A les 10 a casa: HEM FET EL CIM !!!!!

Bones biciades,

Aquestes vacances hem pogut pujar plegats amb en Joan Caba al Puigmal de 2.910 m amb les btt. Fa 2 anys també el varem fer amb en Jesus Salat però en Joan no va poder venir per unes visites i es va quedar amb les ganes. L'any passat encara va ser pitjor, ens varem quedar a mig camí per culpa del mal temps. Enguany, tot i no ser el millor dia per pujar ja que el temps no acompanyava gens doncs no es veia un pijo (ni el Joan) per la boira baixa, a més fotia un fred de collons, mai millor dit. En arribar a Coma Morera, on portavem uns 20 Km i despres d'haver-nos trobat amb 2 bikers de Matadepera i 2 de Vacarisses (mira que es petit el mon), varem estar apunt d'abandonar pel mal temps, bé els de Matadepera, que també ho volien fer i això que només fotia mig any que pedalaven, van abandonar. Van fer ben fet ja que no se si haguessin arribat a dalt. Vaig deixar triar al Joan i, com que en tenia moltes ganes, varem continuar amunt. Encara ens quedaven uns 12 Km fins al cim i ja estavem a 2200 m. No es veia una merda i mira que n'hi han. Molt vent i molt fred. Casi ens plou. Quan el Joan ja no podia mes ... la putada final, hi han uns 700 m fins el cim que son duríssims, de carregar la bici i pujar a peu. En Joan, quan varem arribar aquest punt, on es veu una pared que fa por, es va desmoralitzar una mica. A mi em va passar el mateix fa 2 anys i gràcies als ànims de'n Jesus vaig tirar endavant. Aquesta vegada però em va tocar a mi animar al company i varem seguir amunt. La desgràcia va venir a 200 m del cim quan vaig rajar la coberta i em va tocar reparar'l amb un parxe per punxades de càmera, tal i com em va ensenyar no fa gaire en Xavi Serra. El problema no era en si el rejote sino que en aquella alçada estavem a 6ºC de rellotge (però en feia més pel vent que cardava) i els dits no responien. A més en Joan m'ho va deixar ben clar ... JA T'HO FARAS NOI, TINC LES MANS GLAÇADES !!!! ja que anava amb culot curt i els guants no eren els adients. Jo anava amb perneres i guants d'hivern i m'estava fotent de fred ... com devia estar ell, com un glaçó. Vaig acabar amb la reparació i completarem el recorregut fins el cim. No es veia absolutament res, un vent que et tombava, sort de una parella d'excursionistes que ens van fer la foto, sino quina putada, no us ho haguessiu cregut, però aquí la teniu...