Ruta nocturna nova amb molta caña i emocions!!

Bones bikers, nova crònica nocturna dijous 2 de juliol. Quedem a la Ctra. Rellinars el Pep "SWORKS", Joan "el 5 MINUTS TARD" (je je je) i jo l'Alex C. "RAJAS". Cap a les 21.10 després de varies propostes per fer alguna cosa diferent i maca ens posem d'acord i decidim tirar cap el Sanatori, pel típic camí que voreja l'Egara. Un cop arribem allà, després de fer una pujada asfaltadeta de collons, comencem a tirar cap amunt per anar a parar al camí que ens porta de Can Candi o de Can Roure cap a la cadena i dipósits. Son unes rampes durísimes, llargues, sense pràcticament descans, planajem 50 metres i torna pujada infernal i així fins a dalt, on arrivem a un ritme excel.lent contant la duresa de la pujada. El Pep ja comença a agafar la bona forma i anem seguint el ritme d'en Joan que va a davant. Un cop a dalt continuem pujant fins a la cadena, alias "Plaça Catalunya" i per si no haviem pujat prou, vinga!!! fota-li les rampes durilles fins arrivar als dipòsits de les Pedritxes, on per cert, un tros abans en Pep va trepitjar una serp pentsant-se que era un tronc, però collons com vellugava!!! Un cop als dipòsits per fi la primera baixada fins a baix el camí que ens torna a fer pujar fins a la Torrota, on ja estem pedalant totalment de nit, amb una exhibició de la nova arma de'n Joan: la macro-llum asesina, doncs fa tanta llum com mal si et cau al cap!!! Un cop a la Torrota aprofito per fer canvi de llums ja que portava els de l'ultima sortida i ja no m'hi veia. Baixada xulísima i ràpida fins a la Pastora on el Joan es fot una barreta, jo faig la pixadeta i el Pep la xerradeta. Marxem ràpid doncs fa una mica d'aire, anem molt suats i decidim fer la Paral·lela de baixada pero sense fer les trialeres. Aquí ve el susto del dia: quan estem a punt de deixar l'asfalt i començar el cami de baixada, jo vaig primer i sento un soroll brutal, em foto un susto de collons, tot son crits i frenades i el resultat: tres porcs senglars (una mare i dos fills) que surten corrent per sort bosc endins o sino a un de nosaltres segur que se l'emporten per davant!! Passat el susto, baixem la paral·lela bastant folladets per ser de nit, arribem a la riera, baixem cap a Terrassa i ens despedim, havent fruit d'una sortida guapísima, una temperatura excelent, molta pols, i molt bon rotllo. Total 28 km. MOLT BEN PARITS I LA COMPANYIA ENCARA MES BEN PARIDA. Salut bikers i fins la propera.

ALEX COSTA.

CRÒNICA ST. FELIU DEL RACÓ, diumenge 28 Juny 2009

Bones biciades,

El diumenge varem fer la sortida de St. Feliu del Racó però amb unes variants noves. Això va ser així gràcies a la aportació i la saviesa de 2 il·lustres convidats com van ser en Josep Maria Zamora i l’Alfons Soriano. També ens va acompanyar el cunyat d’en Zamora, en Santi. Varem descobrir camins nous i d’altres que feia molts anys pels quals no passava. A l’hora d’esmorzar jo ja no podia amb la meva ànima, ho vaig donar tot per no fer perdre el ritme del grup i ho vaig acabar pagant a la tornada. El restaurant on varem fer l’àpat va ser el Racó d’en Patufet, bons bocates i bé de preu, un lloc on fan sopars els dies laborables i on podríem anar a sopar en una nocturna, jo ja ho he deixat anar. Al Patufet ens trobarem l’Alex C i el seu amic Oriol que varen esmorzar amb nosaltres però després van marxar tal i com van arribar, pel seu compte. Per mi que aquests dos s’entenen perquè sino no ho entenc, sempre que l’Alex surt amb l’Oriol volen anar tots 2 solets per la muntanya, ummmmm!! això em fa sospitar. La tornada va ser inèdita, nous camins i trialeres. Vàrem fer la trialera del Manurot, que li diuen així perquè en Zamora es va trencar la mà en una caiguda. Aquí jo ja anava resant, no tenia gens de força a les cames i fotia una calor de la hòstia. Al final, 35 Km molt ben parits i amb molt bona companyia.

Fins la propera,
Pep

TORNA EL PEP, TORNEN LES NOCTURNES I TORNEN LES CRONIQUES!!

Tornem a les nocturnes, bikers. A proposta del Pep, es queda a les 20.30 al pavelló, on s'apunten el Mike i el Marc i a última hora també m'afegeixo jo, el Costa. Comencem la trobada deixant a punt la mega-macro llum del miner Marc Vilaplana, adaptada al manillar de la bici. Ens posem a pedalar direcció els Caçadors per la riera i pujem per Can Roura fins arribar a darrera Can Candi. El Pep ja bufa, després de quatre mesos d'exercici a la cadira, però arriba com un Kampió. Comencem a pujar cap a la cadena i pufffff, el Marc trenca cadena, canvi i li queda la bici out total, impossible d'arreglar, quina llàstima! En fi, ens ho prenem amb humor, fem unes fotos (el Pep les penjarà més tard) i ens despedim del Marc i continuem els altres, tres, Pep, Mike i Alex C. Un cop a la cadena baixem cap el Troncó i continuem fins que arribem al camí que torna enrera cap a Can Guitart, on un gat acollonit ens fa de "liebre" pel camí i amb el Mike davant l'anem empaitant. Quin fart de riure!! Ja son les 21.15 i comencem a encendre les llums ja que es va fent fosc. Creuem la Carretera i anem baixant fins al principi de la paralela, amb una pols brutal per culpa del temps que fa que no plou. Jo quasi m'ofego!!! Fem un tros de pujada i trenquem a l'esquerra per anar a buscar el camí de la Pineda on fem la baixada fins a la riera, carretera i ens despedim del Pep, que avui s'ha portat com un campió i ja ha superat les rampes. D'aquí poc ja no l'atraparem!! El Mike i jo pugem cap a Matadepera on arribem sobre les 22.30. La nit bonísima, amb una temperatura ideal i un aire fresquet fantàstic. En fi, 25 km. ben parits i amb una companyia encara més ben parida. Fins la propera, bikers, ales10acasa!!!.

Fotos varies

DISFRUTAR LA BIKE ENTRE FANG I BASSALS

Bon dia BIKERS!! Aquí teniu la crònica bike de Pasqua: Podem dir que la sortida d'ahir diumenge 12 d'abril va començar el dia anterior quan una veu desconsolada em trucava dient-me que tenia la roda de davant punxada i no podia ni arreglar-la ni treure-la de la forquilla. Però aquests dies de Penitencia un àngel anomenat Dani Costa, alies el meu germà, es va oferir per anar a casa del Sr. Plans i amb les seves mans celestials va arreglar la bici, la va deixar a punt i varem quedar per sortir a l'endemà. Dit i fet, s'apunten a la festa bike el Sr. "Gore" Caba i el sr. Xavi "Zesty" de Pons, juntament amb l'anomenat "Messi" Plans i el rei de les cròniques, Alex Costa "The Rajas". Quedem a les 8.30 al pavelló i proposo una ruta diferent per fer una sortida maca i ben parida, ajudat pel Xavi proposant una nova variant a mitja sortida. Tots d'acord enfilem cap els Caçadors, pujadota de Can Roura per anar a buscar la cadena i el primer pensament es que avui xalarem amb un terreny enfangat i ple de bassals. Un cop arriben a les rampes dures abans de la cadena els dos Alex fem canvi de bicis per experimentar les diferències entre la meva Stumpjumper i la Epic del Plans i tots dos quedem satisfets de dita prova. Un cop a la cadena ens tornem les respectives bicis i iniciem la baixada cap a la Font del Troncó, continuem 1km.més i agafem un camí a l'esquerra que sempre haviem fet de pujada (l'últim dia amb el Mike, Jose i Toti) i anem baixant entre mig d'uns fanguetxos brutals on ens ho passem pipa intentant no caure de la bici o quedar-nos trabats en mig del fang i dels bassals (la veritat es que en varem trobar la tira i molt grans!). Arribem al creuament de la carretera i passem a l'altre banda com si anesim a Can Guitard, i fem la variant que va proposar el Xavi. Tirem com si anesim a buscar el camí principal de la Pineda (al revés seria el camí del Supertourmalet que porta als Caus), i al cap d'una estona girem i comencen una forta pujada a la dreta que ens porta a empalmar amb el camí de la paralela de baixada de la Pineda, on pasem pel costat de les dues trialeres que tant ens agraden i un cop arriven a la meitat llarga del camí, gir a l'esquerra, i pujem a través d'un camí que ja haviem fet a l'estiu amb el Cameraman, Idol, Pep, Mike, ect recordeu aquell dia que em vaig deixar l'aigua i m'anaveu deixant beure de la vostra?, doncs per allà). Sortim a la pista principal de la Pineda, 1 km. abans de la casa i anem tirant fins que arribem als Caus -em pujat a un molt bon ritme i sense parar pràcticament desde Matadepera- i ens fotem un esmorçar collonot, que bona la careta que s'ha fotut en Xavi!!, acompanyats de vi, café -jo evidentment no!- i orujo. El "Gore" té problemes amb les seves lentilles, però l'orujo d'herbes ho cura tot. Un cop acabats de jalar pujem a un ritme infernal cap a la Torrota, amb un fred acollonant i fem un descens fantàstic fins a les Pedritxes, on podem comprovar que l'uniforme té més color de fang que de rosa malva. Baixem cap el poble on es despedim amb el Xavi i el Joan que tiren cap a Terrassa i els dos Alex ja ens quedem a Matadepera per anar cap a casa. Son les 11.45, em fet 32 km. fabulosos i quasi 40 els bikers de Terrassa. En fi reines, salut, bona mona i fins la propera crònica i pedalada, que esperem que sigui tant collonuda i fantàstica com la d'aquest diumenge!!!

Alex Costa "The Rajas".

ÀNIMS, CAMERAMAN!!

JA HA COMENÇAT LA PRIMAVERA

Ja ha començat la primavera i les floretes roses de les 10 a casa ja pedalen. Per camins, riuets, trialeres, avui els han vist passar cap a Sant llorenç Savall. Anavem un grupet format per: Messi, Clint Eastwood, Masagran, Cameraman, Benny Hil i Roberto Begnini. A bon ritme i desde la sortida repartien amor entre les margarites que es trobaven... Cap a les 10 els han vist embriagança de vi celestial en una terraseta amb uns entrepants descomunals. Que macos son ¡¡¡ Tant roses ...Un d'ells parlava de poesia mentre uns altres cantaven unes cançons d'amor...Deu ser la primavera que ja es aqui ¡¡¡

L'ALEX TROBA EL SEU GERMÀ PERDUT ...

NIT CALIDA I SERENA, SORTIDA GENIAL I VISCA EL BARÇA !!!

Tornem les cròniques, bikers!!!
Quedem a les 20.15 a casa Alex Plans, amb Jaume i jo el Costa. Desprès de petar una mica la xerradeta amb la sra. Plans, comencem a pedalar riera amunt i decidim tirar cap a la Torreta. A prop de la Sagrada Familia (futura casa Mike) ens trobem uns bikers de Matadepera que flipen amb les nostres mega-llums, i es que, som uns cracks!!! Anem pujan, el Jaume va dopat segur, com tira el cabrit, i el Messi Plans sobrat com sempre i jo faig el que puc; no fa gens de fred ni vent i el cel es comença a serenar i apareix la lluna plena. Un cop al trencall de on s'ajunta el camí que va cap a la Torreta i la baixada dels dipósits, proposo una ruta diferent. Al Plans li encanta i el Jaume no les te totes, però accepta la proposta, que es la següent: pujem trialera que va als dipósits, baixem cap a la cadena i després fem la hípica de baixada fins el restaurant a peu de carretera. Va ser genial, pista ample, corralons, vistes de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls brutals i el Jaume reconeixent al Costa que la idea era genial. A mitja baixada canvi de llums i kit-kat d'avituallament i al arribar a Terrassa pujem cap a la Q8, on el crack cameraman es para a comprar una pizza per celebrar una sortida tan ben parida. Seguim cap a Matadepera, on arribem cap a les 22.15 i un cop a casa ens enterem de la gran victòria del Barça. Nit rodona, un bon soparet i a dormir tots calentets!!!!

Alex Costa "rajas"

CAMI MOLINER...

jaume "cameraman" i pep

ELS MEUS ORIGENS...

Crec que ja ha arribat el moment de compartir em vosaltres els meus origens ...
03.02.1890 va neixer a Anglaterra en James Vernet Bishop , el meu besavi . Els desti va fer que en 1914 esclates a Europa la primera guerra Mundial i tingues que enrolar-se a les forces aereas britaniques RAF. Desde ven poc de pujar en el seu caza de combat Spowith Camel Iva començar a tombar avions Fokkers alemanys, varen ser un total de 37. Rapidament es convertir en un heroi nacional, pero no el van condecorar em la medalla del honor de mes alt rang fins que va batre a Manfred von Richthofen "baron rojo" . Per la seva valantia, honor, acrobacies i batelles guanyades avui en dia encara es tema de conversa en molts engars.

Tingue un fill em Sophie un a actriu francesa i l'anomenar Jacques Vernet Marceau. Van viure al barri de Montmartre en ple cor artistic de Paris. Alla estudia a l'universitat de la Sorbona i poc temps despres de llicenciarse en dret va coneixer a Amelie la que fou anys despres la seva muller. Cridat a files com el seu pare s'enrolar a la marina en el "acorazado Richelieu ". Lluita en la battalla del Atlantic Nort guian els seus homes cap a la victoria, pero la gran missio arribar el 6 de juny de 1944 quant va desembercar a Normandia per lluitar contra el tercer Reich Aleman. Va rebre la medalla a "L'ordre de la liberation " otorgada els herois que van alliberar França.

Quant acabar la guerra van anar em Amelie a viure a la illa de Malta. Tingueren un fill anomenat Iacopo (jaume en italia) Vernet Poulain.
Iacopo tenia un altre taranar que els seus antepassats com que no va tenir guerra em la que lluitar es va fer hippi . Fumava tot el que trobava i no parava de lleguir i escriure. Es reunia em un grup d'intelectuals a Barcelona on va crea una corrent literaria. Rebe el premi d'honor a les lletres catalanes i el princep d'Asturies .

Es casa em la catalana fotografa Pilar Forrellat i tingueren un fill molt guapo i llest anomenat Jaume Vernet Forrellat, on sens cap mena de dubte es fruit dels seus ORIGENS...

jaume... "tot podria ser"

Crònica diumenge 8 de febrer. EL RETROBAMENT

Quedem a les 8.30 a la cruïlla de Rellinars amb el Xavi i el Mike. Dels dos Alex i del Cameraman no se’n sap res.

A primera hora rebo missatge que s’apunten. Quedem a casa del Messi, així m’agrada, pit i collons i cap a Terrassa. Dia assoleiat per practicar la BTT però amb un fred que arronsa titoles…

Se’ns presenta un invitat sorpresa, el Xavi Corres que després de les presentacions oportunes s’apunta a la sortida amb nosaltres. Vinga doncs, el Xavi, Mike, Plans, Costa, Jaume i un servidor arranquem Hípica amunt. Comença la pujada i ja noto aquella molèstia a les cames que no saps perquè però no t’acaben de respondre. Collons, si fa mesos que no surto, ara ho entenc!

Seguim amunt i trobem un trencall on el Xavi proposa d’agafar-lo per anar cap a Can Guitard i fer un petit bucle on teòricament sortim a sota la pineda. Tirem avall i la meva sorpresa quan arribem a baix de tot de la pineda i tornem a començar!! En Messi i companyia posen la directa i ja no en se res més fins arribar als Caus. El amic Costa i jo anem pujant xino-xano. No passem dels 3ºC i se’m comencen a congelar els dits dels peus. Ens anem trobant força gent pel camí i busquem una dosis extra de cames per anar-los adelantant. Al arribar a dalt decidim anar a esmorzar als Caus, si senyor, un bon àpat per recuperar forces. El Toti, que no ha pogut sortir per mal d’esquena, ens acompanya a esmorzar. Entre vinet i botifarra organitzem una sortida pel mes de Maig amb pernocta inclosa per l´Escala (Girona). Pinta força bé. El Plans, Costa i en Corres marxen per compromisos familiars fent honor al nostre nom.



Després de reposar forces tornem a la carga passant per la Pastora i enfilant cap a la Torrota. Un cop a dalt comencem la baixada fins al trencall on el Jaume i jo anem cap a Les Pedritxes i el Xavi i el Mike cap a Terrassa. Al final surten 30 km. ben portats i fent cames de cara al camí Moliner i amb la satisfacció d’haver-me retrobat amb la natura.

Salut,





MARC... " a les dones psicologia inversa.. "pregunta'm com "