Noche de PERROS

Bones biciaces,

Us faig cinc cèntims del que varem fer el Jaume i jo ahir al vespre. Varem quedar que ell penjaria les fotos i jo me n'ocupava de la part escrita. No les ha pogut penjar per que segur que deu estar buscant un mecànic que li arregli la bici per diumenge, cosa fotuda per que.....us ho explico més avall. Quedem a les 20 a Matadpra. Mes o menys puntuals, sortim cap a Can Candi, la temperatura es collonuda, el cel estelat i les vistes des de dalt impresionants, tot de focos encesos a tots els camps i pistes esportives que hi ha per tot Terrassa. Baixem la trialera xunga, segons el Jaume, i pujem fins la Plaça Catalunya, passem la cadena, fins els diposits, baixem el Tourmalet, on el Jaume de poc no surt per davant, i ens arribem fins la Torrota. Ens abriguem, ja que fot fresca i no es qüestió de baixar tremolant. Piscolabis a la Pastora. Nois això no te preu, quina quietut, quin plaer el silenci nocturn. Baixem per La Pineda i ...... en arribar a la riera ..... EL GOS DELS BASKERVILLES !!!!!!! Collons, cames ajudeu-me, una bestia bordant i jadejant que ens comença a perseguir. El Jaume que dubta si tirar la bici i sortir corrents. Diu que el veu i que està allà mateix. Jo sentir-lo sí i molt a la bora, però veure'l..... com per mirar enrere....i una merda....pedalo tant fort com em dixen les cames i el Jaume igual. El Jaume diu que li va veure el ulls.... brillants.... penetrants.... afamats..... també va dir veure diverses vegades llams i fotia una serenor que espantava. Però de fet li vaig fer una foto en la foscor com vaig poder mentre fogia amb la roda del davant aixecada i per sota les cames.....aquí el teniu...

.....uffffffff.....varem estar ben apunt de ser cruspits per aquesta fera. Pujem per l'asfaltat de l'Abuelo i ja no venia, però collons quin jinye, no parem fins arribar a la ctra... Una vegada a Terrassa i encara amb el sobresalt al damunt, canvi de piles al llum del Jaume i l'acompanyo fins a Matadpra, però, a l'unic bassal de tota la sortida, va i se'm fot per dins, quins collons, tota la bici arrebossada de fang, no pot ni pedalar, tant es així que se li enganxa el desviador del darrera i se li peta.....apa !!! caminant fins a caseta. Passem pel costat de l'Egara i arribats a la ctra. ens separem.... un fins aviat ! i cadescú a ca seva. Espero que ho pugui solucionar. La unica pega serà si troba o no les peces de recanvi.

Bé, això es tot, fins la propera.... la crònica de la Selenika,
Pep