L´ELIXIR DU DIEUX!!!!!!!!

Quedem a les 8.30 a la plaça i ens trobem els dos Alex, Joan, Fidel, Toti i un servidor amb la colla de l´Hector. Després d´unes petites deliberacions els Alex deserten de les 10 a casa i se´n van amb els altres. En fi, quan s´ha de cumplir amb la muller s´ha de cumplir…

Arranquem cap a la Torrota de l´Obac i d´allà cap al Pou de glaç. Just passat uns corrilols, pam! Punxo.Ultimament sembla que tinc la negra amb les punxades i la cadena. Anem cambiant la roda i descobrim que tinc el desviador fluix, el collem com Déu mana i “Voilà” la cadena ja no se´m surt!!

Després d´aquest petit descans, comencem a pujar per un corriol molt tècnic, ens anem treient roba paulatinament de la calor que arriba a fer , anem a parar a una esplanada i……descobreixo en propies carns què és tocar el cel!!!! (Veure fotos adjuntes)

Després d´aquest impacte emocional, comencem a fer la ruta direcció coll d´estenalles per la carena. Tot un seguit de corriols extremadament tècnics però realment preciosos. Anem esquivant la poca gent que ens anem trobant discuplant-nos per anar per Parc natural, però la veritat es que el lloc s´ho val. El Joan les passa putes ja que aquests corriols no estan fets per gent de més de 1.70. Acabem a Coll d´estenalles amb tots els braços rascats per la quantitat de bardisses i el Joan amb el cap com un timbal després d´anar picant amb totes les branques que passaven per sobre nostre.

Un cop al coll, preguntem al forestal com podem baixar a Matadepera per camins. Ens indica una entrada i anem baixant per uns caminets realment espectaculars fins a la riera i d´allà cap a Matadepera. Son les 12 i no hem esmorzat i com que és el sant del Fidel, del Toti i meu, anem a la plaça de Cal Baldiró a fer un mos.

30km. Amb molta bona companyía i un paissatge inmillorable.

Sortida espetarrant!!!

S´ha de repetir…