Quan un diumenge a les 8,30h està plovisquejant, un dia grisot, llechot, foscot com diria en Molina, i acabes ficante el mallot, es per que hi ha quelcom addicional que t’empeny a fer-ho.
Una bici nova comprada fas dos setmanes i no estrenada era una força major, o la testava o hem tallava les venes.
Sort que finalment vaig tenir un company de fatigues, l’amic Caba, que tot i voler ficar-se de nou al llit al final la seva motivació extra (quasi un mes sense tocar la bici…..massa temps!!!), el va fer ser a les 8,45h al portal de casa seva com un clau. Sortim i miraculosament deixa de ploure (grazie a Dio!!!), i de fet ens aguanta tota la sortida. Ara be, fang...
A ritme fort fins la Pineda i cadena (ningú diria que el Joan feia temps que no sortia, que cabrooooon!!!) arribem als caus on el Joan fa un glop a la font, dons no porta ni aigua!!(serà extraterrestre...?, ja ho sap la seva dona....???), be, no ens desviem del tema. Al final uns 25km molt ben parits, dels dies que tot i arribar ple de merda (amb mirada furtiva de la Sra. dient o entres en pilotes o et quedes al portal...) es va disfrutar força. Diuen que els atrevits i valents de vegades tenen recompensa, i la cara de felicitat (plena de fang, si, però de felicitat) dues horetes mes tard era símptoma d’haver xalat com cabrons baixant dels dipòsits fins l’hípica.
Apa, fins la propera.
MIKE..
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada