CAMI MOLINER...

jaume "cameraman" i pep

ELS MEUS ORIGENS...

Crec que ja ha arribat el moment de compartir em vosaltres els meus origens ...
03.02.1890 va neixer a Anglaterra en James Vernet Bishop , el meu besavi . Els desti va fer que en 1914 esclates a Europa la primera guerra Mundial i tingues que enrolar-se a les forces aereas britaniques RAF. Desde ven poc de pujar en el seu caza de combat Spowith Camel Iva començar a tombar avions Fokkers alemanys, varen ser un total de 37. Rapidament es convertir en un heroi nacional, pero no el van condecorar em la medalla del honor de mes alt rang fins que va batre a Manfred von Richthofen "baron rojo" . Per la seva valantia, honor, acrobacies i batelles guanyades avui en dia encara es tema de conversa en molts engars.

Tingue un fill em Sophie un a actriu francesa i l'anomenar Jacques Vernet Marceau. Van viure al barri de Montmartre en ple cor artistic de Paris. Alla estudia a l'universitat de la Sorbona i poc temps despres de llicenciarse en dret va coneixer a Amelie la que fou anys despres la seva muller. Cridat a files com el seu pare s'enrolar a la marina en el "acorazado Richelieu ". Lluita en la battalla del Atlantic Nort guian els seus homes cap a la victoria, pero la gran missio arribar el 6 de juny de 1944 quant va desembercar a Normandia per lluitar contra el tercer Reich Aleman. Va rebre la medalla a "L'ordre de la liberation " otorgada els herois que van alliberar França.

Quant acabar la guerra van anar em Amelie a viure a la illa de Malta. Tingueren un fill anomenat Iacopo (jaume en italia) Vernet Poulain.
Iacopo tenia un altre taranar que els seus antepassats com que no va tenir guerra em la que lluitar es va fer hippi . Fumava tot el que trobava i no parava de lleguir i escriure. Es reunia em un grup d'intelectuals a Barcelona on va crea una corrent literaria. Rebe el premi d'honor a les lletres catalanes i el princep d'Asturies .

Es casa em la catalana fotografa Pilar Forrellat i tingueren un fill molt guapo i llest anomenat Jaume Vernet Forrellat, on sens cap mena de dubte es fruit dels seus ORIGENS...

jaume... "tot podria ser"

Crònica diumenge 8 de febrer. EL RETROBAMENT

Quedem a les 8.30 a la cruïlla de Rellinars amb el Xavi i el Mike. Dels dos Alex i del Cameraman no se’n sap res.

A primera hora rebo missatge que s’apunten. Quedem a casa del Messi, així m’agrada, pit i collons i cap a Terrassa. Dia assoleiat per practicar la BTT però amb un fred que arronsa titoles…

Se’ns presenta un invitat sorpresa, el Xavi Corres que després de les presentacions oportunes s’apunta a la sortida amb nosaltres. Vinga doncs, el Xavi, Mike, Plans, Costa, Jaume i un servidor arranquem Hípica amunt. Comença la pujada i ja noto aquella molèstia a les cames que no saps perquè però no t’acaben de respondre. Collons, si fa mesos que no surto, ara ho entenc!

Seguim amunt i trobem un trencall on el Xavi proposa d’agafar-lo per anar cap a Can Guitard i fer un petit bucle on teòricament sortim a sota la pineda. Tirem avall i la meva sorpresa quan arribem a baix de tot de la pineda i tornem a començar!! En Messi i companyia posen la directa i ja no en se res més fins arribar als Caus. El amic Costa i jo anem pujant xino-xano. No passem dels 3ºC i se’m comencen a congelar els dits dels peus. Ens anem trobant força gent pel camí i busquem una dosis extra de cames per anar-los adelantant. Al arribar a dalt decidim anar a esmorzar als Caus, si senyor, un bon àpat per recuperar forces. El Toti, que no ha pogut sortir per mal d’esquena, ens acompanya a esmorzar. Entre vinet i botifarra organitzem una sortida pel mes de Maig amb pernocta inclosa per l´Escala (Girona). Pinta força bé. El Plans, Costa i en Corres marxen per compromisos familiars fent honor al nostre nom.



Després de reposar forces tornem a la carga passant per la Pastora i enfilant cap a la Torrota. Un cop a dalt comencem la baixada fins al trencall on el Jaume i jo anem cap a Les Pedritxes i el Xavi i el Mike cap a Terrassa. Al final surten 30 km. ben portats i fent cames de cara al camí Moliner i amb la satisfacció d’haver-me retrobat amb la natura.

Salut,





MARC... " a les dones psicologia inversa.. "pregunta'm com "

NOU FITXATGE D'HIVERN

Tot just avans de tancar el mercat d'hivern a les 10 a casa fitxe un nou crack. Xavi Corres de procedencia terrassenca prove de les dures Marathons. El traspas a estat estimat em un esmorzar que ens pagara a tots la proxima sortida. Avui en el seu debut en ha mostrat les seves primeres pujadetes a molt bon ritme. Done'm-li la benvinguda aquesta promesa i li desitjem moltes sortides entre nosaltres...

A LA CONQUISTA DE LA LLUNA ¡¡

WE LOVE "NOCTURNES" AGAIN !!!!!!!

Crònica nocturna dijous 5 de febrer. NIT DE SENSACIONS. "LO BUENO SI ES BREVE DOS VECES BUENO". Bones bikers. Dijous quedem 19.30 a casa d'en "Messi" Plans, amb Jaume Cameraman -avui sense càmara- i jo el Costa. Marc surt molt tard de reunió i no pot venir, llàstima! Decidim fer una sortida pels voltants de Matadepera sense allunyarnos molt, ja que ens fa por que comenci a ploure i ens enganxi lluny de casa. Tirem amunt cap els Caçadors, creuem riera, pasem per davant de la "Sagrada Familia" -casa del Mike- i comencen a tirar amunt, fent una nova variació que l'amic del Pep li va ensenyar al Jaume i així no em de pasar per la deixalleria i fem un corraló força maco i més divertit. Creuem carretera cap a les Pedritxes i després cap els Rourets, tornem a creuar carretera i amunt cap a Can Bofí, on els rucs i burros comencen a fer soroll al sertir-nos i veurens amb les superllums bikers. Fem un cambi de bateries all llums abans de començar la trialera de pujada que ens acaba portant al trencall del camí que et deixa a mitja pujada de Can Poble, baixem cap restaurant Cavall Bernat, pujadota asfaltada fins trencall del camí que porta a Can Torres, on fem una baixada fantàstica, molt compenetrada i rítmica que ens fa sentir grans sensacions un cop arrivem a baix a la Tartana, anem baixant cap el poble comentant les bones sensacions d'aquestes fantàstiques nocturnes que fem els "tres magníficos", més pau interior, més relax, més de tot i bo i diem... ostres!! encara hauria fet mitja horeta més, però a les 21.15 anem cap a casa per veure el Barça i descansar. 19 km. curts, durs, intensos i molt ben parits. WE LOVE "NOCTURNES" AGAIN!!!!!! Alex Costa "The Rajas".

MOTIVACIÓ EXTRA...1ª CRONICA MIKE

Quan un diumenge a les 8,30h està plovisquejant, un dia grisot, llechot, foscot com diria en Molina, i acabes ficante el mallot, es per que hi ha quelcom addicional que t’empeny a fer-ho.

Una bici nova comprada fas dos setmanes i no estrenada era una força major, o la testava o hem tallava les venes.

Sort que finalment vaig tenir un company de fatigues, l’amic Caba, que tot i voler ficar-se de nou al llit al final la seva motivació extra (quasi un mes sense tocar la bici…..massa temps!!!), el va fer ser a les 8,45h al portal de casa seva com un clau. Sortim i miraculosament deixa de ploure (grazie a Dio!!!), i de fet ens aguanta tota la sortida. Ara be, fang...

A ritme fort fins la Pineda i cadena (ningú diria que el Joan feia temps que no sortia, que cabrooooon!!!) arribem als caus on el Joan fa un glop a la font, dons no porta ni aigua!!(serà extraterrestre...?, ja ho sap la seva dona....???), be, no ens desviem del tema. Al final uns 25km molt ben parits, dels dies que tot i arribar ple de merda (amb mirada furtiva de la Sra. dient o entres en pilotes o et quedes al portal...) es va disfrutar força. Diuen que els atrevits i valents de vegades tenen recompensa, i la cara de felicitat (plena de fang, si, però de felicitat) dues horetes mes tard era símptoma d’haver xalat com cabrons baixant dels dipòsits fins l’hípica.

Apa, fins la propera.

MIKE..