NOVA EQUIPACIÓ D'HIVERN (60-90, 90-100)

Bikers,

avui em estrenat la nova equipació d'hivern de Ales10acasa. Opinions diverses sobre el tema del color "granate" del nostre jacket. Opinió unànim sobre la qualitat: sobresalient.

Sobretot agraïr la gestió del Jaume amb tot el tema de la comanda. Aquesta vegada les talles han estat les correctes i ningú es quedarà sense una part de l'equip durant unes setmanes.

Avui sortideta curteta, de tranquis, que feia díes que entre una cosa i l'altre que no sortíem. Estem en hores baixes i no es pot forçar la màquina, que sino peta. Pujada als Caus per la principal, butifarrada general a la Pastora i tornada per la torrota. Poca cosa pero ben feta.

Salut i força.

DE CAN DEU AL CEL

Bones bikers, sortida divendres 6 novembre amb Joan, Xavi, Jaume i jo, l'Alex C. Per començar quedem el Jaume i jo a casa i baixem pels camins de l'Egara on fan el quart cinturó. Quina cagada!!! fang fins a soterrar-nos les sabates i les bicis negades i quasi sense poder pedalar. Ens trobem amb el Xavi i el Joan -el Joan em deixa unes llums decents- i els hi proposo fer una nova ruta que tot seguit us explico: Tirem Avda. Béjar cap a Can Petit, caminet fins a Mossen Homs i Cap a Can Deu, amb una tranquilitat, silenci i cel ras a 8 graus, de puta mare!! Un cop a Can Deu baixem fins a Castellar, creuem el riu que feia molt soroll però no anava molt ple. Pasem un altre riu on el Jaume fa de cameraman i fent un homenatge a l'amic Pep fem la superpujada pel "bazoka", agafem un troç de carretera i trenquem a la dreta a buscar el camí de la cantera de Castellar. Pujada durísima en la que el Joan i el Xavi surtem escopetejats a un ritme infernal i el Jaume i jo anem pujant mes tranquilets i li marco un ritme al Jaume que li va força be i aguanta com un campió fins al descans que fem uns metres abans d'arribar a la petita urbanització de sobre la cantera que pasem a vegades. Després continuem fent el corraló ben parit que hi ha després de la urbanització i encarem la superpujada fins a Can Torres amb ganes de tastar una mica de baixadeta, ja que portem força pujada. Un cop a Can Torres baixada fins al poble amb el Jaume supercontent amb la seva Specialized, cagant llets, i un cop estem al pavelló fem la xerradeta de lo ben parida que ha estat la sortida i ens dividim. El Joan i el Xavi cap a Terrassa i el Jaume i jo cap a casa meva a treure amb la manguera tota la brutalitat de fang que portem a les bicis i sabates. Total 29 Km molt ben parits, una de les millors, per no dir la millor nocturna que hem fet!!! Ja la repetirem.

Alex C.

Noves Sensacions

Bones biciades,

Avui sortida a Rellinars amb esmorzar inclòs a Cal Forner i amb estrena de bici per part d'en Jaume. Ja som un més al team specialized ales10acasa. Ja se li ha començat a veure un canvi en les baixades. Les pujades segueixen sent això, pujades.

Un dia collonut. Temperatura ideal, un pel fresca a 1ª hora però ideal a partir de mig matí. Recorregut perfecte. 46 Km.

L'Alex C no surt a la foto de l'esmorzar per que ha tingut que escurçar per que no estava prou fi. A veure si un dia aconseguim que arrivi a Rellinars.

Tot el mati es resumeix amb una frase del Lapierre (Toti) : Ei nois !!! Quant ens morim i anem al cel, hi hauran bicis ? Podriem anar de nuvol kindom en nuvol kindom.....

Jaume...descobrint noves sensacions ...

Fins la propera,

Pep

Nit Infernal 16/10/08

Eram el Gore ( Joan Caba) , el Talla L ( Xavi) el Lex (Alex Plans) i jo Cameraman (jaume), el rajas (Alex costa) tenia que venir pero a ultima hora, mai millor dit s'ha "rajat".

Quasi sense respirar em sortit escupatajats muntanya amunt desde la Carretera de Rellinars cap als cavalls. El Gore que desde que surt el dimarts amb les QKas, sembla que s'hagui dopat amb Epo de 3 generació, anava al davant llançat a arribar al Turmalet sense respirar. La resta el Talla L i el Lex no el volien deixa sol. Jo apretava les dents per no quedarme a la primera curva. No us puc explica gaira + del recurregut ja que no tenia ni temps de mirar per on pasavam, estava massa ocupat en respirar i pedalar. Per si era poc ens em trobat una pujada ...joder ¡¡ quin turmalet ¡¡

Paradeta i fonda a la Pastora, menys mal ¡¡ , una barreta, dos barretes, el que calgui per recuperar-se del Infern.

Sense tirar ni una foto, muntanya avall . Els animals nocturns mussols, cunills porcs senglars fliplava amb la lluminaria del Gore, i la que porta el cap el talla L que sembla una disco de Salou, quina canya ¡¡ Como no, el Lex i jo, cameraman, ens hem perdut i em tirat per on no era, sort que les estrelles ens fan de gps i ens guian ¡¡¡ diu el Lex (no ho ha dit , pero queda de puta mare a la cronica) poc despres ens em retrobat.

Despedia a la cruilla i cap a casa, que ja fa fret i m'espera una pizza gegant ristourante italiano.

Bona nit...

Nocturna dimarts 07-10-2008

Bones biciades,

Estava escrivint la crònica d'ahir i, no se com, se m'ha esborrat i m'ha tocat tant els collons que ara no em dona la gana de tornar a escriure-la.... bé..... em..... està bé.... Ahir nocturna amb les QK's. Passo a recollir al Joan per ca seva i anem fins el taller, punt de trobada habitual del grup, on arrivem dels primers. A les 21 hi som quasi tots. Quina paxoca que fotem !!! 16 bikers enllumenats pujant cap a la muntanya. Pujem pel Sanatori per un corriol, despres pista i acabem pujant per la trialera que va a donar a mig cami del dipòsits, on en Joan em fa demostracions de la seva inversió en lots, collons si fan llum!!! Ell mateix, quan arrivem als dipòsits m'explica que ha tingut problemes per pujar l'ultim rampot, que no podia pedalar, que es marejava, que perdia l'equilibri..... resulta que en la foscor no es veu si VAS AMB EL PLAT DEL MIG !!!
A la cruïlla amb el camí de les Pedritxes ens despedim del Lluis Icart, que no vol mullar-se ja que cauen 4 gotes i sembla que n'hagi de caure una de bona. Continuem fins la Torrota, Pastora, Paral.lela, les 2 trialeres i en la 3a trialera, aquella que no fem mai, en Jordi Abad ens obsequia amb un Front Fly, collos quina volada, per sort sap caure i no es fa res. Recoloca els llums i ens arribem a la riera, pujem per lAbuelo i ctra. cap a Terrassa. Uns a sopar al Chumi-Churri i els altres anem a fer nonetes. Al final no ens ha plogut. 26 km molt ben parits, ben aprofitats, bon entreno. Per cert, quines baixades ahir !! VISCA EL DOWNHILL !!!!!

Fins la propera,
Pep

Sortida dominical a S.Sebas de Montmajor

Bones biciades,

Ahir a les 6:45 em sona el tant apreciat despertador (us juro que un dia el tiro per la finestra, com els de la 6/49). Havent dormit 3 hores, com un sonàmbul surto pedalant a l'hora prevista cap a la BP. A mig camí recullo al Xavi i al Toti. A la BP al Joan i al Jose. A Matadepera.... 5'.... 10'.... 15'..... trucada despertador: " No vinc que m'he llevat amb dolor d'espatlla ", a veure que fotem als vespres Jaume. Tirem cap a Can Torres i quan som baixant per les Arenes, terreny relliscós i asquerós, me'n adono que la ruta no era aquesta ja que sempre sortim per Mossen Homs, s'ha de dormir més per tenir el cap seré. Cap problema, tirem cap a la Font del Platané i, per la dreta, a Can Catafal on, més endavant empalmem amb la ruta prevista. El Joan va fent proves de video amb el mòbil, però li queda molt mogut. Ja estava maquinant un artilugi per solucionar el problema. Camí trialer fins a S.Sebas i, per fi, l'esmorzar. El Xavi casi no arriba pel collons de règim que ha de fer. Marejat tot el trajecte. Ja som 2. Tornem per Can Catafal i tirem pel dret cap a Castellar per las ramblas del Puig de la Creu, ostia quan de transit, motos, quads, bicis, excursionistes, etc... Baixada del Bazoka, Can Deu i Terrassa. Total 55 Km i molta sòn. Visca el Barça.

Fins la propera,
Pep

Gary fisher = Lanzadera 747

Varem gaudir d'una molt bona nit amb una temperatura inmillorable. Sortida típica per Can Candi, els diposits, Torrota i, en Jaume amb la seva bici de lloguer amb unes rodes de carro de lo grosses que eren se'n torna cap a Matadepera, i en Xavi i jo tirem Pineda avall aveure si ens trobem el gos del Baskervilles, però estem de sort i no hi era. Abuelo amunt i arribem a Terrassa, son les 22:30, 30 Km, sopar, dutxa i a dormir!!!!

Fins la propera,

Pep

SELENIKA'08

Bones biciades,

Son les 5:30 del matí i sona el puto despertador, però m'aixeco content ja que ha arribat el dia. Tot l'any que espero aquest dia en candeletes. Surto a les 6:30 i a les 7 ja soc aparcant a Navarcles. Quin ambient, tot son cotxes amb bicis. A més aquest any en fan una de curta, que nosaltres, els selènics també fem. 7:30 i ja estic a la sortida, fot un fred de collons, 9ºC, mallot i culot curts i 'manguitos', ja que es preveu fagi molt bon dia. Enguany he fet cas del Jose i m'he posat dels primers.... quins nervis allà davant!! Just abans de sortir, miro enrera i no vegis la da gent que erem, fotia goig. Foten la traca de sortida i surto cagan osties, tenia la sensació de estar molestant allà al davant, mal fet, ho acabaré pagant. Encara per dins de Navarcles, un xaval que anava al davant meu, al costat dret, fot l'afilador (toca amb la roda de davant al biker del seu davant, i es fot un ostion de collons, la bici surt cap el meu davant i me la menjo i passo per sobre, ho sento company, no he pogut fer res per esquivar-la, la cosa es que m'hages pogut fer molt mal. Continuo la marxa i fem el bucle de 30 km de la curta (sortim 30 min. abans que els que la feien), passant per Rocafort. El desviador dels plats comença a fer el burro i de vegades no em salta al plat petit. Ja a Navarcles, 1er avituallament, em sento fort i bé. Saludo algun conegut i continuo, comença la Selènika de debó, uns rampots! El desviador diu que prou i ja no canvia, forço massa en algunes pujades i miro d'aguantar fins el proper avituallament, això segur que em passa factura més endavant. Arribo a Monistrol de Calders (km 54) on ens tornem a avituallar, les cames ja comencen a notar els kilometres, tenso el desviador de davant per la rodeta de la maneta i, collonut, ja canvia, ojalà ho hagues fet abans però el mal ja està fet. A continuació pujades fins al Coll de Marfà (km 63). Al Km 61 una cama em diu que prou, se m'enrampa i reso per que no sigui gaire forta. Una mica mes enllà, la definitiva: m'agafa un rampot que casi vaig per terra. No em passa. Començo a pensar en el pitjor..... la retirada, però QUE COLLONS!!! Jo he vingut a acabar, encara que sigui de genolls. Així que caminant a les pujadotes i baixant a saco, passo l'avituallament de Serramitja (km 71) i el de Calders (Km 83). Vaig fet pols. M'animo baixant i els kilometres cauen rapidíssim. Despres d'alguns regalets en forma de pujada, on haig de fer peu i caminar, arribo a Navarcles. La pujada de sempre i passa com les altres vegades (per que moltes de les Selenikes que he fet acaben per aquí), rampes a les cames per tot arreu, em falten 20 m per arribar al asfaltat, 2 carrers i s'acaba, però no puc, inmòbil davant la burra, estic clavat. M'animen, però no puc. Em passen al menys 15 biker. Es la impotència en el estat més pur, però camino com puc i pujo a la burra deixant-me caure asfaltat avall, curva a la esquerra i..... LLETRERO LUMINOSO !!! "Has trigat a fer la Selenika 2008" "8:01'11"" Per fi, ja le tinc al sarró i ja en van 6. Tot i les rampes a les cames, he millorat el temps en aprox. 1 hora comparant temps i kilometres amb altres anys. La bici al cotxe (neta), dutxa, recollida de diploma, comilona, llegeixo els vostres missatges al mòbil (es per això que ara m'afanyo a escriure) i cap a casa. Al marxar, veig que encara arriba gent i ja fa mes de hora i mitja que he arribat. El mallot conmemoratiu dels 20 anys de Selenikas l'hauré d'anar a buscar d'aqui a uns 15 dies, ja que han fet curt de XL (et sona d'alguna cosa Xavi). En els avituallaments sempre et trobes algú conegut, avui he vist a una Qk de llum (em sembla que era el Keika, però es que encara no em coneixo tots els noms), un company de Sabadell (en Josep Carreras, un pastisser de renom), ... també fas amistats ja que he anat bastanta estona amb un biker d'aprop de Berga que es diu Jordi, així d'aquesta manera no se't fa tant feixuc. Joan i Jose, us he trobat molt a faltar, l'any que ve no em deixeu sol. Ojalà puguessim fer-la tots amb la roba de la colla.

La sortida no era més dura que l'any passat (us posaré el track en breu), però me la vaig fer dura jo solet. Us haig de comentar que la organització es maravellosa, els avituallaments molt complets i el voluntariat amabilíssim. Així val la pena patir tant com avui. L'any vinent ja poden comptar amb mi i, seria collonut, també amb tots vosaltres.

Aquí teniu el diploma. Posa 100 Km però no es veritat, n'hem fet 96,5 i la mitja en moviment 13,3 Km/h. La que falta per fer 6 no consta per que encara no ho tenien informatitzat.

A la foto no surto amb el tant preuat mallot de ales10acasa, però es que em va una mica groç i per fer 100 Km volia dur roba que em va mes comode i que ja tinc contrastada.

Espero que la sortida a Sant Llorenç Savall us hagi anat d'allò més bé. Ja comentareu!

Fins la propera i VISCA LA SELÈNIKA !!!!!!!!

Pep

Noche de PERROS

Bones biciaces,

Us faig cinc cèntims del que varem fer el Jaume i jo ahir al vespre. Varem quedar que ell penjaria les fotos i jo me n'ocupava de la part escrita. No les ha pogut penjar per que segur que deu estar buscant un mecànic que li arregli la bici per diumenge, cosa fotuda per que.....us ho explico més avall. Quedem a les 20 a Matadpra. Mes o menys puntuals, sortim cap a Can Candi, la temperatura es collonuda, el cel estelat i les vistes des de dalt impresionants, tot de focos encesos a tots els camps i pistes esportives que hi ha per tot Terrassa. Baixem la trialera xunga, segons el Jaume, i pujem fins la Plaça Catalunya, passem la cadena, fins els diposits, baixem el Tourmalet, on el Jaume de poc no surt per davant, i ens arribem fins la Torrota. Ens abriguem, ja que fot fresca i no es qüestió de baixar tremolant. Piscolabis a la Pastora. Nois això no te preu, quina quietut, quin plaer el silenci nocturn. Baixem per La Pineda i ...... en arribar a la riera ..... EL GOS DELS BASKERVILLES !!!!!!! Collons, cames ajudeu-me, una bestia bordant i jadejant que ens comença a perseguir. El Jaume que dubta si tirar la bici i sortir corrents. Diu que el veu i que està allà mateix. Jo sentir-lo sí i molt a la bora, però veure'l..... com per mirar enrere....i una merda....pedalo tant fort com em dixen les cames i el Jaume igual. El Jaume diu que li va veure el ulls.... brillants.... penetrants.... afamats..... també va dir veure diverses vegades llams i fotia una serenor que espantava. Però de fet li vaig fer una foto en la foscor com vaig poder mentre fogia amb la roda del davant aixecada i per sota les cames.....aquí el teniu...

.....uffffffff.....varem estar ben apunt de ser cruspits per aquesta fera. Pujem per l'asfaltat de l'Abuelo i ja no venia, però collons quin jinye, no parem fins arribar a la ctra... Una vegada a Terrassa i encara amb el sobresalt al damunt, canvi de piles al llum del Jaume i l'acompanyo fins a Matadpra, però, a l'unic bassal de tota la sortida, va i se'm fot per dins, quins collons, tota la bici arrebossada de fang, no pot ni pedalar, tant es així que se li enganxa el desviador del darrera i se li peta.....apa !!! caminant fins a caseta. Passem pel costat de l'Egara i arribats a la ctra. ens separem.... un fins aviat ! i cadescú a ca seva. Espero que ho pugui solucionar. La unica pega serà si troba o no les peces de recanvi.

Bé, això es tot, fins la propera.... la crònica de la Selenika,
Pep

Nocturna al LLac

Espectacular sortida nocturna del llac petit. Avui Si ,tot a sortit molt be.

Aixo es MTB , la resta son tonteries.

El Costa ja esta pilladissim amb les nocturnes.

El somriure de l'alex resumeix el que a estat una nit 10 ...

HEM FET EL CIM !!!!!

Bones biciades,

Aquestes vacances hem pogut pujar plegats amb en Joan Caba al Puigmal de 2.910 m amb les btt. Fa 2 anys també el varem fer amb en Jesus Salat però en Joan no va poder venir per unes visites i es va quedar amb les ganes. L'any passat encara va ser pitjor, ens varem quedar a mig camí per culpa del mal temps. Enguany, tot i no ser el millor dia per pujar ja que el temps no acompanyava gens doncs no es veia un pijo (ni el Joan) per la boira baixa, a més fotia un fred de collons, mai millor dit. En arribar a Coma Morera, on portavem uns 20 Km i despres d'haver-nos trobat amb 2 bikers de Matadepera i 2 de Vacarisses (mira que es petit el mon), varem estar apunt d'abandonar pel mal temps, bé els de Matadepera, que també ho volien fer i això que només fotia mig any que pedalaven, van abandonar. Van fer ben fet ja que no se si haguessin arribat a dalt. Vaig deixar triar al Joan i, com que en tenia moltes ganes, varem continuar amunt. Encara ens quedaven uns 12 Km fins al cim i ja estavem a 2200 m. No es veia una merda i mira que n'hi han. Molt vent i molt fred. Casi ens plou. Quan el Joan ja no podia mes ... la putada final, hi han uns 700 m fins el cim que son duríssims, de carregar la bici i pujar a peu. En Joan, quan varem arribar aquest punt, on es veu una pared que fa por, es va desmoralitzar una mica. A mi em va passar el mateix fa 2 anys i gràcies als ànims de'n Jesus vaig tirar endavant. Aquesta vegada però em va tocar a mi animar al company i varem seguir amunt. La desgràcia va venir a 200 m del cim quan vaig rajar la coberta i em va tocar reparar'l amb un parxe per punxades de càmera, tal i com em va ensenyar no fa gaire en Xavi Serra. El problema no era en si el rejote sino que en aquella alçada estavem a 6ºC de rellotge (però en feia més pel vent que cardava) i els dits no responien. A més en Joan m'ho va deixar ben clar ... JA T'HO FARAS NOI, TINC LES MANS GLAÇADES !!!! ja que anava amb culot curt i els guants no eren els adients. Jo anava amb perneres i guants d'hivern i m'estava fotent de fred ... com devia estar ell, com un glaçó. Vaig acabar amb la reparació i completarem el recorregut fins el cim. No es veia absolutament res, un vent que et tombava, sort de una parella d'excursionistes que ens van fer la foto, sino quina putada, no us ho haguessiu cregut, però aquí la teniu...

...al baixar varem tenir algunes vistes com la estació

d'esquí del Puigmal...

...i alguns detalls del camí...

...i el començament dels 700 m finals, en aquesta foto de baixada...

Espero que hagiu pogut fer molta btt aquest dies,

fins la propera,

Pep

Pre-temporada a Sant llorenç Savall

Hola Bikers,

Preparant la temporada el Joan Puig i jo varem fer una sortideta fins a Sant Llorenç Savall. Tots just sortir i avans de pujar Can Torres el cos ja em demanava una Estrella i una paelleta per no perdre els habits de les vacances. Els kilos de + es noten i aixo o el desti va fer que la roda anes molt desinflada fins que vaig acabar punxant. Sort del Macgibert del joan que mentre jo feia de cameraman ell canviava la roda (quin morro..) Be tot un plaer de sortida i companyia.. Fins aviat .. Jaume

Costa Brava: Estartit-Verges

Hola Bikers,

Buscant la pista de Pascal Henry despres que sortis del Restaurant el Bulli , vaig decidir anar a veura el Lluis Llach a Verges. Com que feia una calor de mil dimonis, a la sortida del sol ja estava pedalant. Aqui teniu unes fotos, algunes de medio cuerpo, ja que l'unic que em vaig trobar va ser un pages genyo. Fins aviat... Jaume

L'Alex C. i el Joan a Montmeló

El passat dissabte dia 27 de Juliol, l'Alex C. i jo, el Joan, varem gaudir de les sensacions que ofereix pilotar un Fórmula Renault. Amb lletra grossa: IM-PRESSIONANT !!

Imagineu-vos, un F1 en petit de 140CV i 400 kg de pes. Perque us feu a la idea, accelera més que un BMW M3 i aproximadament igual que un Porsche Carrera. Donat que varen fer el circuit més curt, la velocitat màxima es va quedar a tant sols 180 km/h, pero la sensació d'acceleració i sobretot de frenada és acollonant. L'altre aspecte que més resalta és que sembla que vagis enganxat al terra amb loctite. No es mou ni un milímetre. Això si, si alguna vegada es mou, et troben, o a la gravilla o contra el mur. La força centrífuga és molt forta i la sensació que tens que sortir disparat és bestial.
Enfundats en un mono especial, sabates, guants i casc de l'organització, varem fer 2 tandes de 10 minuts quasi seguides i, per ser el primer dia, us asseguro que no et quedes amb ganes de més. En total, unes 20 voltes al circuit. Això si, l'endemà fa mal tot. Tot plegat 2 horetes d'intenses emocions totalment aconsellables. No vull ni pensar el que es deu sentir en un F1 de veritat.

Aqui teniu el video de la jornada i foto record amb una de les noies del "pit lane", amb logo de la colla inclós (aviam qui el veu primer). Uffff.

Ales10acasa al Pedraforca

Bones biciades,

Tal i com estava previst, avui sortideta pel Pedraforca. Un membre de ales10acasa a trempat per les faldilles del Pedraforca, si xates, avui m'ha tocat fer de pixapins per Saldes. Quedem l'Alfons 'Diari Terrassa', en Manel 'metge bttro', en Joan Catxes, en Castillo i el que us escriu. 6:45, puntuals, montem les bicis al Corolla Verso davant la Biblio. A les 7:15 fotem el camp cansats d'esperar al Catxes i el seu compi Castillo, ens van jurar i perjurar que vindrien, ells s'ho perden. Despres d'1 h i pico de camí, esmorzem a Maçaners amb plantada de pi inclosa, fora lastre. A Saldes deixem el cotxe i pujem per una carretera quasi tota asfaltada fins el Mirador, sota el Refugi Lluis Estasén, quines vistes!!!!! hi ha uns acantilats de vertígen. N'hi ha uns escalant, quins collons. A l'altre banda de la vall s'observa la casa-refugi de Gresolet. Només d'acostar-te a la barana del mirador fot canguelis.

Anem pujant per un camí preciós fins el Collell i el Coll de les Bassotes on, per una pendent suau, arribem al cim de la sortida, 1915 m. Entre vistes especaculars baixem fins el Coll de Bauma o Balma (ho he trobat escrit de les dues formes) on hi ha una font molt aprop que s'hi accedeix per un corriol que hi ha just davant de les senyals i aprofitem per fer un segon àpet.

Seguim avall per un camí molt sombrívol, una fageda, que passa pel refugi-casa-ermita de Gresolet i continua seguint el curs de la riera que porta el seu nom. Veiem gent banyant-si, un lloc espatarrant. Arribem a la ctra. de Saldes i cap el cotxe. 'Si-us-plau, POSI 3 CLARES!!!!!!!!! Al final, 29 Km no gens durs de camins amples i vistes excel.lents. Bé, l'únic inconvenient es que en Manel pateix de lumbàlgia, però a aguantat com un jabato, XAPÓ NANO!!!! Això si, tot el camí que anava cagant amb tot. Vull agraïr-li a l'Alfons, l'alma mater d'aquesta sortida, per haver-nos-la ensenyat. Tornem cap al poble. Reparto de companys i a les 15:45 a caseta. Sorpresa, s'ha espatllat el calentador i toca dutxa freda, cap problema, que un va fer la mili a Lleida. Us afageixo una foto d'arxiu espectacular de l'Alfons que la va fer fa 4 anys fent aquesta mateixa ruta, renoi quin fred!! i això que era el mes de Maig.

Bé xates, fins la propera,

Pep