NOCTURNA 16-09-2010

Sortim tots els que varem quedar: Joan Caba, Héctor, Àlex Plans i jo.

¡Al loro! La Ctra. Rellinars ja esta oberta o sigui que el punt de trobada queda OFICIALMENT canviat, torna a ser el de sempre.

Passem a recollir el Joan, que surt amb el paravents tot dient que a la seva terrassa feia fresca. Després de comentar-li que passarà molta calor, el deixa a casa perquè a la mochilla porta el “transparent”. Tirem cap a la Cavasa, on recollim a l’Héctor, i cap a la Ctra. Rellinars, on arriba l’Àlex i discutim la jugada: sopar davant La Pastora i tornar per Matadepera, per acompanyar l’Àlex.

Estrenem el tram nou de la Carretera i enfilem cap a l’Hípica. Cauen les primeres gotes però son tant poques que ni ens plantegem posar-nos el paravent. Després de les primeres rampes, l’Héctor, que diu que nomes a sortit una vegada, i el Joan comencen a marcar el ritme seguits de l'Àlex i a uns metres, per controlar-los, jo. Agafem el sender de la dreta que porta al primer dipòsit, l’Héctor es queda sense llum, porta la “nova” del manillar (com la meva) i no l'ha carregat prou. Li deixo la meva bateria (amb queda suficient llum) i seguim. Creuem el camí principal, baixem uns metres i tombem a la dreta pel sender que porta a la rampa de la Plaza Catalunya. Allà tirem amunt, cap a Les Foradares. Arribem a La Torrota totalment suats com si fóssim a una sauna. Brutal, molt mes que a ple sol a l’estiu. Després de comprovar les forces del grup, es decideix sopar aquí mateix, o sigui que, a les llums dels nostres lots i tot veient passar la boira baixa, ens posem a sopar tot just quant comencen a caure quatre gotes que paren ràpidament. Tots portem entrepans però a l’Àlex li a fallat la “intendencia” i porta barretes. Cap problema, el convenço per a que mengi un tros dels meus entrepans (en porto dos amb pa de la tarda) i també tenim una mica de vi fresquet, Coca-cola i aigua, nomes falten les olives “verdes” (intentaré que no torni a passar). Recollim i cap a vaig, fins trobar la carretera, on creuem i agafem el sender del costat de la riera fins a la Bolera de Matadepera. Deixem l’Àlex i cap a Terrassa.

Sortida amb pocs Km però la majoria de pujada, temps incert, molta xafogor i amb bona gent.

Fidel