[Inici] [Qui Som] [Rutes i Tracks] [Videos] [Links] [2ª Mà] [Fòrum] [Xat] [Contactar]

dissabte, 5 de juliol de 2008

Crònica Nocturna Accidentada 04-07-2008

Boooones biciades,

Encara que es una mica tard, us escric aquestes cuatre ratlles, no per la sortida en si, sino pels esdeveniments que han succeït. El protagonista per desgràcia ha estat en Joan, però no us vull avançar res i us explico com anat tot. La sortida ha tingut bastanta miga, ja que el ritme ha sigut infernal, hem pujat per la Pineda fins la Torrota del Obac a tota òstia, nois no se que els passava al Joan i al Jose, però collons com pujaven. He arribat a la Torrota desmaiat i amb unes ganes de trallar que no he pogut ni sopar. Afortunadament m'ha passat. Després de l'àpat, pujada al Tourmalet dels dipòsits on, per error per mi per que aquí sempre poso el plat petit, quan m'he adonat ja estava pujant, el menda lerenda ha pujat amb el plat del mig (com en tota la sortida) i es que l'entrenament des de Març m'està donant resultat. Nois, encara que sigui de nit, la pujadeta te una trago. La única cosa que ajuda una mica es, a part de que no fa tanta calor com de dia (avui s'estava de conya al bosc), que no veus el que et queda i d'aquesta manera no t'agobies.
Després del Tourmalet dels dipòsits, primer ensurt, punxada del Joan. Feia uns instants que m'havia tornat la càmara que li vaig deixar i ja la tornava a portar ell. Podeu veure el Joan en plena feina:



Despres de separar-nos del Xavi i el Toti, que van tirar cap el Troncó, Caus i Vacarisses, el Jose, en Joan i jo varem baixar pel camí de la hípica, i quasi bé al final, a la recta que hi ha abans de la cadena, PPPPLLLLLLAAAAAAAFFFFFF !!!!!! En Joan, que anava l'ultim, se li fica la roda de davant dins una regatera i es fot una òstia que salta per davant de la bici. El Jose i jo varem retrocedir per anar-lo a ajudar i ens temiem el pitjor. No es movia gaire de on va anar a parar, al mig del camí, la bici amb les llums mirant cap uns matolls, però sentim un "nois, estic bé, però em fa malt tot!". L'ajudem a incorporar-se, res trencat, això si rascades per tota la cama i el braç esquerres, i una cremada a la cuixa esquerra enorme. Bé, comprove-ho vosaltres mateixos:




Una mica de desinfectant i cap a casa. Collons Joan, càmara no en portes però de pijades no vegis. La qüestió es que t'ha anat molt be avui portar el botiquí. La bici ha quedat bastant bé. Sembla que només li ha quedat el disc del fre de darrera una mica tocat.

Bé biciades, me'n vaig a fer nones, fins la propera,
Pep