Bones biciades,
El passat 'Viernes 13' d'Agost, varem pujar al Niu de l'Àliga (2.530 m) amb uns amics de La Molina: L'Oriol Cuscó, el Javier Montesinos i el seu fill David (15 anys!!). Es tracta d'una clàssica dels estius i es puja des de l'estació de tren de La Molina fins a dalt de tot de les pistes de La Masella, passant pel La Molina Bike Park.
Degut a les fortes plujes del dia anterior, vam pujar per la carretera fins a les noves instalacions de 'La Pia' (antic replà on es feia instrucció militar) i on hi ha l'heliport. Aquí comença el patiment. Renoi quines pujades. Pràcticament no hi ha respir fins a dalt de tot. Hi ha algun tram que sembla que hagis de caure endarrera, bé sembla no, a en Joan Caba un any li va passar.
Quan a la duresa, haig d'admetre que encara no estava al 100% però vaig pujar molt bé, gairebé sense posar peus a terra. Felicitar als 3 companys de l'aventura per haver assolit el cim, en especial al David, que als seus 15 anys anava davant en tot moment, quina màquina!!
A dalt de tot hi ha un bar/refugi on es pot prendre alguan cosa per veure, això sí, agafeu calers ja que els preus són adients al lloc.
La baixada és espectacular. Es passa pel Bike Park, podent gaudir de les pistes preparades per descens. Hi ha una part on la pista té les curves peraltades, amb terra uns trams i amb fusta uns altres, en la que es pot baixar a sac. Un dia ho hem de provar però amb el material adequat.
Fins la propera,
Pep
El passat 'Viernes 13' d'Agost, varem pujar al Niu de l'Àliga (2.530 m) amb uns amics de La Molina: L'Oriol Cuscó, el Javier Montesinos i el seu fill David (15 anys!!). Es tracta d'una clàssica dels estius i es puja des de l'estació de tren de La Molina fins a dalt de tot de les pistes de La Masella, passant pel La Molina Bike Park.
Degut a les fortes plujes del dia anterior, vam pujar per la carretera fins a les noves instalacions de 'La Pia' (antic replà on es feia instrucció militar) i on hi ha l'heliport. Aquí comença el patiment. Renoi quines pujades. Pràcticament no hi ha respir fins a dalt de tot. Hi ha algun tram que sembla que hagis de caure endarrera, bé sembla no, a en Joan Caba un any li va passar.
Quan a la duresa, haig d'admetre que encara no estava al 100% però vaig pujar molt bé, gairebé sense posar peus a terra. Felicitar als 3 companys de l'aventura per haver assolit el cim, en especial al David, que als seus 15 anys anava davant en tot moment, quina màquina!!
A dalt de tot hi ha un bar/refugi on es pot prendre alguan cosa per veure, això sí, agafeu calers ja que els preus són adients al lloc.
La baixada és espectacular. Es passa pel Bike Park, podent gaudir de les pistes preparades per descens. Hi ha una part on la pista té les curves peraltades, amb terra uns trams i amb fusta uns altres, en la que es pot baixar a sac. Un dia ho hem de provar però amb el material adequat.
Fins la propera,
Pep
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada