troçet fins al trencall de la dreta que porta cap a la pujada tourmalet que va a parar a Plaça Catalunya. A partir del primer senderet comencem a trobarnos neu a punta pala, tant gelada com toveta de color blanquet, verge com .... en fi. Fa molt fred, pero disfrutem d'allò més. Ens ho estem passant pipa i arrivem a la Plaça Catalunya ben cansats per la pujada continua que em fet, i lo que nos queda, ja que seguim cap el dipossit de Les Pedritxes, amb neu i més neu, pero xalant com bojos!! Quan arribem a baix ens trobem un biker que ens diu que el camí cap a la Pastora esta fatal, el tros asfaltat es pur gel i una pista de patinatge i decidim baixar cap a la cadena de Les Pedritxes, on ens trobem el tram mes xungo de gel i neu, pero realment val la pena, riem molt ens fent fotos i el Joan va gravant amb la seva mini càmera tota la sortida. Un cop arrivem als Rourets sens fa tard, ja son les 12, fa molt fred i creiem que la sortida a estat genial i decidim fer el corriol fins a la deixalleria, anar paralels a la riera i baixar fins el pavelló, ons ens despedim i els altres bikers baixen cap a Terrassa. Al final 21 km. ben parits, potser per mi la sortida que mes he disfrutat de totes, i amb una companyia acollonant, com sempre. Us passo unes fotos de la sortida i el Joan publicarà el video en breu. Salut i bike, companys i companyes!!!

Sortida Dijous 8-12-2011

Hola Bikers,

Avui hem anat a esmorzar a Guanta.

A la Plaça del Progrés el Toti i un servidor hem creuat Terrassa pel centre fins trobar l'escurçó negre (Xavi M. tot vestit negre) al pont de Vall Paradís / Mútua, dona treballadora, Mossèn Homs, Can Deu (baixant pel caminet, 2 trams a peu), Castellar, Puig de la Creu, part del camí de St.Sebastià de Montmajor (el Toti comença a protestar per les pujades) i Guanta on hem esmorzat i un cop tips, el Toti ha reparat la cadena de la bici, ha hagut de treure dos eslavons perquè estaven torçats i no canviava be. La tornada ha sigut més ràpida, Castellar (per les escoles), Can Deu (camí "normal"), Mossèn Homs, rentar les bicis i cap a casa.

Sortida d'uns 40Km, 860m desnivell acumulat, bon temps i millor companyia.

Fidel

VALLGORGUINA'11

Hola nois/noia,

Aquest mati l'Alex Costa i un servidor, hem fet la Vallgorguina. Varem carregar les bicis el dissabte, l'Alex va venir a buscar-la meva a casa i així no hem hagut de matinar tant. A les 7,30 sortíem de Terrassa direcció Vallgorguina, està molt aprop i amb uns 40minuts baixàvem les bicis del cotxe. Recollim dorsal sense fer cua i piquem alguna cosa, tenien xocolata desfeta, llet, cafè, crosanets de xocolata o sense, trenes de full ... Al cap de 5 minuts, ha començat a fer-se cues per recollir el dorsal i per picar. L'Alex te mal d'esquena i es planteja fer la curta, uns 24Km, jo vull fer la llarga 38Km. Ens plantem a la sortida i apareix el Laurie, petem la xarrada fins que donen el tret de sortida i comencem a pedalar uns 500 bikes amb diverses noies. Tot sortir del poble comencen les primeres rampes i com és normal els embussos, per sort després de la tercera rampa la cosa es normalitza i no tenim més problemes que seguir patint a les pujades. El Laurie, per si algú tenia dubtes, ja no està amb nosaltres i jo intento seguir a l'Alex, patint més del compte fins arribar al Santuari del Corredor a 10Km de la sortida on tenim el pica-pica, molt pobre, quedaven 3 crosans, plàtans, taronges i beguda. El mal d'esquena de l'Alex, ara també el tinc jo i les cames no tiren. Comencen les baixades i els "falsos llanos" fins que de cop arribem a un camí principal i no veiem cap indicació, tirem una mica avall i res, tornen a pujar i tampoc, trobem a dos bikers que tampoc saben cap a on tirar, tot mirant (sense ulleres) el GPS tirem camí amunt i arribem al poble sense mes complicacions, no per la ruta organitzada, després de 23Km i 721m d'ascens acumulat, decidim deixar-ho. Fem la botifarra i com que esta bona i tenim més gana, l'Alex aconsegueix un altre entrepà i ens el partim tot ben regat amb vi, també ens donen una samarreta de la pedalada. Trobem el Laureie que també ha fet la curta, te les cames carregades perquè ahir va fer uns Km corrent. Comenta que altres anys el recorregut era mes guapo i amb menys pistes.

Després de fer només 23Km i patir tant, estic pensant de passar-me al domino per parelles per aguantar el ritme. Adjunto un parell de fotos, el sol nomes ha sortit a les fotos, no l'hem vist en tot el recorregut ja que passa per moltes obagues i boscos tancats, el paisatge espectacular.

Bona nit.
Fidel

Sortida Diumenge 16/11/2011

Crta. Rellinars 8,30, Miquel, Marc, Joan P, Toti i Fidel. Esmorzar a Rellinars. Pugem pel Paintball on ens paren estil militar i s'enrotlla el "jefe" del tinglado dient que és un camí particular, que no li molesta que passem però que l'altre dia un ciclista ....... el Miquel li pregunta si és el propietari i diu que no però que te permís per muntar....sí, sí, sí adéu, que pesat de bon matí. Seguim fins Els Caus i el Toti proposa baixar per Les Vendranes i pujar per La Pastora i així o fem. No sense que el Marc estigui tot el camí dubtant, que si no tot és baixada, que si arribarem a Rellinars amb pujada .......... sort que jo anava "tota l'estona" ÚLTIM i no el sentia gaire. Al final confessa que li ha agradat el canvi i a més els hi va millor per tornar per les Pedritxes. Esmorzem a Cal Carter, enfilem el tros de carretera fins el corriol i tornem, amunt, amunt fins La Pastora, on el Marc i el Miquel, sobrats tota la sortida, es despedeixen i tirant cap a La Torrota de l'Obac, la resta fem la paral·lela i cap a casa. 39,36Km Ascen.Acum. 935m V. Mitjana 13 Km/h El Toti portava un GPS al mòbil i avui ha provat la xistorrilla i repetirà. Ningú ha punxat, si, el Toti tampoc, bona companyia. Gràcies a tots per esperar-me i pels ànims. Què dura és la tornada! Però amb vosaltres serà més fàcil, gràcies. Fidel

Un biker d'Ales10acasa a la Selènika 2011

Bones biciades,

Ahir vaig concloure el meu projecte betetero d'enguany fent la Selènika, portant els colors de la colla i deixant el pavelló... bé, vaig acabar, que per mi ja és molt. Podeu trobar un resum i el track en aquest enllaç al Wikiloc.

Fins la propera,

Pep

Pedals de Foc 2011

Bones biciades,


La 3a setmana de Setembre (dels dies 15 al 18) vam fer la Pedals de Foc en 3 etapes (72 + 65 + 78 = 215 Km, amb quasi 6000 de desnivell positiu acumulat) gairebé la meitat del components de Ales10acasa: l'Aleix, Héctor, Marc, Mike, Xavi M i Pep. Al final no van poder venir en Fidel (per lesió) i l'Alex P (per feina)... us vam trobar molt a faltar, companys!!! i a la resta també!!!


Fent un resum de totes les experiències viscudes, haig de dir que van ser 3 dies (i mig, si comptem l'anada del dia 15) increïbles. Bones vistes, recorreguts preciosos però exigents (a mi concretament se'm va travessar el primer, i potser més exigent, per culpa de les rampes a les cames), bona teca, bones amistats fetes (vam compartir la volta amb un badaloní, l'Isaac Aranda, i un basc madriles, en Guillermo Bilbao, molt ben parits tots 2, i vam coincidir als punts de dormida amb 2 bikers de Navarcles molt canyeros) i una gran companyonia. Quant a la climatologia, ens va respectar fins al 3er dia, quant ens va plovisquejar durant uns pocs kilòmetres tot passant per Montgarri, a uns 25 Km de finalitzar la volta.


Aquí sota podeu trobar l'enllaç a les instantànies. Els vídeos, per qüestió de temps, els deixo per més endavant.

Pedals de Foc 2011

Fins la propera,
Pep

Sortida dominical a MURA/GRANERA/CATAFAL/GIRBAU 78 Km

Bones biciades,

Avui hem sortit el Xavi M., Mike, Marc, Aleix i Pep. Hem pogut assolir el recorregut plantejat per a la preparació de la Pedals de Foc que volem fer aquest Setembre. Han estat 78 Km molt exigents, amb estones de fresca (16ºC) i d'altres de força calor (34ºC), però sense pluja (ha plogut un xic mentre esmorzàvem). 4.000 Kcal cremades. Una mitja de uns 13 Km/h i 1.815 m de desnivell positiu acumulat i un IBP de 148 (Per la Selènika d'enguany són 106 Km, desnivell de 1.780 amb un IBP de 147, o sigui que ho tindríem superat, tot i que són 30 Km més). Un molt bon entrenament i bones sensacions per part de tot el grup. Tampoc ha faltat alguna sucada per terra. Hem llepat el Xavi M. (s'ha emportat la pitjor part al marxar-li la roda del davant), el Mike (ha caigut per culpa meva - ho sento Mike - i se li ha doblegat una maneta de fre) i jo mateix (una branca m'ha encallat el manillar i m'ha fet baixar de la burra pel dret).

El recorregut és preciós. Bones vistes. Ideal per al tipus de preparació que ens convenia en aquests moment. La pega és que porta bastant de temps completar-lo... he arribat a casa a quarts de 4, havent sortit a les 7. Podeu veure'l i descarregar'l al Wikiloc (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2006391). També podeu trobar l'enllaç a la secció de Rutes i Tracks.

Fins la propera,

Pep

LA GALLIFADA

Bon dia bikers, son les 7.20 del matí i a casa del Costa sona el despertador. Avui toca un bon repte: anar a Gallifa. Quedem a les 8 a Mossen Homs, on em trobo amb l'Hector, al cap d'un moment arriven el Pep i el Comandante Fidel, que ve molt lleugeret, l'animal surt de casa amb la bici tanca la porta i es deixa la bossa amb les claus, mobil, TOT A CASA!! Per sort el Pep el convenç de sortir igualment i li deixa un bidó d'aigua i vinga cap amunt. Al cap d'una estona veiem com una taca d'oli amb dues rodes està arribant: es la Scottex del Vilaplana perdent oli a tutiplen. AIXÒ PROMET BIKERS!!!! Desprès de tantes aventures i successos, anem cap a Can Deu, tempertura ideal, baixem pel camí normal, que està força sec, amb els rierols amb poca aigua, camí dels Horts, creuada de riera i arrivem a Castellar per la pujada que porta fins la Plaça; decidim pujar per Can Cadafalch a un ritme infernal, el Marc i el Fidel tiren a sac cap amunt, després l'Hector també s'escapa i el Pep i jo anem fent, encara que crec que mai havia pujat tant ràpid cap amunt; després agafem el camí que hi ha a la dreta passat Can Cadafalch i anem direcció Gallifa, després d'una parada técnica per decidir quin camí agafar en un creuament complicat, baixem cap a la dreta per un tallafocs, i anem fent la volta fins que deixem el Castell de Gallifa a la dreta i arrivem al poble, en un bon trencacames, amb el Marc fotent l'animal per alguna trialera que altre per variar. Avui no ve el Toti, o sigui que no hi ha "pinxasus ni imprevistus". Ens queda una bona pujada fins la Carretera i arrivem al Restaurant on hem esmorçat molt be, truites i butis, hem rigut molt i hem escoltat atentament els plans del Marc per ser un "Ironman", i em arrivat a la conclusió, que el millor son els gin-tònics i la festa. Ara toca tornar, i ja portem 30 km i decidim fer un tros de la Carretera que va cap a Sant Llorenç Savall -plena de motards, per cert- fins arrivar a un trencall a la dreta i vinga, amunt altre cop, també per un tallafocs, fins que tornem a empalmar amb la carretera, fent un corriol paralel molt ben parit, triat pel Comandante i creuem per afagar el camí com si vinguesim de Sant Sebastià de Montmajor, Can Cadafalch i nova reunió per decidir baixar fins a Sant Feliu del Racó per la superbaixada pedregosa que acaba amb una porta i dona a la Carretera, just al costat del trencall de Sant Feliu. Els de sempre fan la trialera del poble i el Pep i jo anem per l'asfalt, no vol repetir l'ultim flying, amb mortal endavant. Ara surt una mica el sol i comencem a patir per la calor, però que va!! ni por asomo. Pugem cap a la Pedrera a un ritme infernal, amb quaranta i pico km a sobre, avui no hi ha Dèu que ens aturi. Un cop a la Urbanització paradeta de tres minuts, el Marc s'estira a terra per reposar, a marcat un ritme clambuteròlic, tot picant-se amb el Comandante i l'Hector Cannondale boy, al darrera el Pep i jo, que no perdem el tipus i també li fotem lo seu. Arrivats aquí, comença un concert espectacular de "cuescus", "pets", digueu-li com volgueu, el Marc i l'Hector están podrits, i volen ser els més seriosos competidors del Joan Caba -recuperat aviat, per cert-!!! Apa, un cop acabat del concert, anem cap el Girbau, baixada relaxada fins la Tartana, despedida amb el Marc i on cop arrivem al poble, despedida del Costa i colorin colorado esta crónica se ha acabado. Un dia fantàstic, companyia exquisita i solidària, com sempre, en total 55 km, a una mitjana de 13,7 km/h i 4 hores i 1 minut de pedaleig. ESTEM FORTS I PREPARATS PER QUALSEVOL REPTE!!!!

Track (GPS del Pep): Terrassa - Gallifa - Terrassa (2011)

Fins aviat,

Alex C

MONTSERRAT 2011

Bones biciades,

En aquesta convocatòria s'han batut rècords d'assistència i, malauradament, d'abandonaments per motius varis. A Rellinars completàvem un grup de 17 bikers amb ganes de veure la Moreneta.

En Fidel, Joan C, Héctor, Xavi M, Jose, Laurie, Jordiet (nebot) i Pep, sortim a les 7 del meeting point de la Ctra. Rellinars a Terrassa, no abans de que en Joan C ens delectés amb un striptease amb 'fregues' incloses. Pugem per La Pineda fins els Caus, on s'afegeixen el Punxades Toti i el Joan P. Al principi, algú dubtava que poguéssim pujar amb 45' però fins i tot el que us escriu va i ho fa. Tirem cap a La Pastora on al cap d'uns instants apareixen els matadeperus Marc, Mike, Alex C i Alex P. Al cap d'una estona, apareix l'Aleix (cunyat del Mike), que havia quedat als Caus però per uns problemes de tracció no havia pogut arribar a l'hora. Seguim Obac avall direcció Rellinars. Quan arribem a camí bó, el Punxades ho fa per 1ª vegada. En Laurie ens fa una demostració de com canviar una punxada en pocs segons... collons quina via que en passa! Arribem a Rellinars on s'afegeixen els darrers membres de la sortida, en Jordi i Oriol Massó, amics de'n Toti. Tirem cap a Castellbell i El Vilar.

Comencen els abandonaments. Camí de Castellbell, l'Àlex C fot un canvi de marxa dels que estan marcats com a prohibits en el manual de la btt i se li arrenca tot el desviador del darrera... la patilla ATPC!! Mentre ens fotem unes olivetes 'blanques' del Fidel, se li fa un pedaç per que pugui pedalar fins a baix a la carretera i fins a l'estació per tornar en tren. En arribar a la carretera, ens trobem amb la colla del Malgosa, que ens venien trepitjant els talons, i es fan canvis d'impressions. Ens acomiadem de l'Alex C, de l'Aleix (que ja no pot continuar degut a la manca de tracció) i de l'altra colla. Tirem carretera avall cap a El Vilar i ens piquem amb uns carreteros (collons com gamba la Klein!). A El Vilar, alguns omplen els dipòsits d'aigua de la font de la plaça (té molt mal gust, segons el Marc... ja ho sabem per una altra vegada). Agafem la ctra. de Marganell fins el desvio del camí que ens ha de portar una mica més amunt però sense trepitjar asfalt. Després d'alguns despistes per trobar el camí correcte (això els passa per no esperar-me!), arribem a la ctra. de Marganell on, a unes desenes de metres, es troba l'ermita de St. Jaume i ens parem a esmorzar. Vinillo, olives, music Blues,... Mentre acabem d'esmorzar, el Xavi M, en Laurie i el Jordiet, van a omplir els bidons d'aigua a no se quina font. A l'hora d'engegar altra vegada, el Jordi i l'Oriol Massó ens diuen que no poden continuar doncs al nano li fa mal un canell degut a la caiguda que ha tingut anteriorment baixant cap a El Vilar, que llavors semblava que no s'havia fet res.

Tirem amunt direcció a Santa Cecília. A la placeta on s'acaba l'asfaltat de la urbanització i on comença el camí, ens trobem amb els que havien anat a repostar aigua... bé tots no, falta en Jordiet que sembla ser s'ha despistat en arribar a la urbanització. En Laurie i en Xavi M, els més ben preparats, baixen a cercar-lo separant-se per 2 possibles trajectòries. Finalment, és el mateix pare de la criatura el que el troba. Una vegada reunificat tots els que quedem, tirem a munt fins a Sta. Cecilia... el sol apreta de valent! Ja a Sta. Cecília, ens hidratem a tope: acuarius, coca-coles, aigua i fins i tot un tallat (el Toti, qui havia de ser si no). Una vegada al peu dels Degotalls, decidim tirar pel pàrquing per guanyar temps. A l'entrada d'aquest, ens acomiadem del Xavi M (per paella) i del Laurie i Jordiet (el Laurie està fart de passar calor). Tirem amunt... Dios! esto es un infierno! Fot una calor que empesta! Arribem a dalt de tot, al Monastir. Uns ens quedem a fora vigilant les burres i els altres entren a posar un ciri a la Moreneta.

Ja de tornada, decidim prémer les dents i intentar arribar a les 13:15 a l'estació de Monistrol, però una 2ª intervenció del Punxades ens deixa fora de tota opció. Ja sense pressa però sense pausa (guapa la baixada), baixem fins a Castellbell i El Vilar. Després de fer unes claretes (un robo de 3 euros/clareta... no aneu mai al Café de El Vilar si no aneu molt apurats), tirem per carretera fins a l'estació on, després d'unes classes de com fer estiraments per part de l'Héctor, agafem el tren fins a Vacarisses (Toti) i Terrassa (la resta).

Al final, 60 Km de trajecte amb una companyia collonuda, a una mitja de 31ºC (35º de màxima), molta xafogor, una velocitat màxima de 99,6 Km/h (la del tren) i uns núvols que encara cerquem.

Fins la propera,

Pep

Ah! i les fotos...

NOCTURNA DEL DIMECRES 22/06/2011

Bones biciades,

Primer de tot, felicitar als Joans pel dia de demà!

Ahir varem anar a fer un soparet a St. Feliu del Racó.

Quedem en Fidel, en Toti i el mendalerenda a la Pç. Progrés. Tirem fins a Mossèn Homs, on haviem quedat amb el Marc. Pensem en la ruta que hem de fer i truquem al Marc per que ens esperi al camí de la depuradora per anar per la cantera. Arribem al lloc de trobada i en Marc no hi és... no pot ser! havia d'haver arribat abans que nosaltres! Poc després apareix ben 'indignat', els monillos l'havien aturat per unes suposades infraccions totalment inexistents... segons el Marc.

Tirem cap a Castellar. Un ritme que treia la parla, al menys a mi, que no vaig poder obrir boca. En uns 3/4 d'hora ja estàvem entaulats. Soparet al Casal de St. Feliu a 'les fines herbes' (ho dic pels aromes provinents de les altres taules). Xistorrilles i truitetes, i com no, un parell de rondes de cigalons.

Tornem pel Girbau. Sembla que hi ha pressa. Torno a no poder parlar. Arribem a Matadepera més o menys a l'hora prevista, les 0:05. I a Terrassa uns minuts més tard.

Total 33 Km a 14 Km/h (alguns). Ah, i sense treure el plat del mig (ja quasi bé us tinc!!!). Temperatura ideal de 18ºC. La companyia... els del bany a la font de l'altre dia... collonuda!

... i les fotos...

Molt bona revetlla i fins la propera,

Pep

Sortida Diumenge 19/06/2011

Sortim a les 7:30 amb el Fidel de la Pl. del Progrés. Conversa molt interessant pujant cap a Matadepera, es veu que ahir el Fidel va fer 48 canalons (sí, sí, els va fer, no els va comprar) amb una avantpassada de la termomix que encara va amb 125. Després de Nadal de 2012 la cedirà al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. Per cert, està buscant una data per quedar i fotre'ns els canalons, m'ha semblat entendre..

A la parada del bus ens esperava el Marc. Poc s'ho pensava aquest carallot que s'ho passaria tant bé. Ahir va estar a punt de tirar la tovallola però el vam convèncer. El que s'ho ha perdut ha estat el Maench, per causes no del tot clares.

Des de Matadepera només hem fet que empalmar pujada rera pujada fins al Pou de Glaç. Des de Terrassa em sortien uns 16 km de pujada sense parar. La banda sonora de la pujada ha estat un dueto de desviador i cadena del Fidel, a veure si passes pels boxes tiu! Llavors hem anat fent el sender de dalt fins a l'alçada del Paller de tot l'any, on hem torçat a la esquerra. Cap avall que fa baixada. A partir d'aquest moment el Marc ja anava palote. Còm ha disfrutat el cabrón!!! Ha estat una trialera acollonant que no sé ni el que ha durat. Calculo uns 4 km però això ho hauria de confirmar el Fidel. A tots ens ha vingut al cap el mateix pensament, però no diré amb quí hem pensat, és lleig. No, no, no!!! No hem pensat amb algú lleig, el que vull dir és que és lleig dir amb quí hem pensat, collons !!!

Per cert, avui hi havia molta gent pel bosc. Cap incident remarcable excepte un senyor d'avançada edat que ens ha tingut fent caravana una bona estoneta. Jo pensava que era sord i no sentia els meus frens (avui per no sentir-los s'havia d'estar sord), però el Fidel diu que li ha demanat educadament que si ens
deixava passar i li ha contestat "passa" sense apartar-se. Amb lo estret que era, la única manera de passar era atropellar-lo i el Fidel amb bon criteri ha esperat a que el camí s'eixamplés una mica. Llavors li ha dit de tot, no se'n calla ni una. Coses de la edat. A la meitat de la trialera ens hem saltat un desviament cap a l'esquerra que portava directament a Rellinars. Quan s'ha acabat la trialera (57 segons després de que el Fidel digués que quedava trialera per estona) hem arribat als Hostalets de Davi (un casalot) on ha mort el meu casc (me remito a la foto). Hem fet un sender estret i llavors hem sortit a un camí més ample. Aquí hi havia un 2on desviament per anar cap a Rellinars, ja portàvem més de 20 km. Hem estat a punt d'agafar-lo però entre el Fidel que és un liante i el Marc que no s'entera han decidit seguir endavant direcció Pont de Vilomara. Per sort, al cap d'uns 3 o 4 km hem trobat el 3er desviament cap a Rellinars. Ja era massa tentador i el Marc ha entés finalment que si feiem el que havia proposat el Fidel no arribariem niales15acasa. L'hem agafat i finalment hem arribat a Rellinars cap a les 11h amb 32 km al cul.

Hem esmorçat a Ca la Pepa on us hem deixat a tots de vuelta i media (se sieeeenteeeee, perquè no veniiiieuuuu). També ha ajudat que el Fidel se li ha posat entre cella i cella demanar un segon carajillo de Magno i els altres li hem fet companyia. La broma ens ha sortit per 12€ a cadascú. Que sapigueu que les restes mortals del meu casc han quedat depositades a les escombraries de Ca la Pepa. A partir d'ara declaro Ca la Pepa santuari BTTero.

La tornada ha estat per les Bendranes, la típica. Com que el Marc volia aigua i no podia ser d'una font de Rellinars (una mica especial el nen), a mig camí de pujada el Fidel ens ha portat a un lloc íntim per ell, li saltàven les llàgrimes. Era la Font de la reconciliació amb el Pep. Amagat entre branques,lluny de les mirades d'altri, el Marc ha profanat el jacuzzi de los amantes del btt. Semblava un porc revolcant-se en un toll de fang (foto). Després d'això ja no ha passat res més interessant. Als Caus el Marc ha tirat cap a la Pastora per que volia "arribar a casa baixant" (veieu com sí que es rarot el nano) i el Fidel i jo hem baixat per la paralela.

He arribat a casa a les 13:45 i m'han sortit 52 km. El Fidel m'ha promès que penjarà el trac al Wikiliks o Wikiloks o com es digui. M'agradaria saber el desnivell acumulat.

El dia molt maco i sense passar gens de calor. La companyia també molt grata (excepte un parell d'individus que no anomenaré, és lleig).

Toti.

PD: He estat més estona fent la crònica que amb bicicleta. Fins d'aquí a un any no en foto cap més.

Track (Wikiloc, Fidel)- http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1790141

Fotos:

"LA BANDOLERA"...donant 'bandolaços' per Viladrau

Estan boixos aquests de Viladrau. El paisatge brutal, els habituallaments inexistents i la ruta nomes apta per professionals.

Surto de casa ben aviat, 6.40, no fos cas que trobi els de la F1 i arribi tard, amb una temperatura de 17º i arribo a Viladrau a les 7.45 a 7º, Es com Canàries amb l'hora, aquí les temperatures pugen mes tard. Aparco al camp de futbol i nomes baixar del cotxe veig la gràfica de la sortida, adjunto foto, "pa cagarse" i rebo un SMS de suport, moltes gracies Alex Costa.

Trobo el meu colega, Jordi, de la feina i els seus tres colegues i comença la festa. Comencem pujant i els primers 500mt es fa algun tap ja que comencem a trobar els primes trams, de baixada, tècnics i molta gent els passa a peu. Després les pujades fent la selecció i quedem tots repartits. Ens endinsem per uns boscos brutals, el sol no pot entrar per la tupida vegetació i el terra esta ple de fulles, pedres, arrels, troncs ... Ens fan baixar per dins el bosc, obrint camí a la terra negra, les bicis s'enfonsen, i veig la primera caiguda, un que surt per davant del manillar, tres o quatre volteretes després aconsegueix parar i per sort no te res, escala els 5 mt que ha baixat rodolant i sant tornem-hi. Després veig dues caigudes mes o menys similars. Primer habituallament als 10Km, nomes queda aigua, coca-cola i plàtans, Segon habituallament, on pots agafar la curta, si senyors, tot el que he explicat fins ara, ho feia tothom, els de la curta i la resta, 20Km. nomes queden taronjas, la gent arriba demanant aigua i no els en hi queda "es acollonant". Esperem que arribin dos dels nostres companys però ens comuniquen que si volem fer la llarga, hem de continuar perquè la tanquen amb 10minuts, collons com si fos una cursa. El Jordi i jo seguim i el Xavi espera als altres dos i ferant la curta. A les primeres pujades, no son pujades, son inpracticables, un desnivell molt fort, ple de pedres, sorra, son impossibles de pujar i les haig de fer a peu, com tots els del meu costat. Aixo acaba amb tot el que em quedava, arribo al tercer habituallament, nomes 30Km, queda aigua, amb les cames molt tocades i els braços trinxats per les baixades amb pedres, arrels, fang, sorra i de tant frenar. Agafem la carretera, 2Km de baixada i 4 de pujada fins a Viladrau.

Total 39.37Km, 1.376mt de desnivell amb 4H.12mint i 14segons d'unt nivell super professional.

Conclusió: Paisatge espectacular, corriols preciosos, pujades i baixades imposibles, habituallaments horrorosos i bona companyia. Però el meu nivell no es per fer aquestes coses.

Fidel.

NOCTURNA DEL DIMECRES 18/05/2011

Hola nois,

Quedem el Xavi Serra i jo a les 20.05h Plaça del Progres i tirem cap al Golf de Matadepera on trovem l'Alex Plans i el Xavi Maench, comentem la jugada i decidim anar a St.Feliu del Racó.

Tirem pel sender, camí depuradora, quina pudor, rodagem Mont Rodon, tirem direcció a la Cantera de Can Sallent i cap a St.Feliu, pero com que teniem temps, a sugerència de l'Alex, fem el bucle final de La Falconada, el de la trialera d'arrels ja amb els llums en marxa. El Xavi Serra no l'havia fet i segur que repetirà.

Arrivem al Patufet i està TANCAT, després de consolar l'Alex (és broma) anem al Centre Feliuenc, a la plaça de l'església. Ens canten què podem sopar i tirem pel dret, xistorrilla per picar, tot recordant al Mike i l'especialitat de la casa un ENTRECOT DE POLTRE i un altre de BOU, tot estava espectacular, les fotos no li fan justícia i a més, va sortir per menys que l'esmorzar de Can Brossa.

Després d'aquest espectacular àpat, enfilem cap Terrassa per la cantera, Matadepera i Terrassa.

Dades: 33.08km, ascensió 741m, 13.2km de mitjana, si pensem que la majoria son senders i alguna trialera deu ni do.

Bona sortida, espectacular sopar amb molt bona companyia.

Per cert, algú estrenava uns pantalons pirates quasi tots blanc, que perquè hi havia gent que si no, hagués pogut passar qualsevol cosa.

Fidel