Crònica de la nocturna del dijous 12-08-2008

Bones biciades,
Ahir varem fer nocturna en Joan, en Jaume, en Xavi i jo. Pujada tranquila per la Pineda fins a la Pastora. Despres d'unes barretes i de gaudir de la posta de sol, varem continuar cap a la Torrota. En Jaume ens va deixar en la cruilla que va cap a les Pedritxes i els altres tres varem pujar cap els dipòsits per després baixar pel camí del Truncó cap a l'Hípica. Uns 28 kms de tranquilitat i bons aliments, anavem fent torns per fer de llebre pel Jaume, que encara està molt verd despres de la seva lesió i que poc a poc va agafant la forma. Ha sigut la sortida en que es va veure mes animalons: 3 o 4 conills, gripaus al mig del camí, un ocellot que em pensava que era una pedra i despres resulta que era una pedra voladora, i un toixó gras com un porc senglar que ens va fer de guia una bona estona corrent davant nostre. Aquí teniu les fotos de la sortida:

Fins la propera,
Pep

fotos bikersnight 6/6

Sortida nocturna 6 de Juny

Realment, només fa falta probar-ho per enganxar-s'hi. Les sortides a les 20:30 del vespre són úniques i cada cop tenen més adeptes entre els integrants de "A les 10 a casa". En aquesta ocasió el bateig va ser pel Jaume i l'Alex P. Encara flipen ara. Els altres dos erem el Xavi i jo, el Joan. Veure com es va fent fosc pel mig del bosc mentre practiques el teu esport preferit no té preu. I si a sobre, en aquesta ocasió, tenim la iniciativa de sopar un entrepà a Can Candi a punt de mitjanit, encara més. Aquesta crónica és curta ... No cal dir més ... Les imatges ja parlen prou ...

Joan.

spielberg

Havia un vegada 10 bikers que...

Cronica dissabte 31 de maig

Bones biciadictes,

QUINA PAXOCA QUE FOTIEM AMB ELS MALLOTS NOUS !!!!!!!!!
Per allà on passavem totes les ties cridant esbojarrades: QUIERO UN HIJO TUYO !!!! (algunes amb català es clar), però el que no us puc aclarir es a qui es referien dels 5 components de ales10acasa.
Avui em sortit en Joan, els Alex, en Toti i jo. Hauran sortit uns 30 km i pico segons el comptakms de cadascú. La ruta, font de la Tartana, Can Torres, Mont Rodon, Castellar, "Can Dió", Font de les Canyes (on em parat per fer unes barretes, un trago d'aigua i uns escupitajos (uns tipus capellans amb pluja inclosa, impartits pel Toti, i uns altres de color vermell, ja que no se que ha fotut l'Alex C però li ha vingut el periòde per la boca). A Castellar em fet una variant collonuda per no haver de passar pel mig del poble que s'ha de tenir molt en compte per fer-la sempre que es vulgui tornar o venir per 'Can Dió'. Això si, alerta amb el bazoca (el Joan ha fet una foto que suposo penjarà en breu). Vull demanar disculpes a tots els integrants de la sortida per que avui portava l'mp3 de la bici a tope, un soroll que ti cagues, ritmo tropical, però molest. A veure si trobo on collons te l'mp3 aquesta bici per baixar el volum, ja que al manual d'usuari no ve.

Una vegada ens hem separat al finalitzar la sortida, jo he continuat per posar a prova i fer un estudi més acurat i cientific de la durabilitat i solidesa de l'equipament nou. El resultat de la prova es que us puc assegurar que es poden fer 57 Km sense que se us escaldin els ous. He empalmat la sortida de ales10acasa amb el Laurie (ex-cunyat) i el meu nebot Jordi (fill del Laurie). La 2a sortida una mica més dura ja que ells anaven frescos i jo mes tocat que la pilingui del km 4 dels 11. Però he arrivat a casa molt content de saber que el material es bo, que hem fet una bona inversió.
No m'enrrollo més, si m'he deixat algun comentari ja l'incorporarà algun patidor d'avui, que es poden haver quedat sordos però no mancos. Només comentar-vos que el dimarts hi haurà sortida nocturna amb bocata inclòs (cadascú el seu, es clar). De moment som 3 dels d'avui. Si voleu ja sabeu. Això si, us recomano que us compreu unes bones llums. Les Sigma del Joan i Xavi van de conya i no son cares (uns 100 euros).

Aqui em teniu amb el nou mallot i el meu bazoca.
Fins aviat,
Pep

A les 10 a casa surten de nit

El passat Dijous 29 de Maig , tres herois, el joan , el Xavi, i el Pep varen obrir la veda. Foren els primers en tastar el que pot eser la nova diversió, fer nocturnes. La resta que en varem quedar em un pam de nas ja contem els dies per poder venir amb vosaltres. Aquestes son les paraules del pep l'endema de l'aventura;

Encara estic extasiat, quina canya !

Ahir varem fer la primera sortida dels ales10acasa. Sortiam a les 20:30 de la cruïlla de Rellinars el Joan, expert ja en la materia, el Xavi i jo, que ens estrenavem. Varem acompanyar a l'Alex C fins a la base de la pujada de Can Candi, on es va rajar i va tirar cap a casa amb simptomes de cansanci (rajat! que ets un rajat!). L'Alex i jo haviem fet una previa des de les 19:00, però el fet d'anar amb l'equipament nou el va fer que es planteges de tornar a casa aviat, no fos cas que se li gastés!!! Be, us adjunto unes fotos per que pogueu admirar el material. Es molt benparit, còmode (segons l'Alex esclar) i compleix de sobres amb les expectatives.

Tornant a la nocturna, es sens dubte una experència collonuda. Animo a tota la colla a que us compreu llums i us apunteu a aquest tipus de sortides, val la pena. La llàstima es que el grup hagues sigut mes nombrós si no hages estat per la febre d'alguns menuts, em sembla que el Jaume en tenia un a 38,5ºC i el Mike un altre a 39ºC. No patiu que de sortides, per part meva i soposo que també dels acompanyants d'ahir, en farem moooooltes més, ja no per amortitzar els 'pedazo' focos sino per que realment val la pena. Varem anar a parar a la Pastora just quan era el crepuscle i...no tinc paraules.

La pluja en deixa sense sortir....

Imatge amb topografia
Animació: Últimes 10 imatges.
En aquesta plana es pot consultar la imatge composada a partir dels radars meteorològics de Vallirana, Puig d'Arques i La Panadella. La imatge composada es genera a partir d'una superposició de les observacions dels tres radars fins a 240 km de radi al voltant de cada radar. La informació corresponent a l'àrea d'intersecció de les tres prové del radar que veu millor cada punt. La resolució d'aquesta imatge és de 2 km i s'actualitza cada 12 minuts, de forma que hi ha cinc imatges disponibles cada hora, a més d'animacions. L'hora de les imatges està expressada en Temps Universal (en horari d'hivern l'hora oficial és l'hora TU+1 hora i en horari d'estiu l'hora oficial és l'hora TU+2 hores). Les imatges mostren la reflectivitat dels ecos, una mesura de la intensitat d'energia retornada pels blancs interceptats pel radar. En general, a major reflectivitat, major intensitat de precipitació. Es tracta d'imatges tipus CAPPI que mostren observacions a igual altitud (1000 m). Les imatges CAPPI es generen a partir de sèries d'observacions realitzades amb un angle d'elevació de l'antena constant sobre l'horitzó, conegudes com imatges tipus PPI.

Cabrerès 2008 - 18-05-2008 - La crònica

Bones biciades,

Us comento el que ja us he avançat per e-mail de la mala experiència del Cabrerès, o Cabronès, que potser li queda mes bé per tal i com ho porten. Molt mala organització. Només ems varem perdre 2 cops i sort del gps si no encara estariem donant voltes per la zona. Els avituallaments molt escassos, el únic que valia una mica la pena va ser el 2on pel bocata de butifarra, els altres 3 nomes trocets de taronja i aigua. En arribar, 4 ganxitos, patates xips i gominoles, això sí, cervesa a dojo, però no en bec. Molt pastelero suelto, com que es podia fer un recorregut curt, hi havia gent de molt baix nivell i com que el primer tram era comú, es fotien bastants embussos, ja que a les pujades es cagaven i posaven el peu desseguida i ja estava liada. Per les dutxes hi havia una cua de aprox. 1 hora i, per tant, ens varem emportar el fang a casa. Un fangar de la ostia, cosa que no se'ls pot recriminat per que això no es tria, no en tenen cap culpa, i es que el dissabte va estar plovent molt i ja sabiem que ens trobariem. El recorregut deuria ser maco, ja que no varem veure gaire cosa per culpa de la boira. En la unica cosa que varem estar de sort va ser que no ens va ploure, si no haguessim pogut dir allò de 'encima de puta, apaleá'. Ens varen donar una mallot que no se ni com es, em sembla que es negre, però no me'l penso posar en la vida, per fer propaganda de una merda de pedalada com el Cabrerès, abans em poso un mallot fucsia amb topos blancs. Nois, ja sabem on no s'ha d'anar.

Fins aviat,
Pep

SORTIDA PER COLLSEROLA el 4 de maig

El passat diumenge vàrem fer una sortida l'Alex Costa, l'Alex Plans i jo, el Joan, per Collserola. Es va quedar a les 8:30 a la cruïlla de la Ctra de Castellar amb Mossen Homs, pero un servidor es va adormir i finalment sortiem a les 8:45. Estrenaba el meu nou GPS Garmin, i la veritat és que el cami el vàrem seguir sense cap problema, això si, gràcies al track que el dia abans em va passar el Pep. El dia va ser sensacional. Cel despejat i bona temperatura durant tota la sortida. Això si, cap al midgia la calor es va fer notar. El cami fins arribar a Sant Cugat no va ser gens carregós. Els 20 km es van fer en una hora justa. Això deixa veure que era un trajecte realment fàcil, la qual cosa feia pensar que la tornada no ho sería tant. Per dins dels carrers de Sant Cugat, arribem a la rotonda de darrera el Cinema, lloc per on s'agafa el cami cap al cim de Collserola.

La pujada va ser realment maca, amb un ritme realment viu per camins de tot tipus, tant pistes força amples com paratjes molt humits plens de frondosa vegetació. Pero gran part de l'ascensió la varem fer per un preciós cami estret amb molta pedra on no hi havien quasi llocs on recuperar-se. Mentre jo anava primer marcant el cami, L'Alex C. no paraba de dir lo be que es trobaba i l'Alex P. en cap moment es va quedar enrera. Total, que en un tres i no res ja erem dalt la muntanya, al costat mateix del trencall de la Ctra de la Rabassada per anar al Tibidabo. És en aquest punt on la barreta energètica va ajudar a afrontar el que encara faltaba. També varem enganxar al primer biker que passaba per allà perque ens fes la foto que veieu aqui. Era important estar a tope per afrontar la que, molt posiblement sigui una de les trialeres més ben parides que he fet mai. Abans pero, una petita errada amb el GPS ens va fer pedalar una metres extres. La baixada, després d'un tram per carretera, va començar com un cami més aviat ràpid, fent-se cada cop més estret fins arribar a "singletrack", és a dir, només pasaba un biker, i amb proutes feines. Era una combinació molt maca de trialeres realment xungues amb espais per respirar una mica abans d'afrontar la seguent. Aproximadament 30 minuts va ser el temps invertit en baixar fins trobar altre cop la pista forestal per on haviem pujat una estona abans. La tornada es va fer per on haviem vingut amb una petita variació que ens va portar a entrar a Terrassa per Can Parellada. No va ser tant facil com l'anada pero tampoc va suposar massa problema. Acostumats a fer 30 ó 40 kms per sortida, personalment, aquella tarda, les cames les notaba força tocades, i suposo que als meus companys els hi passaría el mateix.

A les 13:00 exactes arribaba a casa amb 60 km i amb la satisfacció d'haver fet una sortida guapa, guapa. La repetirem segur un dia amb tota la colla dels "a les 10 a casa".

Vista parcial de la ruta feta, corresponent a la zona de Collserola. Pujada per l'esquerra i baixada per la dreta fins trobar el mateix cami de pujada, just després de la llarga trialera.

Fins la propera.

Joan.

Ultims retocs al mallot....

El mallot agafa forma....

CAMI MOLINER 2008 - La crónica del dia

El dia 24 de febrer, com ja va sent habitual des de fa uns quants anys, ens vàrem apuntar a la cursa del Camí Moliner. Aquest any estrenàvem nom. Sóm la colla de “A LES 10 A CASA”. Això cada cop va agafant un caire més seriós. Tenim blog a internet, penjem videos i fotos de les nostres sortides, sóm al Youtube, i ara, estem a punt de fer uns maillots iguals per tots. I es que, quan sortirem a pedalejar per St Llorenç, per l’Ubac o per on sigui, ens farem veure i notar!!
Be, tornant al tema que ens ocupa, cap a les 8 del mati, ben d'hora, ja voltàvem tots per les carpes muntades fora del pabelló de Matadepera. Allà ens varem trobar el Mike, l’Alex Costa, l’Alex Plans, el Marc, el Toti, el Xavi, el Jose i jo, el Joan. Val a dir que al final de la cursa el Jaume, encara no recuperat de la seva caiguda, ens va passar a veure i segur que li vàrem fer dentetes per no haver pogut participar. Espero que aviat el tinguem pedalant amb nosaltres.
Teniem ganes de sortir dels primers per tal de que no ens passés com cada any i ens agafessin aquells embusos que es fan de vegades i que tanta ràbia els hi tenim. Exactament a les 08:17 h ens posàvem en marxa amb ganes de que el recorregut d’aquest any ens agradés, ja que incorporava diferències respecte altres anys. L’Alex C. es va encarregar de ficar-nos la por a cos informant-nos dels 5 km infernals del principi (1) i que realment, després d’un inici de cursa collonut, pero no del tot ben indicat, va ser una mica desesperant haver de pujar a peu un bon tros. Això destrempa pero va passar de seguida i realment no podem tenir queixa de la resta. Cap al km 15, arribem a La Barata (2) i ens posem fins al cul de donuts i coca (de forner). Realment cal dir que molts de nosaltres ens apuntem per aquest moment. Barra lliure nois!! Després sempre ens passa factura i arribem fets pols però que nos quiten lo bailao!
En aquest punt l’Alex C., que ja va començar tocat per un gripàs i mermat de facultats, va anunciar la seva retirada així que passessim per algún lloc apropiat per tornar a casa.
Sortint de La Barata, no gaire més endevant, hi van fer un “bucle” (3) on durant uns metres, es pujava i baixava pel mateix lloc. La pujada era forta i, tot i que estava ben indicat, s’havia d’anar amb compte. Mireu nois, les bucles són una merda i no agraden a ningú, pero he d’informar de que van haver uns mariquites que es van fer les llestos i no el van fer. Algún d’aquests, tot i així no van completar el recorregut total. No cal dir noms, je je
A partir d’aquí, i fins Can Torres, o hi havia el segon avituallament, el traçat va ser molt correcte, amb algún “Tourmalet” trencacames i baixades força xules. Desconec exactament en quin punt, pero l’Alex P. va tenir averia amb el canvi de la seva màquina i va haver d’abandonar. Llàstima, ja era el segon abandonament forçat.
A punt d’enfilar cap a la segona parada, a l’alçada de la Font de la Tartana (4) anavem el Toti, el Xavi i jo, i ens trobem amb el Mike i el Marc amb ganes d’abandonar. Tots les esforços per animar-los varen ser inútils i varen baixar cap al pabelló. Més endevant el Jose també abandonava amb fortes rampes a les cames. Ja portavem 5 baixes.
A Can Torres (5) varem quedar Toti, Xavi i Joan. Quedava el més fàcil. Una pujadeta forta i llavors a trampejar fins a l’arribada. Varem arribar bé peró tocats. Resultat: 8 varen sortir, 3 varen arribar.
Al final obsequi com sempre de samarreta, pa rodó i, com a novetat, un “magnific” llibre de cuina.
Fins la propera.
Joan.

MIKE