CAMI MOLINER 2008 - La crónica del dia

El dia 24 de febrer, com ja va sent habitual des de fa uns quants anys, ens vàrem apuntar a la cursa del Camí Moliner. Aquest any estrenàvem nom. Sóm la colla de “A LES 10 A CASA”. Això cada cop va agafant un caire més seriós. Tenim blog a internet, penjem videos i fotos de les nostres sortides, sóm al Youtube, i ara, estem a punt de fer uns maillots iguals per tots. I es que, quan sortirem a pedalejar per St Llorenç, per l’Ubac o per on sigui, ens farem veure i notar!!
Be, tornant al tema que ens ocupa, cap a les 8 del mati, ben d'hora, ja voltàvem tots per les carpes muntades fora del pabelló de Matadepera. Allà ens varem trobar el Mike, l’Alex Costa, l’Alex Plans, el Marc, el Toti, el Xavi, el Jose i jo, el Joan. Val a dir que al final de la cursa el Jaume, encara no recuperat de la seva caiguda, ens va passar a veure i segur que li vàrem fer dentetes per no haver pogut participar. Espero que aviat el tinguem pedalant amb nosaltres.
Teniem ganes de sortir dels primers per tal de que no ens passés com cada any i ens agafessin aquells embusos que es fan de vegades i que tanta ràbia els hi tenim. Exactament a les 08:17 h ens posàvem en marxa amb ganes de que el recorregut d’aquest any ens agradés, ja que incorporava diferències respecte altres anys. L’Alex C. es va encarregar de ficar-nos la por a cos informant-nos dels 5 km infernals del principi (1) i que realment, després d’un inici de cursa collonut, pero no del tot ben indicat, va ser una mica desesperant haver de pujar a peu un bon tros. Això destrempa pero va passar de seguida i realment no podem tenir queixa de la resta. Cap al km 15, arribem a La Barata (2) i ens posem fins al cul de donuts i coca (de forner). Realment cal dir que molts de nosaltres ens apuntem per aquest moment. Barra lliure nois!! Després sempre ens passa factura i arribem fets pols però que nos quiten lo bailao!
En aquest punt l’Alex C., que ja va començar tocat per un gripàs i mermat de facultats, va anunciar la seva retirada així que passessim per algún lloc apropiat per tornar a casa.
Sortint de La Barata, no gaire més endevant, hi van fer un “bucle” (3) on durant uns metres, es pujava i baixava pel mateix lloc. La pujada era forta i, tot i que estava ben indicat, s’havia d’anar amb compte. Mireu nois, les bucles són una merda i no agraden a ningú, pero he d’informar de que van haver uns mariquites que es van fer les llestos i no el van fer. Algún d’aquests, tot i així no van completar el recorregut total. No cal dir noms, je je
A partir d’aquí, i fins Can Torres, o hi havia el segon avituallament, el traçat va ser molt correcte, amb algún “Tourmalet” trencacames i baixades força xules. Desconec exactament en quin punt, pero l’Alex P. va tenir averia amb el canvi de la seva màquina i va haver d’abandonar. Llàstima, ja era el segon abandonament forçat.
A punt d’enfilar cap a la segona parada, a l’alçada de la Font de la Tartana (4) anavem el Toti, el Xavi i jo, i ens trobem amb el Mike i el Marc amb ganes d’abandonar. Tots les esforços per animar-los varen ser inútils i varen baixar cap al pabelló. Més endevant el Jose també abandonava amb fortes rampes a les cames. Ja portavem 5 baixes.
A Can Torres (5) varem quedar Toti, Xavi i Joan. Quedava el més fàcil. Una pujadeta forta i llavors a trampejar fins a l’arribada. Varem arribar bé peró tocats. Resultat: 8 varen sortir, 3 varen arribar.
Al final obsequi com sempre de samarreta, pa rodó i, com a novetat, un “magnific” llibre de cuina.
Fins la propera.
Joan.